Geopolítica al fons del mar: com la Xina vol desafiar l’imperi de cables submarins americà
En la profunditat dels oceans, una infraestructura crítica sosté de manera silenciosa la vida moderna digital. Els cables submarins són l’espina dorsal mitjançant la qual podem enviar missatges i informació entre continents: el 95% de les dades mundials passen per ells. Quan es fan malbé, les conseqüències poden ser catastròfiques: el març del 2024, diversos països africans es van quedar sense internet per un problema en un cable submarí. En els últims mesos, han aparegut cables danyats en zones geopolítiques calentes com el mar Bàltic o l’estret de Taiwan. La Xina va desvelar fa poc un aparell per tallar cables a baixes profunditats, que tant pot servir per reparacions com per sabotatge.
El debat públic sobre els talls de cables submarins, però, amaga una qüestió que és encara més important: qui controla aquests cables –i la informació i dades que corren dins seu–? Fins fa poc, els Estats Units, França i el Japó controlaven el 87% del mercat de cables submarins. La Xina, però, està avançant com a actor alternatiu al bloc liderat pels americans: encara que la xinesa HMN només en controla un 11%, en els últims quatre anys ha proporcionat el 18% dels cables, ofereix preus 20-30% més baixos i és la companyia del sector amb més creixement mundial. Hi ha expectatives que els xinesos contribueixin al 45% dels cables instal·lats del 2023 al 2028, en un context de gran demanda de més cables per fer front a l’augment d’intercanvi de dades per serveis digitals com les plataformes, l'estríming o la IA.
La Xina vol crear un sistema de cables submarins propi per protegir-se dels americans. Amb les revelacions sobre espionatge de la NSA del 2013, els xinesos es van posar en alerta al descobrir com els americans havien estat utilitzant el seu domini de la infraestructura digital mundial –inclosos els cables submarins– per espiar aliats i adversaris. En un moment de confrontació amb els Estats Units, la Xina vol reduir el risc que Washington utilitzi aquests cables com a arma de coerció i espionatge en contra seva. Els Estats Units també tenen por que Pequín faci el mateix: han prohibit que qualsevol cable submarí que vingui de la Xina o Hong Kong connecti amb territori estatunidenc. En un moment en què les rivalitats i guerres es lliuren en bona part mitjançant dades, informació i intel·ligència, tenir control sobre les infraestructures digitals crítiques és una protecció defensiva bàsica. També és una arma geopolítica.
Fins fa poc, els Estats Units i els seus aliats tenien el quasi monopoli dels cables submarins mundials. La Xina vol trencar aquest domini: el creixement més fort de cables xinesos és regional, especialment amb el sud-est asiàtic. Però també han començat projectes amb l'Orient Mitjà o Europa. El sabotatge de cables submarins és una preocupació legítima a curt termini. A escala estructural, la qüestió essencial serà si els xinesos poden desafiar l’hegemonia nord-americana a les profunditats del mar.
