Sabotatge o incompetència: què hi ha darrere dels trencaments dels cables submarins?

BarcelonaEn plena era digital és fàcil pensar que les comunicacions depenen dels satèl·lits, però la realitat és una altra: el 99% del trànsit global de telecomunicacions viatja a través d’una xarxa quilomètrica de cables submarins. Més ràpids i econòmics que les alternatives, aquests cables són vitals per a internet, les transaccions bancàries, les comunicacions o el transport d'energia elèctrica.

Tot i la seva importància crítica, els cables submarins poden ser vulnerables, especialment en zones d'alta activitat marítima i d'interès geoestratègic. El mar Bàltic és, sens dubte, una d'aquestes àrees sensibles perquè concentra una bona part de la infraestructura submarina europea, incloent-hi cables de comunicació i gasoductes estratègics.

"El trencament de cables intencionat és cada cop més important... és una nova amenaça que està emergint", explica a l'ARA el doctor Andrey Makarychev, professor de govern i política a la Universitat de Tartu, Estònia. "Els incidents són un senyal d'alerta i una crida a estar millor preparats; hem après que la infraestructura és vulnerable".

Es calcula que actualment hi ha uns 450 sistemes de cables submarins en funcionament a tot el món, amb una longitud combinada que supera els 1,35 milions de quilòmetres, segons dades del portal especialitzat Dgtl Infra. Segons la International Cable Protection Committee (ICPC), es registren al voltant de 199 trencaments a l'any, una mitjana de gairebé quatre incidents setmanals.

Avaries per "agressions externes"

D’aquestes avaries, aproximadament dues terceres parts són causades per "agressions externes", és a dir, danys provocats per vaixells de pesca, per l’ancoratge accidental i pels desastres naturals com ara terratrèmols submarins. A més, una petita part de les avaries es deuen a fallades internes, segons l’ICPC.

Tanmateix, durant anys, Rússia ha estat acusada d’utilitzar els cables submarins com a instruments de pressió geopolítica. Aquestes sospites s’han intensificat arran de la invasió d’Ucraïna i d’una sèrie d’incidents al mar Bàltic i al mar del Nord, que han coincidit amb episodis de tensió diplomàtica i amb els esforços per desconnectar les seves xarxes elèctriques de la dependència russa.

Diversos ministres de Defensa i analistes de seguretat han insinuat que aquests trencaments podrien formar part d'una estratègia de guerra híbrida per part de Rússia per desestabilitzar Europa i castigar el seu suport a Ucraïna. El Kremlin, per la seva banda, ha negat categòricament qualsevol implicació i acusa l’OTAN de fer servir aquests incidents com a pretext per justificar una major presència militar a la zona i reforçar les restriccions a les exportacions de petroli i gas russos a través del Bàltic.

Al desembre, en un dels casos més recents, Finlàndia va confiscar un vaixell cisterna sospitós d’haver arrossegat l’àncora i d'haver trencat cinc cables submarins al Bàltic, entre ells un d'imprescindible que connecta el país amb Estònia. El vaixell, anomenat l'Eagle S, es va identificar com a part d'una "flota a l'ombra" de vaixells cisterna que ajuden Rússia a vendre petroli als mercats globals, tot violant les sancions internacionals.

Sovint, els vaixells sospitosos de participar en actes de sabotatge no només es troben en el lloc i en el moment de l'incident, sinó que també exhibeixen un comportament sospitós. Molts d’aquests vaixells redueixen la seva velocitat mentre s’acosten als cables. Els incidents sospitosos no es limiten al mar Bàltic, però. També s'han produït al mar de Noruega, entre les illes del sud-est asiàtic i fins i tot al mar Roig, ubicacions geopolíticament sensibles i clau.

I encara que en aquest context, qualsevol incident encén les alarmes, no sempre es tractaria d'actes de sabotatge. Segons una exclusiva recent de The Washington Post, fonts dels serveis de seguretat i d’intel·ligència dels Estats Units i de diferents països europeus han assegurat que els darrers episodis d'aquesta mena al fons marí del Bàltic no haurien estat provocats per Rússia, sinó que són conseqüència d’"accidents causats per tripulacions inexpertes a bord de vaixells en mal estat”. Tot i això, diverses investigacions continuen obertes per determinar si els trencaments poden ser atribuïts a una voluntat deliberada de causar danys per part de Rússia o de la Xina, o si, per contra, els incidents són fruit de la incompetència o negligència.

De moment, Europa està implementant diverses mesures de contenció davant d'aquests incidents. Abans de la invasió d'Ucraïna, "sabíem de la regió nòrdica-bàltica que eren països connectats geogràficament i per bases culturals. Però la seguretat no era una prioritat", diu el professor Makarychev. "Ara sí que ho és".

El gener de 2025, l'OTAN va posar en marxa la missió Baltic Sentry, amb l'objectiu de reforçar la presència marítima i millorar la vigilància en aquest mar. Durant la cimera celebrada a Hèlsinki el 14 de gener, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, va anunciar aquesta operació, que inclou noves patrulles amb fragates, avions, satèl·lits i drons submarins per detectar i prevenir sabotatges.

El 2022, en resposta al sabotatge dels gasoductes Nord Stream, l'OTAN va establir la Cèl·lula de Coordinació Crítica Submarina. Aquesta iniciativa, que va començar a operar el 2023, té com a objectiu principal millorar la seguretat i la protecció de les infraestructures submarines crítiques. En particular, els membres d'aquesta iniciativa es van comprometre a defensar-se d'atacs intencionals, vigilar els vaixells hostils que podrien interferir amb les infraestructures energètiques i fomentar l’intercanvi d’informació entre els membres de l’aliança.

Tot i els avenços en les capacitats de vigilància submarina, atribuir els atacs continua sent una tasca difícil. Això es deu en part al fet que molts vaixells operen sota banderes de conveniència, una pràctica que permet als propietaris registrar els vaixells en països amb regulacions més laxes i aconseguir així l'anonimat. A més, les tripulacions sovint provenen de diversos països, cosa que complica encara més la identificació dels responsables.