Quina és la situació de les tropes estatunidenques a Europa?

Brussel·les/WashingtonUna qüestió pressupostària, una picada d'ull al president rus Vladímir Putin o bé la confirmació dels pitjors temors dels socis Europeus. El Pentàgon retirarà uns 10.000 efectius del sud de Polònia, on hi ha un centre logístic clau per al subministrament d'armes a Ucraïna. S'ha decidit amb l'objectiu d'estalviar "milions de dòlars". El departament de Defensa no ha fet públic quan preveu retirar les tropes -per qüestions de seguretat-, però la decisió alimenta encara més la preocupació dels europeus sobre la possibilitat que Donald Trump posi fi al compromís dels Estats Units amb la defensa del Vell Continent.

Dilluns, quan es va fer públic el comunicat, l'exèrcit estatunidenc insistia que la decisió formava part d'un "pla orquestrat des de fa temps per optimitzar les operacions mentre es manté el suport a Ucraïna i l'OTAN". Les tropes en qüestió formen part dels 20.000 soldats desplegats per l'administració de Joe Biden quan Rússia va envair Ucraïna el 2022. El centre logístic de Jasionaka, d'on els estatunidencs es retiraran, és clau per subministrar armes a les tropes ucraïneses. Ara la tasca que duien a terme les tropes dels EUA serà assumida pels aliats, segons va dir dimarts el ministre de Defensa polonès, Władysław Kosiniak-Kamysz.

Des de la Segona Guerra Mundial, la presència de soldats estatunidencs ha estat permanent, si bé la quantitat d'efectius i la localització havia anat variant. En els moments més tensos de la Guerra Freda, l'exèrcit estatunidenc va arribar a tenir al voltant d'uns 475.000 soldats escampats del continent europeu, una xifra que va passar a ser inferior als 100.000 a partir de la dissolució de la Unió Soviètica. A hores d'ara, segons l'Institut Internacional per a Estudis Estratègics (IISS), hi ha uns 70.000 efectius repartits en territori dels aliats de l'OTAN.

La presència militar dels EUA a Europa es concentra sobretot als països de l'Est del continent a prop geogràficament de Rússia, sobretot des de l'inici de la guerra d'Ucraïna. Alemanya és l'estat que en concentra més, uns 35.000, seguit per Polònia, on n'hi ha uns 14.000. Precisament és en aquest país que ha transcendit que el Pentàgon es planteja retirar-ne uns 10.000. També se'n concentren en altres països fronterers de Rússia com ara Estònia, Letònia i Romania.

Els soldats repartits per Europa tenen diverses funcions, des l’entrenament de forces aliades fins a maniobres militars, passant pel subministrament i l’ús d’eines de defensa avançada. Una de les tasques més delicades i determinants per a la protecció europea és la gestió d’armes nuclears, tal com passa, per exemple, a Büchel (Alemanya). De fet, segons admeten fonts diplomàtiques de l’OTAN, ara cap potència europea té la capacitat de donar aquest poder de dissuasió al conjunt del continent.

Els 10.000 soldats que els EUA volen retirar són un percentatge significatiu (un 14,28%) dins el còmput global de les tropes nord-americanes desplegades a Europa. A dins de Polònia, representen un 71% de la presència militar estatunidenca en un dels països des d'on s'observa, a peu de frontera, com evoluciona la guerra entre ucraïnesos i russos.

Tot i que el president polonès, Andrzej Duda, va negar en roda de premsa dimarts passat que hi hagi soldats estatunidencs abandonant els aliats europeus de l'Aliança Atlàntica, s'han encès les alarmes. No només a Europa, sinó també a Washington, on la decisió amenaça amb provocar un xoc entre Trump i els falcons del Pentàgon. Mentre Duda intentava calmar els nervis dels europeus, al Congrés estatunidenc legisladors republicans i el comandant de les forces estatunidenques a Europa es van posicionar obertament en contra de la retirada de tropes al continent.

"El meu consell és mantenir la mateixa presència", va defensar el general Christopher Cavoli, cap del Comandament Europeu dels EUA, davant el Comitè de les Forces Armades de la Cambra de Representants. Des que va esclatar la guerra d'Ucraïna, Cavoli ha recomanat constantment mantenir el mateix nombre de tropes. Entre els falcons de l'exèrcit hi ha el mateix temor que a Europa: que la reculada de soldats estatunidencs enforteixi les ambicions bèl·liques de Putin.

El president de la Comissió de Serveis Armats de la Cambra de Representants, Mike Rogers (republicà d'Alabama), també va criticar la idea de reduir la presència militar nord-americana a Europa, inclosa la renúncia dels Estats Units al comandament de les forces de l'OTAN al continent. Rogers va acusar alguns membres del departament de Defensa d’intentar desviar recursos militars d’Europa i perjudicar la seguretat nacional.

Mentre internament militars i alguns republicans miren amb recel els moviments del govern Trump, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, insisteix que el president manté un "compromís ferm" amb la defensa d'Europa. Rutte descarta una retirada de tropes estatunidenques que deixi desemparada la seguretat dels aliats europeus.

Malgrat les promeses de Rutte, molt afí a Trump, els aliats europeus volen estar preparats per al pitjor tant a curt com a llarg termini i, segons informa Bloomberg, han demanat a través de l'OTAN que almenys el Pentàgon coordini la potencial retirada d'efectius d'Europa amb els exèrcits europeus i els doni marge per compensar el buit que deixarien els soldats estatunidencs.

Aquesta possibilitat encara ha posat més pressió als aliats europeus per accelerar els plans de rearmament i d'increment de despesa militar amb l'objectiu de recuperar algun dia l'autonomia en matèria de defensa respecte a Washington. En tot cas, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no es planteja aconseguir aquesta fita abans del 2030 i els aliats europeus temen que Trump no s'esperi a abandonar la seguretat que els EUA ha brindat a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial.