El Regne Unit obliga des d’avui a verificar l’edat per accedir a webs porno

LondresDes d'avui, els adults que vulguin accedir a pornografia en línia des del Regne Unit hauran de demostrar que són majors de 18 anys mitjançant almenys un dels set sistemes de verificació d’edat establerts per l'Ofcom, el regulador britànic dels mitjans i els continguts audiovisuals, sigui per televisió o en estríming. Un servei que duran a terme companyies privades, no pas el govern.

La mesura forma part de l’Online Safety Act, una llei aprovada fa gairebé dos anys pel Parlament britànic que, en principi, busca reduir l’exposició dels menors a continguts nocius a internet, i no només pornografia, sinó també materials relacionats amb el suïcidi, les autolesions, els trastorns alimentaris, la violència i l’odi. Encara que hi podria haver maneres de saltar-se els controls de verificació de l'edat –per exemple amb l'ús d'una VPN, que podria situar l'usuari d'internet en una altra zona geogràfica on no hi hagués aquests requisits–, els mateixos especialistes consideren que l'accés a les webs pornogràfiques es pot reduir significativament.

Una sola dada il·lustra la magnitud de les xifres que mou la pornografia en línia al Regne Unit. L'any 2020, en plena pandèmia, la web per a adults Pornhub va atraure 185 milions de visites. El 75% d'aquestes van ser d'homes, d'acord amb una projecció feta per l'Ofcom. I en anys posteriors, el consum s'ha estabilitzat. L’últim informe del mateix organisme, Online Nation 2024, basat en dades d’audiència de l’empresa Ipsos Iris, revelava que el29%dels adults amb accés a internet al Regne Unit –uns 13,8 milions de persones– van visitar serveis de contingut pornogràfic al mes de maig del 2024. La xifra és pràcticament idèntica a la del 2023 (29%) i lleugerament inferior a la del 2022 (31%).

La diferència de gènere és igualment notable, com ja s'ha apuntat anteriorment: el 43% dels homes connectats a internet hi accedeixen, davant del 16% de les dones. Els homes representen el 72% de tot el públic d’aquestes plataformes. El portal amb més abast continua sent Pornhub, i la mitjana mensual de consum per persona és de 50 minuts. De totes maneres, aquestes dades s’han de llegir amb cautela perquè podrien ser molt més altes, ja que l’Ofcom adverteix que un nombre indeterminat d'usuaris es connecten a aquests continguts amb navegació privada, i escapen al control de qualsevol mesurament.

Menors cada cop més precoces

Pel que fa als menors, segons una altra recerca de l’Ofcom feta entre el novembre del 2024 i el març d'aquest any, el 8% dels infants d’entre 8 i 14 anys van visitar un lloc web o una app pornogràfics, incloent-hi un 3% d’infants de 8 a 9 anys. El percentatge més alt es dona entre els nens de 13‑14 anys, un 19% dels quals hi han accedit. Entre les noies d’aquesta franja d'edat, la xifra és de l'11%. L'estudi només cobreix fins als 14 anys, però no reflectia l’exposició d’adolescents més grans, que probablement superen aquestes xifres. Així, la proporció total de menors que visiten pàgines porno pot ser molt superior.

Segons dades d’Ofcom, el 80% dels adults del Regne Unit donen suport als controls d’edat com a forma de protegir els menors. L’organisme subratlla que l'objectiu no és censurar el contingut legal per als adults, sinó crear una barrera efectiva que impedeixi que els infants vegin material per al qual no tenen cap dret legal d’accés. Les plataformes que no compleixin la nova normativa s’exposen a multes de fins a 18 milions de lliures o el 10% dels seus ingressos globals. En casos extrems, l'Ofcom podria demanar als tribunals que ordenin bloquejar una web.

Tot i el suport majoritari a la nova legislació, diverses organitzacions han criticat els riscos de la normativa. Un grup com Big Brother Watch alerta que els mètodes de verificació digital poden ser intrusius, provocar filtracions de dades personals i excloure persones que no tinguin accés als mecanismes esmentats, potser la justificació més feble. També adverteixen del perill que empreses privades gestionin informació tan sensible com la identificació dels usuaris d’aquests portals i del risc d'una filtració de les dades de les persones que sol·licitessin la verificació de l'edat.

També hi ha experts que consideren que la llei no va prou lluny, ja que altres continguts nocius –com la pornografia violenta o els reptes perillosos a les xarxes socials– continuaran sent accessibles als adolescents a través d’altres canals si no hi ha un control molt més ampli i s'hi impliquen més a fons les grans tecnològiques.

Un context global de regulació creixent

La iniciativa britànica s’emmarca en un debat internacional sobre la protecció dels menors a internet. Als Estats Units, diversos estats han començat a legislar en aquesta direcció. El cas més extrem és el de Florida, que des d’aquest 2025 prohibeix que els menors de 14 anys tinguin comptes a les xarxes socials. Per verificar l’edat, les plataformes han d’implementar sistemes d’identificació documentada i, en el cas dels adolescents de 14 a 15 anys, es requereix el consentiment parental abans de crear un compte. Aquesta norma s’ha convertit en un precedent que altres estats, com Utah o Arkansas, estan estudiant imitar.

D'altra banda, la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units del juny passat que va avalar la constitucionalitat de les lleis de verificació d’edat per accedir a pornografia en línia a Texas ha reforçat aquesta tendència. El tribunal va establir que els menors no tenen un dret constitucional a consumir contingut pornogràfic i que exigir la identificació als adults és una mesura “ordinària i apropiada” per protegir els infants. A Austràlia també hi ha verificació de l'edat, mentre que a Espanya estan en prova sistemes de verificació d’edat amb l'anomenada cartera digital i amb biometria (AEPD), a més d'una app antiporno.

Hi ha altres llocs on la verificació d'edat genera molta més polèmica i estira-i-arronses legals. A França, per exemple, una llei que obligava les pàgines web a introduir-la, i que va provocar que Pornhub, YouPorn i RedTube –totes tres pàgines d'una mateixa companyia, Aylo, amb seu a Xipre, que a la vegada és propietat del fons privat canadenc Ethical Capital Partners– suspenguessin el servei a principis de juny, va ser suspesa a finals del mateix mes pel tribunal administratiu de París mentre investigava si el decret del govern és compatible amb la legislació de la UE.