Soldats en patinet i 'gamers' de trinxera: com els drons han canviat la guerra d'Ucraïna

BarcelonaLa mort no entén d’uniformes, i hi hi ha una escena que es repeteix a banda i banda de la trinxera ucraïnesa: drons assassins persegueixen fins a la mort soldats enemics.

Els soldats assimilen la mort de formes diferents. Alguns es paralitzen i simplement esperen l’explosió final. Altres corren sense parar fins que es cansen i el dron els atrapa. Altres lluiten desesperats i disparen amb el kalàixnikov contra l’aparell teledirigit. Altres demanen pietat als soldats que controlen el dron robot a quilòmetres de distància. Altres es fan directament els morts i acaben també morts. Tots els drons porten una càmera des d’on uns uniformats veuen en directe la mort d’uns altres uniformats. Moltíssims vídeos es publiquen després a les xarxes socials. Uns i altres celebren la mort enemiga. Uns i altres ploren la pròpia. 

Els drons han canviat la guerra a Ucraïna.

“Ara ja no hi ha una línia de contacte real, concreta. Ara el camp de batalla és enorme, ambigu, més estressant. Milers d’ulls vigilen qualsevol moviment enemic; t’ataquen si et veuen. Tot és més mortífer”, explicava fa uns dies a l’ARA un comandant ucraïnès que prefereix l’anonimat.

El comandant sap de què parla: ha dirigit durant anys una unitat de drons al front de Donetsk. El missatge del comandant el repeteixen multitud de soldats de l’exèrcit ucraïnès i rus. 

Per primer cop des de la Primera Guerra Mundial, un sistema d’armament que no és l’artilleria ha passat a ser la causa principal de les baixes en combat en un conflicte. Durant més d’un segle, l’artilleria havia estat la forma més habitual de mort per als soldats: a les dues guerres mundials, a Corea, al Vietnam, als Balcans, a l’Iraq, a Síria. Ucraïna ha suposat un canvi que marcarà les guerres de present i futur. Segons un informe recent del portal Army Technology, basat en càlculs de la consultoria Global Data, es creu que els drons són responsables d’entre el 70% i el 80% de les baixes diàries que es produeixen als fronts ucraïnesos. Una xifra que lliga amb una filtració recent del ministeri de Defensa del Kremlin, que assegura que fins al 75% de les baixes russes dels darrers mesos han estat causades per aquests aparells no tripulats. El 20% és degut a l’artilleria i només un 4% per foc d’armament petit. 

El paisatge del camp de batalla també ha mutat. El perfeccionament de l’ús dels drons ha fet que cada mil·límetre del front pugui ser controlat i, per tant, atacat amb precisió. Això no només ha incrementat la letalitat de la guerra, sinó que ha obligat els dos exèrcits a canviar les estratègies militars.

Russos i ucraïnesos han hagut d’adoptar tàctiques molt més disperses, mòbils, fragmentant operatius a escala molt reduïda. Les grans concentracions de soldats són missions suïcides: els drons les detecten amb facilitat. La nova norma és la microinfiltració: petits grups, moviments ràpids, accions puntuals. Sovint s’avança de nit, amb cobertura electrònica, en ziga-zaga, aprofitant moments de saturació dels senyals GPS per evitar ser detectats. 

Elements clau en guerres del passat tornen a tenir un valor estratègic altíssim com a protecció davant la vigilància aèria contínua: boscos, trinxeres profundes, túnels, cobertes improvisades. Però altres elements clau en guerres del passat ja no són una bona idea: tancs, vehicles blindats, camionetes… Els dos exèrcits han introduït l’ús de motocicletes, patinets elèctrics i fins i tot cavalls. Són més difícils d’apuntar i, en cas que el dron enemic els aconsegueixi abatre, el nombre de baixes és molt més reduït. 

Un front congelat

El front ucraïnès, amb una línia de contacte de 1.200 quilòmetres, està estancat des de fa mesos, pràcticament congelat. Els pocs avenços que hi ha hagut són russos, superiors amb homes i recursos. Els drons estan sent clau en aquest estancament perquè estan permetent, especialment als ucraïnesos, mantenir les línies defensives. A principis de la invasió, Ucraïna produïa unes 5. 000 unitats de drons anuals; actualment en produeix entre 2 i 4 milions cada any. Són aparells molt assequibles econòmicament i que es poden fabricar amb rapidesa. 

Un altre comandant ucraïnès que dirigeix una unitat de drons al Donbàs, accedeix a parlar amb l’ARA també en condició d’anonimat. La conversa, a través de WhatsApp, mostra una radiografia de la situació al camp de batalla.

–Quin impacte han tingut els drons en la guerra?

–S’ha creat una zona letal d’entre 10 i 30 quilòmetres on qualsevol moviment és immediatament destruït, tant per la nostra banda com per la seva. Al final, només hi podem infiltrar petits grups d’una o dues persones. Els russos, per exemple, l’altre dia van enviar un grup de deu homes; només un o dos van aconseguir avançar.

–Llavors, és molt difícil emprendre ofensives contra l’enemic, oi?

–Diria que és gairebé suïcida fer-ho. Des de fa temps, de fet, els avenços dels dos exèrcits són mínims, ni tan sols tenen valor tàctic. Els drons han portat la guerra a un estancament, com en la Primera Guerra Mundial.

–Les xifres diuen que la guerra és ara més mortífera.

–Sí, és un infern. I els que sobrevivim notem que ha crescut molt el cansament, la fatiga, la sensació de no saber mai quan un dron enemic et pot estar vigilant. 

–Quin consell donaries als exèrcits europeus que volen modernitzar-se davant el risc de guerra?

–Que la guerra i les seves regles han canviat. Que un dron convencional de cent dòlars pot destruir en pocs segons un tanc valorat en milions de dòlars. Els ordinadors capaços d’interferir els senyals dels drons enemics són tant o més importants com els tancs. I, en general, els diria que es fixin en com ho estem fent nosaltres.

David Kirichenko, expert en sistemes autònoms, ciberguerra i estratègia militar, posa en valor la innovació tecnològica que està experimentant, a la força, l’exèrcit de Kíiv. “Els drons han sigut una solució d’home pobre”, diu, i argumenta que va ser la sortida que van trobar davant la creixent manca d’artilleria i altres subministraments d’armament convencional. “Si aquesta guerra ha de durar deu anys més, la visió d’Ucraïna és continuar construint un escut tecnològic a la línia del front”. Afegeix que l’objectiu és “crear el primer exèrcit de robots”. Posa un exemple: “Darrere de les trinxeres hi hauria carreteres o sistemes d’altres trinxeres perquè els robots en puguin entrar i sortir. Un robot podria conduir fins a la línia del front entre aquestes trinxeres i lliurar subministraments. O podria sortir de les trinxeres amb una torreta disparant a l'enemic”. 

Entre els especialistes impera el missatge que, en el futur, l’ús de la tecnologia, inclosos els robots, serà encara més essencial en totes les guerres. “Gran part de la guerra s'automatitzarà”, assegura Rafael Loss, expert en tecnologia militar i seguretat a l’European Council on Foreign Relations. Però els experts també avisen que els robots no podran substituir els humans, i que caldrà una combinació dels dos elements. “Per molt que tinguis robots sobre el terreny, necessitaràs un humà per anar-los a buscar i arreglar-los si els impacten o si s’espatllen”, exemplifica Kirichenko. Hi coincideix Loss: “En qualsevol cas, caldran soldats amb un rifle per mantenir la posició”.

Els dos analistes, a més, consideren que els drons –ni tampoc cap altra tecnologia de moment en funcionament– no són ni seran substituts de l’artilleria ni d’altres armes de guerra convencionals, sinó només un complement. A hores d’ara, i a nivell pràctic, l’impacte que té en l’enemic un bombardeig d’artilleria o amb un míssil és molt més gran que el d’un dron. Kirichenko, a més, alerta que dependre cada cop més de la tecnologia també afegeix vulnerabilitats. “Si ets capaç d’interrompre la connexió a internet i apagar l’electrònica de l’oponent, pots deixar-lo cec temporalment”. 

El missatge de canvi ha calat en la política europea, disposada a incrementar la despesa en defensa davant aquesta nova realitat. Però al setembre, en un viatge de l’ARA a Estrasburg, veus rellevants de la Comissió Europea i del Parlament Europeu admetien dues realitats. La primera, que els exèrcits europeus necessiten un procés de modernització exprés i radical per adaptar-se a les noves guerres. “Amb el que tenim, no aguantaríem ni una setmana una guerra contra Rússia”, va dir, durant un sopar, una font. I la segona, que Ucraïna és ara una potència militar de primer nivell i que una entrada a la Unió Europea seria un pas altament estratègic per al club comunitari, que aspira a emancipar-se de la dependència militar de Washington. 

Davant la constatació que els drons guanyen pes en la cursa armamentística, la inversió en aquesta tecnologia és palpable a nivell global. El mercat mundial de drons militars estava valorat en uns 15.000 milions de dòlars l'any passat –amb els Estats Units com a líder– i es preveu que el 2030 superi els 30.000 milions, segons diversos informes especialitzats. Països com la Xina, Israel, l'Iran i l'Índia redoblen esforços per ser també capdavanters.

Que els drons siguin un tipus d'arma relativament senzilla de fabricar democratitza la guerra. "És un multiplicador de força no només per a exèrcits professionals, sinó per a qualsevol altra organització terrorista o insurgència", diu Rafael Loss. La guerra del Sudan n'és un clar exemple: els paramilitars de les Forces de Suport Ràpid han incrementat substancialment l'ús dels drons, redefinit l'evolució del conflicte.

La mort a TikTok

El gener del 2024, l’ARA va visitar un búnquer ucraïnès situat a uns tres quilòmetres del front d’Avdíivka, a Donetsk. Un túnel et portava a les profunditats de la terra i l’estampa de l’interior era curiosa: joves ucraïnesos asseguts davant de grans pantalles d’ordinadors. Semblaven gamers; eren soldats. Titllar-los de gamers no és una exageració: entre les tropes, es valora que els homes que seran destinats a unitats de drons tinguin habilitat en l'ús de les consoles, perquè la feina que faran a la guerra té similituds amb els videojocs. Des d’aquelles pantalles, feien funcionar els drons, que vigilaven, detectaven i mataven presències russes. En aquell moment, estaven “netejant” una zona del front perquè la infanteria ucraïnesa pogués avançar. Les imatges arribaven en directe. Russos i ucraïnesos tenen centenars o milers de búnquers com aquest. 

Hi ha molts tipus de drons, de diferents formes, capacitats i mides: alguns són convencionals, com els que es poden comprar a Barcelona en botigues d’electrònica; d’altres són aparells enormes que, a simple vista, poden confondre’s amb un avió de guerra.  

Però els que més triomfen entre les tropes són els FPV: First person view, és a dir, drons de vista en primera persona. Aquests aparells, que es poden tripular des de quilòmetres a distància, transmeten en directe les imatges que capten a través de la càmera. Des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, vídeos que han gravat els drons perseguint fins a la mort soldats enemics acaben penjats a Internet, sobretot a TikTok, Telegram o X. Els soldats dels dos bàndols els comparteixen com a mostra d’orgull. En general, hi posen música de fons –rock dur o melodies electròniques–. Tenen permís dels exèrcits per difondre’ls: es creu que la moral de les tropes millora, la por de l’enemic augmenta, i sovint són un reclam per recaptar a través de números de compte que s’adjunten a la vora del vídeo. 

El soldat ucraïnès Taras, mobilitzat al front de Donetsk, envia per WhatsApp desenes de vídeos dels seus drons. Sovint també en publica al seu compte d’Instagram. S’hi veuen atacs contra edificis on suposadament hi ha uniformats russos. S’hi veuen atacs directes contra vehicles blindats de Moscou. S’hi veu la guerra des d’una posició privilegiada.

–Per què comparteixes aquests vídeos a Instagram?

–Per dos motius. El primer és que així població ucraïnesa veu l'efectivitat dels drons i ens continua enviant diners per comprar-ne de nous i perfeccionar-los. El segon és que és una forma d'intimidar els nostres enemics, que han vingut a ocupar les nostres terres i a matar la nostra gent. Quan veuen els vídeos, saben que la mort els espera.

–Què sents quan veus com el teu dron mata un soldat enemic?

–La mort dels invasors és motiu de joia per a nosaltres, perquè significa que hem aturat un enemic que es dirigia cap a les nostres posicions.

–Creus que el fet que hi hagi una pantalla entremig pot fer que no siguis conscient del que implica una mort?

–Som plenament conscients de què és la mort. La patim a totes hores. Cada dia arrisquem la nostra vida: l'enemic ens caça igual que nosaltres els cacem a ells. Constantment hi ha alguna cosa que explota al cel o alguna cosa que vola per sobre dels nostres caps.

–On ets ara?

–No ho puc dir. En una ciutat que abans tenia vida i ara només té mort.