Els reptes del president Macron: reformar les pensions i frenar l'escalada de preus de l'energia
La prioritat per al cap de l'estat francès és mantenir la majoria a l'Assemblea Nacional
ParísDesprés de guanyar diumenge l'elecció presidencial, Emmanuel Macron estarà a l'Elisi cinc anys més. El president tanca un quinquennat marcat per les crisis socials i la pandèmia i n'obre un de nou amb moltes qüestions per resoldre. Els reptes econòmics i polítics que haurà d'afrontar a curt termini són majúsculs. És "una nova era" per a França, assegurava diumenge l'inquilí de l'Elisi.
Mesures contra l'alça de preus
La guerra d'Ucraïna ha disparat a tot Europa la inflació, especialment per l'alça dels preus energètics. Les ajudes puntuals aprovades pel govern en els últims mesos –com un xec energètic de 100 euros– n'han alleugerit l'impacte a les llars franceses, però la inflació segueix pujant. Una de les primeres coses que haurà de fer Macron és impulsar mesures que garanteixin que el poder adquisitiu dels ciutadans no se'n ressenti en excés, especialment el de les llars més vulnerables. La líder de l'extrema dreta, Marine Le Pen, ha fet campanya proclamant-se "la candidata del poder adquisitiu" presentant mesures populistes. Ha sigut un dels temes més recurrents de la campanya i és també la principal preocupació dels francesos, segons una enquesta recent.
Reforma de les pensions
En el capítol econòmic, Macron també té davant el repte de reformar les pensions, un dels temes que acostumen a ser més polèmics i més complicats de tirar endavant per a un govern. Al principi de la campanya va deixar clar que la seva voluntat era allargar l'edat de jubilació dels actuals 62 anys fins als 65, "com als nostres països veïns". La proposta va crear un enorme rebombori i el president va dir que estava disposat a obrir negociacions amb la resta de partits.
Guerra a Ucraïna
La guerra va irrompre en plena precampanya electoral. Aleshores Macron va deixar de banda la campanya per fer de president i intentar mediar entre el president rus, Vladímir Putin, i el govern ucraïnès. Després de la primera volta, però, el president es va centrar totalment en la campanya. Ara la intenció del cap de l'estat francès, que fins al juny és també president de torn de la UE, és tornar a fer d'interlocutor d'Occident amb Putin per intentar que la guerra acabi. "En algun moment s'haurà de preparar l'alto el foc. I Europa ha de ser a la taula", afirmava divendres Macron en una entrevista a Radio France. En el conflicte a Ucraïna, el president de França ha exercit el seu lideratge europeu. És en la política internacional, demostrant la potència política del país, on més còmode està Macron.
Recosir les fractures
Els resultats electorals, i en especial l'elevada abstenció del 28%, posen en evidència que França és un país fracturat. Durant el primer mandat, a més, Macron ha hagut de fer front a protestes socials com la dels armilles grogues o les del passi vacunal. La seva gestió de les crisis, sovint amb sortides de to –va arribar a dir que amb el passi vacunal volia "fotre" els no vacunats–, ha creat rebuig per part d'una part de la ciutadania. L'exemple més evident és que un 17% dels votants de l'esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon van preferir votar Le Pen a la segona volta abans que donar el seu suport a Macron. Ara el líder de La República en Marxa té davant el repte d'intentar superar aquestes fractures i tornar a ser el president "de tots els francesos", tal com prometia diumenge a la nit als peus de la Torre Eiffel.
Mantenir la majoria parlamentària
Per a Macron és clau mantenir la majoria a l'Assemblea Nacional per poder impulsar les polítiques que ambiciona, com la reforma de les pensions, la lluita contra el canvi climàtic o mesures per frenar l'augment dels preus energètics. La força electoral que ha demostrat l'extrema dreta i una possible aliança dels partits d'esquerres podrien posar les coses difícils al president a l'hora de revalidar la majoria parlamentària. En el cas que La República en Marxa perdi la majoria, Macron hauria de nomenar un primer ministre sorgit de la majoria a l'Assemblea. Una eventual cohabitació amb l'extrema dreta –amb Macron president i Marine Le Pen com a primera ministra– faria el quinquennat molt difícil de gestionar.
