Donald Trump: "El president Putin m’ha decebut molt"

LondresAcord en el desacord, i amb les millors maneres possibles. Donald Trump i Keir Starmer han mostrat al final del viatge d'estat del president dels Estats Units al Regne Unit que, en matèria de política internacional, en especial en relació amb la guerra d'Ucraïna i la massacre de Gaza, els punts de vista de Londres i de Washington continuen prou allunyats. Des d'aquest punt de vista, la jornada de pompa i vanitat que va tenir lloc ahir a Windsor, per afalagar el magnat, no ha servit gaire per estovar-lo i que s'acosti a les posicions europees. Més enllà d'algunes paraules que, a tot estirar, deuen haver acontentat aquesta banda de l'Atlàntic i també Kíiv, els fets són tossuts.

"El president Putin m’ha decebut molt en relació amb Rússia i Ucraïna", ha admès Trump. Ho ha dit durant la seva declaració inicial en la conferència de premsa final conjunta abans de tornar als Estats Units. I davant de la insistència de la premsa arran del comentari, el president dels Estats Units ha entomat una altra qüestió sobre si les negociacions amb el seu homòleg rus havien arribat a un carreró sense sortida. I s'ha mostrat tan categòric en les paraules com elusiu a l'hora de comentar la possibilitat d'imposar noves mesures de pressió contra el Kremlin: "[Putin] M’ha decebut", ha insistit. "Ha matat molta gent i està perdent més soldats dels que mata. Els soldats russos són abatuts a un ritme superior al dels ucraïnesos", ha dit.

Com és costum, ha insistit en el fet que la invasió "mai no hauria tingut lloc" si ell hagués estat president, i que "durant quatre anys [els del seu primer mandat] la qüestió no es va arribar ni a insinuar". Segons la seva versió, el Kremlin només es va atrevir a envair Ucraïna perquè "no respectava el lideratge dels Estats Units" després de la caòtica retirada de l’Afganistan; una retirada que va pactar Trump, tot i que es va completar durant el mandat de Joe Biden. En aquest punt, i canviant de tema, Trump ha insinuat que ben aviat podria haver-hi alguna notícia sobre l'intent de recuperació de la base aèria més gran que els Estats Units tenia a l'Afganistan, la de Bagram. "Una de les raons per les quals la volem és que, com sabeu, és a una hora d'on la Xina fabrica les seves armes nuclears", ha dit, enigmàtic.

Continuant amb Ucraïna, el president nord-americà ha subratllat que "milions de persones han mort en aquesta guerra, a uns nivells que no s'han vist des de la Segona Guerra Mundial", i ha assegurat sentir "l’obligació d’aconseguir un acord" que posi fi al conflicte. Tot i això, també ha relativitzat l’impacte sobre Washington, insinuant que, de fet, és Europa qui s'hi ha de posar de valent: "No ens afecta directament, tenim un oceà que ens separa. Però a Europa, que és molt més a prop, la responsabilitat és més gran". I ha criticat, una vegada més, que hi hagi països europeus que encara comprin petroli a Rússia.

Starmer, al seu torn, ha remarcat que el Regne Unit i França han assumit el lideratge en la resposta militar europea, amb l'anomenada Coalició de Voluntaris; una iniciativa condemnada al fracàs, tant pel refús de Washington a oferir veritables garanties de seguretat com per la negativa de Moscou a acceptar la presència de tropes occidentals a Ucraïna en l'eventualitat d'un alto el foc.

Starmer ha volgut recordar a Trump que els últims atacs russos –com el bombardeig contra la seu del British Council a Kíiv, l’edifici del consell de ministres ucraïnès o la incursió de dinou drons russos a Polònia la setmana passada– mostren "un Putin més temerari i embogit que mai, lluny d’una voluntat real de pau". Per això, ha reclamat "més pressió" sobre Moscou i més suport directe a les forces ucraïneses. Trump potser ha registrat el to de crítica subtil –o súplica– del premier,però poca cosa més. El president dels Estats Units no s'ha permès cap sortida de to durant la roda de premsa. Potser per no eclipsar el veritable motiu del viatge: que fos rebut com un rei al castell de Windsor, i que el món s'adonés de com és d'important.

El missatge conjunt dels dos líders ha estat tan clar en el diagnòstic com ambigu en la resolució: la guerra està en un punt crític, i Europa està exposada a una escalada perillosa. Trump, també com insinua sempre, ha deixat la porta oberta a "bones notícies" en un futur pròxim, però ha reiterat que la seva gran decepció és que, a diferència d’altres conflictes internacionals que presumeix d’haver resolt, la guerra d'Ucraïna continua i no es veu una sortida clara. Entre els conflictes que ha assegurat haver resolt des que torna a ser a la presidència, ha dit que hi havia el "de l'Azerbaidjan amb Albània", un lapsus com els que criticava a Biden, sens dubte, perquè s'hauria d'haver referit a la guerra pel territori de l'Alt Karabakh entre l'Azerbaidjan i Armènia.

Gaza i el 7 d'octubre

El comportament de bon minyó de Trump també s'ha posat de manifest en el moment de mostrar el total desacord amb Starmer pel que fa a l'anunciat reconeixement de l'estat de Palestina per part de Londres. Interpel·lat sobre el tema, ha rebutjat la idea –"És un dels nostres pocs desacords", ha dit–, i ha insistit que el que cal "ara mateix" és l’alliberament immediat dels ostatges: "No vull que tornin d’un en un o de tres en tres. Els vull tots junts, ja". El president ha subratllat la brutalitat de l’atac del 7 d’octubre i ha interpel·lat, al seu torn, el periodista britànic que li havia plantejat la qüestió: "Va ser un dels dies més violents de la història de la humanitat. He vist les gravacions i tant de bo no ho hagués fet. Nadons de quatre mesos esquarterats... És impossible oblidar-ho".

Més enllà de la veracitat de les afirmacions –alguns suposats enregistraments de les atrocitats de Hamàs difosos per Israel s'han demostrat falsos–, en cap moment Trump s'ha referit al patiment dels palestins. El que ha deixat clar és que no pressionarà Benjamin Netanyahu perquè posi fi a la guerra fins que no s’hagi produït l'alliberament dels ostatges. I per mostrar punts d'acord en el desacord, el primer ministre britànic, per la seva banda, ha estat taxatiu sobre la naturalesa de Hamàs: "Són una organització terrorista i no tindran cap paper en la governança futura de Palestina". Starmer ha recordat: "Tenim família a Israel i sé de primera mà què ha significat psicològicament per a la població". Sobre el patiment psicològic dels palestins, tampoc no ha dit res.

Al preguntar-li finalment sobre el calendari per al reconeixement de Palestina, Starmer ha defensat que ja havia exposat la seva posició a finals de juliol i que la decisió "no té res a veure amb aquesta visita d’estat". Segons el primer ministre, Londres i Washington comparteixen l’objectiu d’una solució negociada que "garanteixi seguretat per a Israel i una sortida viable per al poble palestí", però ha reiterat que no es pot confondre aquest pas amb "cap recompensa a Hamàs, que no vol ni pau ni dues nacions convivint". Starmer ha oblidat esmentar que Benjamin Netanyahu tampoc no vol dos estats.

La visita d'estat, que s'ha tancat a la residència de camp del primer ministre, la finca de Chequers, a 80 quilòmetres de Londres, ha estat poc més que un espectacle de pompa reial per acontentar Trump. A canvi, Starmer i el president han signat un acord comercial d'inversions futures per a tecnologia i intel·ligència artificial. Inversions que es concretaran o no, però que deixen un titular. Starmer surt indemne d'una visita potencialment sempre explosiva, però de trumfos, pocs. El rei no és Carles III; és Donald Trump.