Rics, ultres i adrenalina: Itàlia busca els participants dels 'safaris humans' a Sarajevo
Alguns documents i testimonis els descriuen com a estrangers rics i influents que van arribar a pagar 100.000 euros per matar persones
RomaFa trenta anys, el Servei d'Intel·ligència Militar italià (SISMI) va descobrir un fet inquietant: centenars de persones viatjaven a Sarajevo, la ciutat assetjada des del 1992 al 1996 durant la guerra a Bòsnia i Hercegovina, amb l'objectiu d'assassinar civils, incloent-hi dones i criatures. En grups perfectament organitzats, els turistes de la guerra disparaven els fusells en una mena de macabre 'safari humà'.
Així ho assegurava Edin Subasic, un exgeneral de l'exèrcit bosnià i antic agent de la intel·ligència, que va compartir la història amb el periodista i escriptor italià Ezio Gavazzeni. Segons l'exmilitar, els serveis de seguretat italians van aconseguir bloquejar els viatges després de conèixer-ne l'existència.
"L'aspecte més morbós del 'safari de Sarajevo' era que existia una tarifa sobre quant havia de pagar un caçador de cap de setmana als membres de l'exèrcit de la República Srpska [una entitat de majoria sèrbia a Bòsnia] per disparar civils: adults, dones, nens, embarassades, soldats", ha declarat Subasic en una entrevista a una emissora local.
Ciutadans anònims, molts d'ells italians, apassionats de les armes i pròxims a l'extrema dreta, haurien pagat l'equivalent a entre 80.000 i 100.000 euros per matar persones innocents –si eren nens, el preu era més alt– atrapades durant gairebé quatre anys sota el foc de l'artilleria de Radovan Karadzi, condemnat el 2016 per genocidi i crims contra la humanitat.
El que semblava una llegenda urbana va començar a intrigar fins a tal punt Ezio Gavazzeni que es va posar a investigar el cas i, amb l'exmagistrat Guido Salvini i l'advocat Nicola Brigida, va presentar una denúncia davant la Fiscalia de Milà que ha portat a l'obertura d'una investigació per aclarir els fets 30 anys després. La hipòtesi és d'homicidi múltiple amb els agreujants de motius abjectes i crueltat, cosa que permet que aquests crims no prescriguin.
“És un fet comprovat que Sarajevo va ser una ciutat assetjada per les tropes sèrbies després de la declaració d'independència de la República de Bòsnia i Hercegovina, que va veure milers de ciutadans assassinats de manera despietada per franctiradors que disparaven des de les muntanyes que envolten la ciutat. I també és un fet conegut que durant aquells anys, es movien pels turons de Sarajevo tropes paramilitars que mai es van poder identificar. A la llum d'aquests fets es va decidir presentar la denúncia”, explica a l'ARA l'advocat Nicola Brigida, que té una àmplia experiència en enfrontar-se a casos complexos, com ara els dels processos a Itàlia a militars de les dictadures llatinoamericanes.
La denúncia no inclou els noms dels suposats participants en aquestes caceres humanes, tot i que els seus autors asseguren haver lliurat les proves que aquells viatges van existir, incloses les declaracions de soldats i agents dels serveis secrets.
"Sobre els presumptes culpables no puc dir res perquè hi ha una investigació en curs, però espero que la magistratura pugui individuar algun culpable", assegura el lletrat, que confirma que entre els testimonis hi ha l'exmilitar Edin Subasic. "Una persona respectable que espero que la magistratura cridi aviat a declarar", afegeix.
Caçadors camuflats
A la denúncia, de 17 pàgines, un testimoni declara que entre els participants, entre els quals també hi havia estatunidencs, hi havia diversos italians. Segons va publicar l'agència de notícies Ansa, el document assenyala que "un dels franctiradors italians identificats als turons de Sarajevo el 1993, denunciat davant el SISMI, era de Milà i propietari d'una clínica privada especialitzada en cirurgia estètica".
Segons va declarar l'exmilitar bosnià, el perfil dels franctiradors italians era el de persones molt influents, amb grans recursos econòmics i que es podien permetre “un desafiament ple d'adrenalina”.
Els turistes viatjaven amb un vol directe des de la ciutat italiana de Trieste a Belgrad, i des d'allà eren transportats en helicòpter als turons que dominen Sarajevo i Mostar. La seva afició a la caça els servia de coartada per poder arribar en grup sense aixecar sospites, ja que simulaven formar part d'un viatge organitzat per a caçadors, que eren habituals a països com Hongria, Bulgària i Romania.
La denúncia inclou un informe sobre aquests “estrangers rics que participen en activitats inhumanes” facilitat per l'exalcaldessa de Sarajevo, Benjamina Karic, que al llarg dels anys ha recopilat informació per documentar els suposats viatges, que ja van ser denunciats el 2022 al documental de l'eslovè Miran Zupanic, Sarajevo Safari.