La UE incrementa la seva cooperació amb l'OTAN: "La portem al següent nivell"

Brussel·lesLa Unió Europea i l'OTAN han donat suport a Kíiv des que va començar la guerra d'Ucraïna, però aquest dimarts les dues organitzacions han volgut reforçar-lo amb una declaració conjunta amb un pes simbòlic important en què asseguren que continuaran ajudant Kíiv de manera "ferma" i "continuada". "El nostre compromís de donar suport a Ucraïna, al seu dret d'autodefensar-se i d'escollir el seu destí és absolut", diu el text que ha presentat aquest dimarts en una roda de premsa conjunta a Brussel·les el president de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg; el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea. L'escrit també critica durament "l'agressió russa" i la considera "l'amenaça a la seguretat euroatlàntica més greu en dècades".

Per aquest motiu, apunta que cal portar la cooperació euroatlàntica al "següent nivell" per lluitar "contra la crisi alimentària i energètica" que ha provocat el règim de Vladímir Putin i assegurar-se la "seguretat i estabilitat global". Alguns dels punts més destacats que segons el text s'han de blindar són la protecció de les infraestructures crítiques —sobretot després del sabotatge al gasoducte Nord Stream 2— o, entre d'altres, la lluita contra els ciberatacs i el terrorisme.

Aquesta declaració ja estava previst que se signés a la cimera de l'OTAN que es va celebrar el juny passat a Madrid, però per discrepàncies entre Xipre i Turquia es va ajornar fins al dia d'avui.

La UE reconeix l'OTAN com un soci militar "essencial"

Amb aquest acord, els Vint-i-set s'allunyen de l'objectiu de ser cada vegada més autònoms militarment i no dependre tant dels Estats Units. Ratifiquen l'Aliança Atlàntica com el pilar central de la seva estratègia de defensa i la reconeixen com un soci "essencial" per a la seva seguretat. "La situació actual demostra com és d'important la cooperació euroatlàntica i demana encara més cooperació entre l'OTAN i la Unió Europea", diu el text.

Tot i això, tant Michel com Von der Leyen han volgut recordar que les institucions europees continuen treballant per "una defensa europea més forta" que sigui "complementària i treballi conjuntament amb l'OTAN". De fet, un dels propòsits que es marca el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en la proposta del novembre passat del nou pla d'estratègia militar de la Unió Europea és que els Vint-i-set siguin més independents i forts en defensa i, per tant, que depenguin menys de Washington.

Von der Leyen també ha subratllat que cal abordar el fet que hi hagi règims, com el de la Xina, que estan creixent i que intenten canviar "l'ordre mundial en benefici propi". En aquest sentit, fa temps que la Unió Europea considera el règim de Xi Jinping com un "rival sistèmic" i que treballa per disminuir la seva dependència econòmica de Pequín.

D'altra banda, la presidenta de la Comissió Europea ha avançat que la Unió Europea estudia aprovar més sancions contra Bielorússia pel seu suport militar a Rússia en la guerra d'Ucraïna. Precisament, Minsk i Moscou acaben d'intensificar els entrenaments conjunts i la premsa bielorussa assegura que aquesta agrupació militar ja compta amb més de 9.000 soldats.