La UE avala la creació de camps de deportació d'immigrants com els de Meloni
Els estats membres acorden una ajuda de mínims per als països "sota pressió migratòria", com Espanya
Brussel·lesLa Unió Europea ha passat de carregar durament contra les receptes en matèria migratòria que propugna l'extrema dreta a fer-se-les seves. Els estats membres han acordat per una àmplia majoria aquest dilluns avalar l'obertura de camps de deportació d'immigrants fora de les fronteres comunitàries, com els que Giorgia Meloni ha creat sense èxit a Albània. A més, els migrants o sol·licitants d'asil no només estaran tancats en aquests centres temporalment mentre se'ls avalua el cas o se'ls envia a un altre país, sinó que també poden quedar-hi retinguts de manera indefinida.
El fet que els migrants puguin quedar-se reclosos en aquests camps sine die és un dels punts de la reforma migratòria que Espanya volia evitar. Tot i això, el govern espanyol s'ha quedat gairebé tot sol contra la mesura i les negociacions en el Consell d'Interior de la UE s'han allargat només alguns minuts, cosa que és poc habitual en aquesta mena de discussions tan delicades políticament. Almenys, però, el pacte es compromet sobre el paper que els estats membres només puguin acordar amb països tercers l'obertura de camps de deportació d'immigrants sempre que es garanteixi el compliment dels drets humans.
Els estats membres també han acordat aquest dilluns la possibilitat d'enviar nouvinguts que es troben de manera irregular a la UE i sol·licitants d'asil a països tercers amb els quals no tenen cap mena de vincle, ni d'origen ni familiar. Es tracta d'una altra de les mesures més polèmiques de la proposta impulsada per la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen. Alguns països, com Alemanya, han expressat públicament els seus dubtes sobre l'eficàcia de la iniciativa, ja que es tem que sigui massa cara i logísticament sigui complicada de dur a terme. Tot i això, un dels pocs governs que s'hi han mostrat obertament en contra ha estat l'espanyol, que ha tornat a quedar completament en minoria –juntament amb Portugal i França, segons fonts diplomàtiques d'aquest diari– i ha vist com la majoria dels socis europeus han donat llum verda a la reforma.
La llista de països teòricament segurs on els socis de la UE tenen màniga ampla per deportar immigrants i sol·licitants d'asil no la determinarà Brussel·les, sinó els mateixos estats membres. Ara bé, aquests països tercers han de complir amb una sèrie de requisits: han de respectar el principi de devolució a països no segurs, garantir que les persones no corren risc per qüestions de sexe, raça o religió i que, entre d'altres, rebin educació, sanitat, assessorament legal i allotjament digne. Cal recordar, però, que la Comissió Europea ja ha tancat acords de retorn d'immigrants o perquè facin de mur de contenció de les rutes migratòries amb règims com els de Tunísia o el Marroc, que no garanteixen el compliment dels drets humans en el tracte d'aquestes persones, segons han demostrat diverses informacions periodístiques i han denunciat diferents organitzacions sense ànim de lucre.
La llista de països que sí que ha determinat la Unió Europea és la "d'origen segur". La llista de Brussel·les inclou tots els estats candidats a adherir-se a la UE –Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Turquia i Ucraïna– i també Kosovo, Colòmbia, Bangladesh, Egipte, l'Índia, el Marroc i Tunísia. Aquesta mesura permetrà als estats membres processar les sol·licituds d'asil per la via ràpida i amb menys garanties de la gent que arriba d'aquesta llista de països teòricament segurs. L'objectiu és, segons justifiquen fonts diplomàtiques, tramitar més de pressa unes "sol·licituds que probablement són infundades", encara que sigui en detriment de les garanties legals i de la protecció dels nouvinguts.
La intenció d'aquestes mesures és incrementar el nombre de deportacions i accelerar els procediments. Segons dades de la mateixa Comissió Europea, els estats membres només aconsegueixen deportar prop del 25% dels immigrants als quals s'ha denegat la sol·licitud perquè sovint no s'aconsegueix localitzar-los o perquè els països d'origen no volen acceptar-los.
Una UE poc solidària
Malgrat que els dirigents europeus repeteixen que la Unió Europea ha d'anar a l'una i afrontar els reptes de manera conjunta, a l'hora de la veritat i especialment en migració, el lema sovint s'esquerda. Ha quedat palès en l'altre acord d'aquest dilluns sobre el conegut com a mecanisme de solidaritat, que adjudica el repartiment de nouvinguts que entren a territori europeu entre països. Els socis europeus han pactat que no estan obligats a acollir immigrants i sol·licitants d'asil d'altres estats, i que la contribució financera a socis que, com Espanya, es troben "sota pressió migratòria" només estarà dotada d'un pressupost anual de 420 milions d'euros –en un principi era de 600 milions– i afectarà com a màxim 21.000 nouvinguts, nou mil menys de la xifra inicial que estava sobre la taula.
El repartiment d'immigrants no serà obligatori en cap cas, ja que molts estats membres –sobretot els del nord i l'est, que són els que per motius geogràfics en reben menys– s'hi oposaven en rodó. Així, per contribuir en l'acollida d'immigrants i sol·licitants d'asil i evitar que vagin al seu país, tenen dues alternatives: compensacions econòmiques o l'enviament de recursos varis. Encara no s'ha tancat la xifra de diners que cada estat membre hi aportarà en el pressupost de mecanisme de solidaritat, que s'ha vist substancialment retallat, ni quins recursos hi destinarà cada soci europeu. Tampoc se sap, per tant, exactament què rebran els països que la Comissió Europea ha determinat que estan "sota pressió migratòria", com Espanya, Xipre, Grècia i Itàlia. En tot cas, és segur que serà molt menys del que demanaven aquests països i del que s'havia previst inicialment.