"És un safari humà": viatge a Kherson, la ciutat d’Ucraïna on els drons russos cacen persones

Kherson (Ucraïna)La carretera que condueix a Kherson, la ciutat d’Ucraïna més propera a la línia de front, està coberta de xarxes de pesca per protegir-se dels constants atacs dels drons russos. Els pocs conductors que hi passen ho fan a tota velocitat i equipats amb un aparell detector que hackeja el senyal dels drons i mostra en una petita pantalla el que veu l’operador rus. "Si veus a la pantalla el teu cotxe estàs fotut: has de sortir d’allà com sigui i amagar-te de pressa", adverteix Denys Sukhanov, un activista local que ha accedit a acompanyar l’ARA fins a la ciutat, ara una de les més perilloses per als civils ucraïnesos.

Un semàfor a l’entrada de la carretera es posa vermell quan es detecta activitat de drons i una part del recorregut està protegit amb xarxes de pesca instal·lades amb pals de fusta que formen un túnel precari: els drons poden quedar atrapats a les xarxes, però no les bombes que transporten.

Posar un peu al carrer a Kherson és exposar-se a ser perseguit i assassinat per un dron rus FPV (sigles de first person view). A diferència dels drons tradicionals, els pilots que els operen poden veure la imatge des de la perspectiva de l’aparell en vol en temps real. Com en una pel·lícula distòpica, aquests drons, que volen a més de 100 quilòmetres per hora, poden llançar una granada amb molta precisió sobre qualsevol persona que localitzin.

En els canals de Telegram russos se’ls veu en acció: una dona gran arrenca a córrer pel carrer i en qüestió de segons desapareix sota una explosió. L’única protecció que té la població, perquè les defenses antiaèries no poden evitar la penetració constant d’aquests petits drons, són les xarxes de pesca col·locades en alguns carrers, a prop de les gasolineres i a l’estació de tren, i uns refugis fets de formigó instal·lats al costat de les parades d’autobús.

La gent de Kherson ha après estratègies per sobreviure sota el setge dels drons. "Abans de sortir de casa, és molt important revisar el xat: què expliquen, on són els drons, quants n’hi ha i les alertes. Si diuen que no hi ha drons a la nostra zona, pot ser que no els hagin detectat: quan sortim de casa hem d’escoltar atentament", explica Natàlia Shatilova, que s’ocupa del centre de la Creu Roja a Kherson.

El més segur és parar bé l’orella per detectar el brunzit dels FPV. "No portem auriculars, ni barrets, ni gorres ni caputxes. Hem d’escoltar i també mirar cap al cel, perquè de vegades volen molt alt. I quan ens fiquem al cotxe sempre tenim la finestra oberta per sentir-los". Posar un peu al carrer és molt perillós: "Quan som a fora, intentem moure’ns molt de pressa, sempre en cotxe. I quan arribem al lloc mai aparquem al descobert: ho fem sota un arbre, però ara a l’hivern no ens ajuden gaire, perquè no tenen fulles".

Shatilova ha viscut a Kherson tota la seva vida. Va sobreviure a la invasió russa de la ciutat del març del 2022, quan els habitants de Kherson van sortir amb les mans nues a protestar contra els tancs. I quan nou mesos després l'exèrcit ucraïnès va aconseguir alliberar-la, Shatilova va celebrar-ho com tota la població.

Però allò no va portar la pau: només una nova fase de terror en què les tropes russes, desplegades a l’altra banda del riu Dnipró, a només cinc quilòmetres de la ciutat, continuen castigant-la amb foc d’artilleria, bombes guiades i, des de l’estiu del 2024, l’activitat constant dels drons. Sukhanov no s’immuta pel retrò dels bombardejos que s’han convertit en una banda sonora i que la gent de Kherson ha après a identificar sense equivocar-se: "Són coets russos Grad, però estan lluny, a cinc o sis quilòmetres", diu l’activista.

Pluja de mines

Els 60.000 ucraïnesos que continuen vivint a Kherson (abans de la invasió tenia una població de 300.000 persones) amb prou feines surten unes hores al matí a comprar el que necessiten. Tothom és un objectiu. En els dos dies que l’ARA ha pogut estar a la ciutat no hem vist ni una sola criatura al carrer. El juliol, un nen d’un any va morir en un atac de dron mentre jugava al pati de casa seva. Al setembre, Oleksandr Hordiyenko, cap de l’Associació de Pagesos de la regió va morir quan un dron va impactar contra el seu vehicle mentre treballava al camp.

I l’únic perill no són els drons o els bombardejos: els FPV també llancen mines des de l’aire que queden amagades entre les fulles o sota la neu. El mínim que pot passar, si les trepitges, és perdre un peu o tota la cama.

La guerra amb drons domina ara el xoc entre les forces ucraïneses i russes. No hi ha una línia de front clara, sinó que els aparells no tripulats de tots dos bàndols sobrevolen de manera constant una franja d’entre deu i vint quilòmetres d’amplada coneguda com la "zona de mort". Segons la comissió d’investigació de l’ONU sobre Ucraïna, almenys 200 civils han mort i 2.000 han resultat ferits en atacs amb drons a Kherson i en zones properes sota control ucraïnès entre el juliol del 2024 i el novembre passat.

El desembre, en les estadístiques de les autoritats locals, van matar 12 persones i en van ferir 146 només dins la ciutat. Human Rights Watch (HRW) ha documentat almenys 50 atacs amb drons russos contra persones que caminaven, anaven en bicicleta, conduïen, utilitzaven el transport públic o fins i tot eren dins de casa seva. També n’han estat víctimes membres dels equips d’emergència quan anaven a assistir els ferits: és l’estratègia del doble cop.

Oksana Pohomii, que encapçala a Kherson l’ONG Afers Comunitaris, ens rep en un refugi soterrani dins la ciutat, on han instal·lat una biblioteca amb llibres ucraïnesos, i organitzen activitats culturals i funcions de teatre per als més petits. Als prestatges també hi ha restes d’obusos russos que han pintat amb motius ucraïnesos, com a símbol de resistència. "Abans de la invasió podia caminar pel carrer, anar al parc, al cinema o comprar el que necessités a les botigues, perquè teníem de tot. Ara no puc fer res de tot això, perquè estan caçant la gent. És un safari humà de drons. Has de mirar a terra per no trepitjar una mina i també al cel", relata.

La supervivència depèn dels detalls més petits: "El meu color preferit és el vermell, i abans em vestia amb colors vius. Ara porto roba fosca perquè em vegin el mínim possible". Pohomii ens demana que fem arribar un missatge: "Barcelona és molt lluny d’aquí, però la guerra està molt a prop. I us heu de preparar i aprendre de la nostra experiència. Cadascú ha de saber com ajudar els altres si –que Déu no ho vulgui– la guerra arriba allà. Cadascú ha de tenir un pla per saber on portarà la seva família si un dia us bombardegen".

Kherson és una ciutat fantasma. No hi queda cap hotel obert i només funcionen alguns bars i restaurants. Circulant a tota velocitat pel carrer, entre edificis esventrats i cotxes cremats, ens apropem al mercat central, on només hi ha algunes parades de peix, carn i roba. En una trobem una dona que ven conserves de verdura casolanes els diumenges per completar el seu sou. "Tinc por, com tothom. Viure sota els drons és el pitjor, intentes fer vida normal, però tota l’estona estàs en alerta", diu.

Entre els pocs bars que estan oberts trobem l’11-11, que commemora l’11 de novembre del 2022, el dia en què les tropes ucraïneses van aconseguir alliberar la ciutat de la invasió russa. A la barra hi tenen un polsador amb un cronòmetre i et regalen un cafè si aconsegueixes aturar-lo just als 11 segons i 11 dècimes. És el record d’un dia feliç, però que no va posar fi al malson de la gent de Kherson. Durant l’ocupació el president rus Vladímir Putin va ordenar una farsa de referèndum, en què els soldats anaven porta per porta amb urnes per obligar la gent a votar a favor de l’annexió de tota la província a la Federació Russa. Ara el Kremlin considera Kherson part del seu territori i no sembla disposat a cedir.

En els nou mesos que les tropes russes van ocupar la ciutat tothom va patir. Sukhanov recorda el seu germà, que el van detenir en un hospital: "Només sabem que va estar en una presó de Crimea. Fa un any i mig que no en tenim notícies", lamenta. L'activista, que tenia una cadena de botigues d’electrònica i telefonia a la ciutat abans de la invasió, es va dedicar, sota l'ocupació, a evacuar civils i a portar medicines a la ciutat, amb la seva xarxa de companys. Ara vol que la gent torni a teixir vincles. "Intento restablir la comunitat, perquè el pitjor que fa la guerra és trencar les relacions humanes: ara tenim gent de Kherson escampada per tot el món, hem perdut familiars, amics, jo mateix no veig els meus fills des de fa tres anys i mig. Necessitem tornar a reconnectar, recuperar les nostres vides".

I ell ho intenta organitzant partides de jocs de taula. Reuneix cada setmana deu persones de diferents edats, homes i dones, per jugar a Màfia, un joc molt popular a Ucraïna i a Rússia. Ell reparteix les cartes, els jugadors es posen antifaços i comença la partida. Després d’una hora i mitja de rialles, mirades de complicitat i de fixar-se en cada moviment dels altres jugadors, el joc s’acaba i tornen al safari humà. La vida a Kherson continua, sota terra.