Internacional  /  Europa 30/08/2022

La Unió Europea reitera el suport a Kíiv i acorda entrenar soldats ucraïnesos

Continua la divisió entre els Vint-i-set sobre la possible limitació de visats als ciutadans russos

4 min
El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en una imatge d'arxiu.

Brussel·lesLa Unió Europea fa un pas més enllà en el suport militar que des de l'inici de la guerra dona a Ucraïna i crearà una missió d'entrenament militar per a l'exèrcit ucraïnès. Així ho han acordat aquest dimarts en una reunió celebrada a Praga els diferents ministres de Defensa de la UE i ho ha anunciat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. "Hi ha moltes iniciatives d'entrenament en marxa, però les necessitats [de l'exèrcit ucraïnès] són enormes i s'ha de garantir la integració de tots aquests esforços", ha argumentat l'alt representant.

Borrell també ha subratllat que tots els estats membres hi estan "clarament d'acord" i, de fet, ell mateix ja va disparar en aquesta direcció la setmana passada. "No entenc per què enviem missions d'entrenament a l'exèrcit de Moçambic i no a l'exèrcit d'Ucraïna", va dir a Santander. La UE té actualment 17 missions d'aquest tipus en països com el Txad, la República Centreafricana, Somàlia, Moçambic i fins fa poc Mali, que operen sota un centre de comandament a Brussel·les, la Capacitat Militar de Planificació i Execució (MPCC), creat el 2017.

La de Kíiv, doncs, completaria les missions d'entrenament que ja ofereixen la República Txeca, França i Polònia, i també fora del club comunitari el Regne Unit, que ha obert un centre d'entrenament per a 10.000 soldats ucraïnesos al sud de Londres. Dinamarca i Suècia també han enviat instructors al centre britànic, on es formen combatents amb experiència militar prèvia i sense. A més, abans de la invasió russa, quan el Kremlin acumulava tropes a les fronteres d'Ucraïna, els ministres de Defensa la UE ja van esbossar un pla per formar oficials ucraïnesos, a petició de Kíiv.

Tot i així, encara no s'ha pogut donar llum verda definitiva a la missió perquè la trobada a Praga és informal, però els treballs preparatoris acordats inclouen la definició dels paràmetres legals i la manera com s'ha de concretar la iniciativa. El missatge, però, és potent. La decisió torna a evidenciar que la Unió Europea no té cap intenció, almenys per ara, de pressionar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, perquè s'assegui a una taula a negociar amb Moscou. Els Vint-i-set mostren sempre que poden el seu suport a Kíiv, que ha anunciat aquesta setmana una contraofensiva al sud del país per recuperar part del territori perdut a mans russes durant els primers mesos de la invasió.

Borrell ha advertit, tot just després d'anunciar l'acord, que la missió d'entrenaments a l'exèrcit ucraïnès irritaria encara més el Kremlin, que no ha trigat gens a tornar a acusar a la Unió Europea de donar mostres de la seva "russofòbia irracional". "Rússia no estarà contenta, ja no ho està amb el fet que brindem grans capacitats militars a Ucraïna", ha evidenciat Borrell. En tot cas, la contundència de la UE contra Vladímir Putin —que ha comptat amb el vistiplau general dels ciutadans europeus com feia molt que no es veia— no s'atura malgrat les conseqüències econòmiques que se'n deriven.

Divisió en la limitació de visats

A la reunió d'aquest dimarts també s'ha posat sobre la taula la possibilitat de limitar els visats als turistes russos, una mesura que torna a generar divisió entre els Vint-i-set. La mateixa Comissió Europea hi està en contra, també pesos pesants del club comunitari com Alemanya, França o fins i tot Espanya i Portugal. En canvi, sí que hi estan a favor els països bàltics i Finlàndia. Diferents diplomàtics de la Unió Europea ja han apuntat que és probable que entre avui i demà a Praga s'arribi a un acord intermedi entre les dues posicions o que s'opti per només dificultar o tancar l'accés de turistes russos als països que en rebin més i així ho vulguin.

"Les persones privades també han d'entendre quines són les conseqüències de la guerra. Amb els seus impostos creen bombes que maten nens ucraïnesos", ha defensat el ministre d'Exteriors d'Estònia, Urmas Reinsalu, abans d'entrar a la reunió a Praga. De fet, el seu país, juntament amb Polònia, Letònia, Lituània i la República Txeca, ja ha tirat pel dret abans que des de Brussel·les es decideixi res i ja no deixa entrar al seu territori els ciutadans russos que presentin el visat de turisme.

Soldats ucraïnesos a l'entrada de la ciutat d'Irpín.

El ministre d'Exteriors d'Espanya, José Manuel Albares, per exemple, ha justificat a Efe que "no s'han de tancar les portes a aquells sectors russos que no són favorables a la guerra" i "que volen conèixer la veracitat de la informació" sobre el conflicte. Borrell i el canceller alemany, Olaf Scholz, s'han posicionat en el mateix bàndol que Espanya i han apuntat que seria injust que tots els ciutadans russos, també víctimes d'un estat autoritari, paguin els plats trencats. Ara bé, la majoria de països limítrofs amb Rússia o del centre d'Europa no opinen el mateix i argüeixen que seria una restricció que no afectaria gaire la gent normal i corrent, sinó sobretot l'elit del país, ja que són els que es poden permetre viatjar i tenen el costum de fer-ho.

stats