Rússia i els EUA s'acosten mentre decideixen el futur d'Ucraïna
Washington i Moscou acorden treballar per la pau a Ucraïna i preparen la trobada entre Trump i Putin
BarcelonaEls Estats Units i Rússia s'han assegut per primer cop després de tres anys en una taula de negociació aquest dimarts a l'Aràbia Saudita i han escenificat així la recuperació de les relacions diplomàtiques a alt nivell. El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, i el seu homòleg estatunidenc, Marco Rubio, han parlat d'Ucraïna –sense Ucraïna i sense Europa– i han preparat el terreny per a una futura trobada entre Donald Trump i Vladímir Putin, que hauria de donar el tret de sortida de les negociacions per a un alto el foc.
La reunió ha durat quatre hores i mitja, i en acabat Lavrov s'ha mostrat optimista: "No només ens hem sentit, ens hem escoltat". Per la seva banda, Rubio ha destacat que han acordat treballar per establir un marc per assolir la pau a Ucraïna, però també per explorar "les oportunitats econòmiques i d'inversió que sorgiran d'un final del conflicte exitós". Els Estats Units i Rússia han acordat ampliar el personal de les ambaixades per reactivar les relacions bilaterals i continuar les converses per aplanar el camí per a la trobada entre Trump i Putin. Han decidit també obrir formalment el procés de consultes, que començarà quan s'anunciïn els respectius equips negociadors.
Les converses han de servir per arribar a un "final permanent de la guerra" i, per tant, han d'incloure els temes clau: les garanties de seguretat per a Ucraïna i la qüestió dels territoris sota ocupació russa. El més important, però, és que ara Putin té una interlocució pròpia amb els Estats Units i ha deixat de banda Europa. Les potències europees han entrat en mode crisi al veure's apartades de les negociacions d'una guerra que amenaça la seva seguretat i la seva economia. I Ucraïna ha dit que no reconeixerà el resultat d'unes converses en què no ha estat convidada.
Lavrov ha qualificat les converses de "constructives" i ha deixat caure que s'està explorant també l'aixecament de les sancions del Kremlin. Ha ratificat que Rússia no acceptarà el desplegament de tropes ni de l'OTAN ni de la UE a Ucraïna: "No ho permetrem i no és acceptable". I ha insistit que l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN seria "una amenaça directa a la sobirania i els interessos de Rússia".
Canvi de paradigma
Lesia Ogryzko, investigadora ucraïnesa del European Council on Foreign Relations, explica a l'ARA la profunditat del canvi de paradigma. "La tragèdia és que l'administració Trump veu Rússia com a part de la solució, no del problema. Es veuen com a negociadors entre dues parts en conflicte, no com l'aliat d'una víctima que representen i que necessita la seva protecció. Aquesta lògica porta al trencament dels Estats Units amb el bloc occidental per reunir-se i negociar amb un criminal de guerra, cosa que Putin fa molt de temps que busca". Per a la investigadora, "Trump busca desesperadament un acord ràpid i no espera a consultar els ucraïnesos ni els europeus".
Un dels objectius de Rússia era que la reunió servís per abordar la relaxació de les sancions econòmiques que hi ha sobre Moscou arran de la guerra. A la delegació russa a Riad hi ha Kíril Dimítriev, un inversor de 49 anys amic de la filla de Putin. No ha acudit a la reunió amb Rubio, però ha mantingut converses paral·leles a la capital saudita. Després d'afirmar que les energètiques estatunidenques "no tenen cap motiu per no aprofitar l'accés als recursos naturals russos" que li ofereix el Kremlin, Dimítriev ha dit que la reunió ha servit per engegar un "diàleg molt positiu i constructiu".
Mentre les negociacions maduren han transcendit pocs detalls, però el missatge és unívoc: Moscou i Washington no necessiten el vistiplau d'Europa ni el de Kíiv per decidir sobre els temes clau de la guerra d'Ucraïna, com ara si Kíiv ha d'entregar una part del territori ocupat per Rússia (una cinquena part de la superfície del país) i, sobretot, si s'integrarà a l'OTAN o obtindrà alguna altra garantia de seguretat per evitar una nova invasió (i una altra mossegada de territori) de Moscou. A Kíiv saben que Putin vol impedir a qualsevol preu que Ucraïna pugui decidir el seu futur, i temen que una pau sense garanties només sigui una treva fins al pròxim embat.
L'exclusió de Kíiv i els seus aliats europeus de la taula de negociacions és un triomf per a Putin. Les pistes que ha deixat anar Trump no són positives per a Ucraïna ni per a Europa: ha descartat la integració d'Ucraïna a l'OTAN i també la recuperació de tot el territori envaït per Rússia.
Rubio i Lavrov s'han vist al Palau de Congressos de Diriyah, amb els responsables d'Exteriors de la monarquia saudita d'amfitrions. Aquest format hauria estat impensable fa només cinc anys, després de l'assassinat al consolat saudita d'Istanbul del periodista i opositor Jamal Khashoggi, un crim que va motivar condemnes arreu del món i el refredament de les relacions entre els Estats Units i l'Aràbia Saudita. Joe Biden va titllar Bin Salman de "pària", encara que després de guanyar les eleccions el va visitar a Riad per rehabilitar-lo i renovar els acords petroliers.
Una pau sense Europa?
Però, per més que Trump vulgui tirar pel dret, no sembla factible que un acord sense involucrar Ucraïna ni els socis europeus pugui durar gaire. El politòleg rus Kirill Shamiev explica a l'ARA que "no es pot pactar un alto el foc sense els ucraïnesos, perquè fins i tot si els Estats Units retiressin el seu suport militar a Ucraïna de manera immediata, es continuarien defensant amb una guerra de guerrilles que portaria més vessament de sang". Pel que fa a la UE, cal tenir en compte que és Europa qui imposa la majoria de sancions a Rússia. El mateix Rubio ha admès que, per aquest motiu, "la UE haurà d'asseure's a la taula (de negociació) en algun moment, perquè tenen sancions que han imposat".
Per a Shamiev, "cal deixar de parlar d'acord de pau i començar a debatre sobre el marc de seguretat regional que Putin vol aconseguir". "I en això els països europeus tenen un paper essencial", recorda. Per això pensa que "tard o d'hora els països europeus trobaran la manera de formar part de les negociacions, ja que quan s'arribi als temes importants hi haurà un reconeixement mutu".
"Kíiv té una posició molt clara en el sentit que no pactarà res sense Europa", afegeix Ogryzko. El problema és que Europa no parla amb una sola veu, com s'ha demostrat pel que fa a l'enviament de tropes. La investigadora defensa l'opció que el que no es pugui fer amb el suport dels Vint-i-set es tiri endavant amb la "coalició dels que tenen voluntat" de fer costat a Ucraïna, que haurien de demostrar que estan disposats a actuar "perquè la seguretat del continent sigui responsabilitat dels estats europeus".
Ogryzko creu que això passa per "incrementar la despesa militar, impulsar el complex industrial armamentista i actuar per omplir el buit de la retirada estatunidenca, però també una estratègia de dissuasió de Rússia que combini tropes europees sobre el terreny i un increment significatiu del suport militar a Ucraïna".
Zelenski vol garanties de seguretat
Mentre els Estats Units i Rússia negociaven sobre el seu país, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s'ha reunit a Ankara amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan. Turquia, com els saudites, manté bones relacions tant amb els Estats Units com amb Rússia. "Volem que s'acabi la guerra. Però volem que el final es basi en determinades garanties de seguretat. Esperem que els Estats Units, la UE, Turquia i tot Europa ens donin aquestes garanties", ha dit Zelenski a la cerimònia d'obertura de la nova ambaixada a Turquia. "Mai, sota cap circumstància, reconeixerem els nostres territoris sota ocupació temporal com a part de Rússia", ha advertit. Zelenski ha anunciat que ha cancel·lat el viatge que tenia previst aquest dimecres a Riad, tot i que espera reunir-se amb una delegació estatunidenca a finals de setmana a Kíiv.
És difícil pensar quines garanties de seguretat alternatives a l'entrada a l'OTAN poden convèncer els ucraïnesos: hi ha acords bilaterals, però són insuficients; també la idea de tropes europees de manteniment de pau, però tampoc hi ha cap acord en aquest sentit; la proposta de tropes franco-britàniques difícilment serà real sense suport dels Estats Units, i les altres opcions sobre la taula, com l'enviament de soldats xinesos, semblen poc realistes. Rússia segueix exigint que Ucraïna quedi fora de l'Aliança Atlàntica, i per ara no hi ha cap pla alternatiu: aquest serà sens dubte un dels temes clau a la negociació que ara s'obre.