Trump contra Zelenski: la diplomàcia de l'abusador
Donald Trump i Volodímir Zelenski havien d’escenificar el primer pas cap a una negociació per l’alto el foc a Ucraïna. Però la roda de premsa conjunta va acabar convertida en una emboscada televisada en directe. Els retrets i la humiliació pública al president ucraïnès retraten la diplomàcia de Trump. L’aspirant a pacificador, que acusa Zelenski d'haver provocat la guerra i el titlla de dictador, s’ofèn, en canvi, quan el president ucraïnès li retreu que “no hi pot haver un alto el foc sense garanties de seguretat”.
És difícil imposar la pau per la força i, més encara, intentar fer-ho després d’humiliar l’agredit i reproduir l’argumentari de l’agressor.
Però la tensió que es va viure divendres al Despatx Oval certifica un trencament més profund i existencial que el de l’acord per prendre el control dels recursos minerals ucraïnesos, que va quedar per signar. L’esbroncada televisada a Zelenski és un advertiment sonor a la feblesa de la Unió Europea i l’escenificació d’una esquerda transatlàntica que pretén redefinir no només el futur d’Ucraïna, sinó tota l’arquitectura de seguretat que ha marcat més de mig segle d’aliances.
Després d’aquesta intensa setmana de diplomàcia trumpista, i desfilada de líders europeus per la Casa Blanca, la UE ja no té cap dubte que les garanties de seguretat en el nou escenari que es comença a dibuixar pel Vell Continent s’hauran de redefinir sense els Estats Units.
Al costat d’Emmanuel Macron, Trump es va negar a qualificar Putin d’agressor de la integritat territorial d’Ucraïna i el francès es va permetre corregir, també en directe, algunes de les incorreccions o mentides del nord-americà. Per la seva banda, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha tingut la seva pròpia revelació després de passar per Washington i ha convocat una cimera amb una dotzena de líders europeus aquest diumenge a Londres per parlar de la seguretat d’Ucraïna. El que està en joc és la supervivència d’Ucraïna i de la Unió Europea davant un Donald Trump decidit a excloure els europeus de qualsevol negociació, però a transferir-los la càrrega del futur immediat del país ocupat. I és que el lideratge transaccional de Trump està redefinint, des de la confusió, aliats, socis i rivals, a mercè d’una exhibició del poder que s’exerceix exclusivament a través de la coacció, les sancions, les amenaces i les recompenses.
El politòleg búlgar Ivan Krastev escriu a Le Monde que Donald Trump, des de la seva escenificació imperial i de desafiament de l’ordre establert, està portant a terme la seva pròpia revolució: subvertint la separació de poders i realineant els Estats Units amb una nova realitat global.
Aquest nou realineament de forces i agendes s’ha fet evident també aquesta setmana a les Nacions Unides després que el Consell de Seguretat aconseguís aprovar, per primera vegada en tres anys d’invasió russa, una resolució sobre Ucraïna demanant la fi del conflicte. El text va sortir gràcies a una conjunció d’interessos entre els Estats Units, Rússia i la Xina, que van votar junts per primera vegada en dècades, i l’abstenció còmplice dels membres europeus del Consell, atemorits, que van optar per no fer descarrilar el text.
Malgrat els deliris d’un president que espera “ser conegut i recordat com un pacificador” i que, al costat de Zelenski es vanta d’haver “aturat guerres que la gent no sabia ni que existien”, la pau no es pot construir des de la humiliació o la desaparició forçada dels agredits, sigui a Ucraïna o a Gaza. Però el món de Donald Trump es defineix per la força.