La UE es prepara per a la "guerra híbrida" de drons de Putin

Brussel·lesEls vint-i-set caps d'estat i de govern de la Unió Europea s'han reunit aquest dimecres a Copenhaguen sota una gran protecció, amb la col·laboració de diversos exèrcits i de la mateixa OTAN. Les violacions de l'espai aeri europeu per part del règim de Vladímir Putin no ha deixat d'incrementar durant els dies previs de la cimera europea, sobretot al de Dinamarca. Un context que ha determinat, i molt, la trobada dels dirigents europeus. El to bèl·lic ha escalat encara més entre els líders i el president del Consell Europeu, Antonio Costa, ha anunciat que hi ha un consens entre els dirigents europeus que cal espavilar-se per frenar i respondre als drons russos i a tots els atacs híbrids que llanci Moscou contra la UE.

Alguns dirigents han qualificat directament la situació de "guerra híbrida", com el finlandès o la primera ministra de Dinamarca, que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE. "Necessitem una resposta molt contundent", ha remarcat la líder danesa i amfitriona de la cimera, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, que ha dit que Europa es troba en el "moment més perillós des de la Segona Guerra Mundial". El president francès, tot i que ha evitat pronunciar la paraula "guerra", també ha alertat de "les amenaces híbrides en el terreny de la confrontació" i ha llançat un advertiment clar a Putin. "Ens estan posant a prova. Qui violi el nostre espai aeri pot afrontar-se a represàlies. És el nostre dret", ha dit Emmanuel Macron.

El vocabulari per definir el conflicte amb Rússia escala. Ara bé, la gran discussió de la cimera és com ha de respondre i com s'ha de preparar la UE davant de les incursions aèries russes. La Comissió Europea d'Ursula von der Leyen ha posat sobre la taula la creació d'un mur de drons, en el qual participen la majoria d'estats membres del flanc est. Els únics que en queden al marge són els països més pro-russos, Eslovàquia i Hongria. Es tracta d'una iniciativa pionera impulsada i coordinada per Brussel·les en la qual participen diversos exèrcits estatals.

Però la lletra petita d'aquesta iniciativa encara està per escriure i ha reflotat un vell debat dins de la UE sobre el gran rearmament del bloc. Com és habitual, els països de l'est i del nord del continent, que senten de manera més immediata l'amenaça russa, pressionen els del sud de la UE perquè s'impliquin més en matèria de seguretat i hi destinin més recursos. Un altre cop, la més clara ha sigut la dirigent danesa, que ha negat que la invasió contra Ucraïna i la "guerra híbrida" només afecti, per exemple, Polònia o Dinamarca, i ha dit que afecta el global de la UE. "Tots hem d'estar a la mateixa pàgina i ens hem de rearmar tots", ha insistit Frederiksen quan li han preguntat sobre el compromís d'Espanya i Itàlia. Després, diversos dirigents de països pròxims a Rússia geogràficament i culturalment s'han pronunciat en el mateix sentit, com Finlàndia i Estònia, que no volen que el mur de drons es quedi només al flanc est.

El president espanyol, que és la veu més crítica de la UE contra incrementar a marxes forçades la despesa militar, no ha parlat aquest dimecres de les estirades d'orella dels seus homòlegs, però la primera ministra italiana ha agafat el guant i s'ha pronunciat en termes similars a Sánchez en ocasions anteriors. Així, Giorgia Meloni ha fet una crida als líders que adopten un to més bel·licista contra Putin. "Hem de mantenir la calma i no respondre a les provocacions", ha dit la dirigent d'Itàlia.

A més, la primera ministra italiana ha recordat que les fronteres de l'OTAN i de la UE van molt més enllà del flanc est i ha remarcat que també cal destinar recursos als límits fronterers del sud del continent. Una manera de dir, tal com també ha reivindicat en més d'una ocasió Sánchez, que els estats del sud del club europeu ja es gasten diners en la seguretat del flanc del sud, on asseguren que han d'assumir grans costos en control migratori.

Més pressió a Rússia

El nou gir de Donald Trump en favor d'Ucraïna i contra Putin ha aplanat el camí perquè la UE torni a incrementar la pressió sobre el Kremlin. En els últims dies, Brussel·les ha posat sobre la taula el 19è paquet de sancions contra Rússia, que conté la prohibició de comprar gas natural liquat d'origen rus, i utilitzar els fons congelats russos per rearmar Ucraïna amb compres sobretot a la indústria bèl·lica europea. Les dues propostes de la Comissió Europea es discuteixen aquest dimecres i els estats han deixat entreveure de manera més clara els seus posicionaments.

La pressió de Brussel·les als estats perquè aprovin destinar els fons russos va en augment. La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha assegurat que, si no es fan servir aquests 180.000 milions d'euros en actius russos, seran els contribuents europeus els que hauran d'assumir el cost de continuar ajudant Ucraïna en la seva defensa contra Rússia. Tot i això, Bèlgica encara s'hi mostra reticent perquè aquests actius russos els gestiona uns fons d'inversió rus i tem que l'ús d'aquests diners incompleixi la legalitat internacional, si bé Von der Leyen ha promès en roda de premsa que la responsabilitat seria compartida i no només se'n responsabilitzaria el país belga.

Pel que fa a les sancions, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, s'ha tornat a negar en rodó a incrementar-les, i menys si impliquen la prohibició de gas natural liquat rus. Cal recordar que Hongria és un dels estats membres més dependents dels combustibles fòssils de Rússia i el govern magiar el més pro-rus del continent.

De fet, Hongria també està posant entrebancs a l'adhesió d'Ucraïna, i fonts comunitàries asseguren que el president del Consell Europeu, António Costa, té previst proposar que no calgui unanimitat entre els estats membres per permetre que Kíiv vagi avançant en tots els tràmits per entrar a la UE. D'aquesta manera, s'evitaria que Orbán pogués vetar l'entrada del país ucraïnès al bloc europeu, però el dirigent magiar ha deixat clar que bloquejarà aquesta modificació de la normativa, que també s'hauria d'aprovar per unanimitat. "De cap manera, de cap manera", ha deixat clar Orbán.