Rússia tortura els presos ucraïnesos

Volodímir Mikolayenko té 65 anys, però sembla que en tingui deu més. Exalcalde de la ciutat ucraïnesa de Kherson, va ser detingut per les forces russes durant els vuit mesos d’ocupació el 2022. Va ser alliberat a finals d’agost i ara fa entrevistes des d’un hospital de Kíiv. I això ha tornat a centrar l’atenció en el que la missió de drets humans de l’ONU qualifica de “tortura i maltractament sistemàtics i generalitzats” per part de Rússia als seus presoners.

Els civils i els militars detinguts són tractats igual de malament. Segons un informe de l’ONU del mes passat, de 216 civils alliberats entrevistats, el 92% van relatar abusos. Els mètodes incloïen pallisses, descàrregues elèctriques, posicions de tensió, humiliacions i violacions. En el cas dels soldats, el percentatge és encara més alt. Mykolayenko descriu com el colpejaven diverses vegades al dia, amb pallisses especialment dures de “benvinguda” cada cop que era traslladat a un nou centre. El menjar era tan dolent que ell i els altres presoners van perdre quantitats dràstiques de pes, i les condicions sanitàries, tan deficients que molts van contraure sarna. L’únic tractament dental que va veure, un cop en tres anys, va ser una extracció d’una dent sense anestèsia. Un dels guàrdies, diu, tenia el costum de colpejar les mans dels presos amb una maça. “Un cop li vaig preguntar: «Per què fas això?» I per resposta vaig rebre una pallissa al cap.”

Són especialment castigats amb brutalitat els membres d’una de les unitats militars més prestigioses d’Ucraïna, el Batalló Azov. Un tinent jove de 26 anys d’aquesta unitat, Yan Danylko, va ser alliberat a principis d’aquest any. Estava a mitges d’un màster en dret quan Rússia va iniciar la invasió; es va allistar i va participar en la batalla de Mariúpol, i es va rendir quan la ciutat va caure després de tres mesos de setge. Durant els seus tres anys en captivitat russa va perdre un terç del seu pes. Els abusos habituals incloïen pallisses i haver d’estar dret durant dotze hores seguides; les posicions més elaborades, com “la motocicleta” i “l’estrella de mar”, eren insuportables durant més de vint minuts. Danylko no culpa els que van signar confessions o es van convertir en informadors: “Faràs el que ells vulguin que facis, signaràs el que vulguin que signis.”

Una novetat és la persecució judicial dels presoners d’Azov per pertinença a una organització terrorista, ja que Rússia va designar així la unitat el 2022. Néstor Barchuk, advocat de drets humans del cos, afirma que almenys 130 homes han rebut condemnes de deu anys o més, i que desenes més estan sota investigació.

S'hi pot fer res? Rússia és immune a la vergonya, i els seus propis mecanismes interns de control són una farsa. El tinent Danylko descriu la visita d’un defensor del poble rus: ell i els altres presoners van rebre uniformes nous i millor menjar, servit en plats de ceràmica en lloc d’alumini. Un equip de televisió va filmar el repartiment de galetes i roba d'abrigar. “Aquell vespre ens ho van treure tot de nou. Va ser un espectacle, com [el Cuirassat de] Potemkin, d’un sol dia.” Si de cas, el tracte als detinguts està empitjorant a mesura que són dispersats en regions llunyanes (l’ONU ha identificat nous centres de detenció a Sibèria i a la Carèlia). Per molt que el món exterior protesti per la violació del dret humanitari per part de Rússia, l’única palanca d’Ucraïna són els intercanvis de presoners. Els canvis avancen amb comptagotes, però Ucraïna està a la defensiva, així que és poc probable que hi hagi captures massives aviat.

Avui, el tinent Danylko s’està acostumant a una cama protètica. Encara molt prim, Mykolayenko diu que intenta esborrar de la memòria els seus tres anys en captivitat. Pensar-hi és “pitjor que la pitjor pel·lícula de terror”. Tot i això, fa entrevistes perquè "és important que la gent entengui amb qui està tractant. La lliçó més gran que he après és que no pots negociar amb el mal. I Rússia és el mal". Costa trobar un ucraïnès que en discrepi.