Els reptes a què s'enfrontarà el nou papa

RomaL'elecció del nou líder espiritual de més de 1.400 milions de catòlics arriba en un moment de gran incertesa mundial, amb nombrosos conflictes que amenacen l'estabilitat internacional. Com a part del seu llegat, Francesc va deixar una Església fortament fragmentada, pràcticament arruïnada, que es dessagna en vocacions i feligresos a Europa, mentre creix en uns altres racons del món, especialment a l'Àsia i l'Àfrica. En una societat –i una institució– cada vegada més polaritzada, el pròxim pontífex haurà d'enfrontar-se a alguns desafiaments que marcaran el seu futur. Des del restabliment de les misses en llatí que reclama l'ala conservadora fins a mantenir a la superfície les finances del país més petit del món. La qüestió és si ho farà seguint el full de ruta reformista marcat pel seu antecessor o apostarà per pitjar el fre.

Finances

Durant dècades, les finances vaticanes, sempre opaques, van ser objecte d'escàndols i intrigues polítiques. Una de les primeres mesures de Francesc va ser renovar l'aparell financer de la Santa Seu: va crear una Secretaria d'Economia, va aplicar mesures anticorrupció i va ordenar el sanejament de l'Institut per a les Obres de Religió (IOR), el banc vaticà, tancant fins a 5.000 comptes fraudulents. Amb un dèficit que supera els 83 milions d'euros, el 2023 va impulsar una política d'austeritat estricta per evitar la fallida, que va incloure una retallada dels sous dels cardenals. Però els números continuen en vermell. El 7 de maig, l'ens encarregat hauria d'haver presentat els nous pressupostos. Per tant, el primer desafiament del nou papa serà resoldre un problema tan terrenal com delicat: aconseguir quadrar els comptes del Vaticà.

Acord entre la Xina i el Vaticà

El 2018, Francesc va impulsar un acord provisional entre el Vaticà i la Xina que permet que la Santa Seu pugui intervenir en el nomenament de bisbes al país asiàtic, on els gairebé 12 milions de catòlics estan dividits entre l'Associació Catòlica Patriòtica, controlada per l'estat, i les esglésies clandestines lleials a Roma. Es va tractar d'un acostament històric entre dos països les relacions diplomàtiques dels quals estaven trencades des de fa més de setanta anys. El disgust entre els conservadors va ser monumental i van arribar a acusar el Papa d'haver-se "venut" al gegant asiàtic. L'any passat, Pequín i la Santa Seu van acordar allargar-lo quatre anys més, en comptes de dos com fins aleshores. El pròxim pontífex tindrà un marge d'almenys tres anys per decidir si cal continuar la "ruta de la seda" oberta per Francesc.

Abusos sexuals

La plaga dels abusos sexuals a l'Església va ser un dels desafiaments més dolorosos a què es va enfrontar el papa argentí, que va arribar a pronunciar un històric "mea culpa". Però l'anunciada política de "tolerància zero" davant la pederàstia clerical va topar amb una forta oposició interna. La cimera que es va celebrar el 2019 al Vaticà va posar els fonaments d'un procés de renovació profunda, amb l'abolició, per exemple, del secret pontifici. Dos anys més tard, Francesc va aprovar una històrica reforma del Codi de Dret Canònic que va endurir les penes, va ampliar els períodes de prescripció i va incloure una de les demandes històriques: la indemnització a les víctimes.

No obstant això, molts països asiàtics i africans, on creix el nombre de catòlics respecte a una Europa cada vegada més secularitzada, consideren aquest problema un tabú. Al Vell Continent tampoc estem per llançar coets. Algunes conferències episcopals, com la italiana, ni tan sols han iniciat investigacions independents per estudiar-ne els casos. El pròxim papa no podrà mirar cap a una altra banda.

Dones i laics

La reforma sinodal impulsada per Francesc va obrir les portes al nomenament de dones en llocs clau, com ara la primera "directora" d'un departament de la cúria vaticana al gener. El nomenament va arribar després que un històric sínode –assemblea de bisbes–, obert per primera vegada a laics i dones, va reflexionar també sobre la possibilitat de permetre l'accés al sacerdoci d'homes casats o el diaconat femení. Sobre aquesta última qüestió, el Papa va crear fins i tot una comissió especialitzada que va ser dissolta sense arribar a cap conclusió. Les altes expectatives que van aixecar algunes d'aquestes reformes impulsades amb l'objectiu d'incloure laics, dones i minories a l'Església van acabar desil·lusionant els progressistes, que exigeixen canvis més radicals. Abans o després, el pròxim successor de Francesc no els podrà ignorar.

Ordenació d'homes casats

La disposició malinterpretada de Francesc d'obrir les portes a l'ordenació d'homes casats va desencadenar una guerra fratricida en què va intervenir fins i tot el papa emèrit Benet XVI. Finalment, no va autoritzar l'ordenació d'homes casats en zones remotes del món per fer front a la falta de vocacions, com va suggerir el Sínode de l'Amazònia celebrat el 2019. Una proposta que, segons els crítics, hauria avançat cap a l'abolició del celibat sacerdotal. Els progressistes, en canvi, consideren que es tracta d'un pas imprescindible per a la supervivència de l'Església.