Brussel·les declara Espanya sota "pressió migratòria" i convida la resta d'estats de la UE a ajudar-la

Brussel·lesBrussel·les demana ajuda per als estats membres de la Unió Europea que considera que estan "sota pressió migratòria" per culpa de les "arribades desproporcionades" de nouvinguts, com Itàlia, Espanya, Grècia i Xipre. Tot i això, la crida a la solidaritat de la Comissió Europea als països que afronten una arribada més reduïda d'immigrants i exiliats és voluntària i, fins ara, els països amb més recursos i menys afectats, com poden ser els nòrdics o Alemanya, s'han mantingut molt reticents a contribuir amb finançament o sobretot acollint persones que arriben a la Unió Europea pel sud i a través del Mediterrani.

L'ajuda només es podria fer efectiva a partir de mitjans de l'any que ve, quan entrarà en vigor la totalitat del nou Pacte Migratori de la UE, i l'han de sol·licitar formalment els estats membres que Brussel·les considera que compleixen amb tots els requisits per rebre-la. A més, la proposta de Brussel·les dels països que meriten rebre ajudes de la resta d'estats membres cal que tingui el vistiplau del Consell de la UE, que és l'organisme que representa els mateixos governs estatals, i el Parlament Europeu.

La coneguda com a eina de solidaritat de la UE consta de tres potes: els països amb menys pressió migratòria poden acollir immigrants i exiliats que arriben als estats amb més pressió; poden enviar-los contribucions financeres i, finalment, poden assistir-los amb cossos de seguretat fronterers i recursos de tota mena. Els estats com Espanya, per exemple, tenen l'opció beneficiar-se dels tres punts.

Un pacte poc solidari

Aquest apartat del Pacte Migratori de la UE va ser precisament un dels més polèmics i que més van trigar-se a desencallar en les negociacions entre els estats membres. Els països del sud del continent, com França, Itàlia, Espanya o Grècia, demanaven que l'eina de solidaritat com la que demana activar ara Brussel·les no fos d'aplicació voluntària, sinó obligatòria. Finalment, però, l'enrocament dels estats amb menys pressió migratòria, com els nòrdics i els de l'est, així com Alemanya, va obligar a cedir els del sud, que ara no tenen més remei que confiar en la bona predisposició d'uns socis europeus que es van oposar en rodó a acceptar una ajuda obligatòria i predictible.

De fet, després de l'anunci de la Comissió Europea d'aquest dimarts, el pròxim pas és que els estats membres negociïn i decideixin quanta i quin tipus d'ajuda volen destinar als països amb una pressió migratòria més elevada. Més enllà dels països mediterranis, però, Brussel·les també avisa que hi ha un bon grapat d'estats membres que es troben en "risc" de patir "pressió migratòria". Reben aquesta etiqueta França, Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i, entre d'altres, Polònia. Ara bé, hi ha un grup de socis europeus que, malgrat que no han assolit els nivells d'Itàlia o Espanya, la Comissió Europea considera que es troben en una "una situació migratòria significativa" i, per tant, poden contribuir en grau més baix en l'eina de solidaritat.

Fonts comunitàries expliquen que, a l'hora de classificar cada país segons el nivell de pressió migratòria que té, han tingut en compte bàsicament el nombre d'entrades d'immigrants i sol·licituds d'asil en relació amb la grandària demogràfica de l'estat membre i el seu producte interior brut (PIB), un índex que es fa servir de referència per calcular la riquesa d'un país.

Tot i el crit d'alerta, Brussel·les també aprofita per celebrar una reducció de l'entrada de nouvinguts a la Unió Europea, un dels principals temes que estan sempre en l'agenda política de les institucions europees i que sobretot instrumentalitza políticament l'extrema dreta. Segons les dades de la mateixa Comissió Europea, entre el juliol del 2024 i el juny del 2025, les entrades d'immigrants de manera irregular a la Unió Europea van caure un 35%.

Tanmateix, Brussel·les admet que el "repte" migratori es "manté" al global de la Unió Europea i també advoca per continuar rebent refugiats d'Ucraïna. A més, alerta de la "instrumentalització de la migració" que fan Rússia i Bielorússia contra els països del bloc europeu de l'est.