La ultradreta de Nigel Farage guanyaria les eleccions al Regne Unit si es fessin ara
Els conservadors podrien arribar a ser esborrats del mapa, com va passar el 1922 amb els liberals, reemplaçats pels laboristes, segons les enquestes
LondresPràcticament un any després de la victòria del laborisme a les eleccions generals al Regne Unit, la popularitat del primer ministre, Keir Starmer, està per terra. I la del populista i xenòfob Nigel Farage, líder del Partit Reformista –el mateix polític que no va descansar fins a provocar el divorci amb la Unió Europea ara fa nou anys– està pels núvols. Tant és així que, en els darrers dies, diferents enquestes li donen moltes possibilitats d'esdevenir premier. O, almenys, de guanyar els comicis si se celebressin demà mateix i no l'estiu del 2029, quan està prevista la convocatòria.
Una enquesta tipus MRP de YouGov, difosa per The Times, la primera des de l'esmentat i aclaparador triomf laborista del juliol del 2024, apunta que Starmer perdria 233 dels 412 escons que va aconseguir. Per la seva banda, el Partit Reformista obtindria 271 diputats nous, un creixement insòlit en relació amb els cinc que té ara. Els conservadors patirien un daltabaix històric i perdrien 75 escons. El partit de Kemi Badenoch es quedaria només amb 46 diputats, per darrere fins i tot dels liberaldemòcrates.
De fet, la seva preeminència com a paret mestra del sistema polític de Westminster es veuria molt amenaçada, fins al punt de poder ensorrar-se, com quan després de les eleccions generals del 1922 el Partit Laborista va ocupar el lloc dels liberals i es va convertir en la principal alternativa als tories.
Tanmateix, d'acord amb el sondeig MRP cap partit no ho tindria fàcil per governar i el mapa polític de les illes s'atomitzaria. Un fet molt excepcional atès el sistema electoral, que premia les majories i els partits grans.
Un sistema molt fiable
Les enquestes MRP són especialment valuoses perquè permeten predir el resultat en cada circumscripció –al Regne Unit n'hi ha 650–, a partir de dades recollides en un àmbit estatal. El sondeig analitza com voten diferents segments de l'electorat i calcula quants n’hi ha, de cada grup, a cada districte. Així, pot estimar el guanyador local d'una zona concreta sense haver preguntat directament al grup de votants. YouGov va fer servir amb èxit aquest sistema el 2017, quan va anunciar que Theresa May perdria la majoria absoluta contra les previsions de la resta d'empreses de demoscòpia i el parer dels analistes.
La tendència d'aquest sondeig MRP coincideix amb la que diumenge passat apuntava Ipsos a partir d'un altre de mètode convencional i amb una mostra molt més reduïda –1.180 persones contra 11.000 i escaig– segons la qual el Partit Reformista aconseguiria el 34% dels vots, en comparació amb el 25% del Partit Laborista. Els conservadors s'enfonsarien igualment fins al 15%. Però potser la dada més preocupant per a Starmer és que només el 19% de la població considera satisfactòria la seva acció de govern.
Tot plegat perfila un paisatge polític britànic molt fragmentat en què els fonaments del sistema bipartidista britànic s'han tornat molt inestables. Un dels grans beneficiats d'aquestes esquerdes tornaria a ser el Partit Nacional Escocès, que recuperaria posicions amb relació al sotrac que va patir l'any passat. Amb totes les precaucions necessàries, ja que falten quatre anys per a les eleccions, el Regne Unit semblaria adreçar-se cap al mateix territori que bona part de l'Europa continental, on el creixement de l'extrema dreta amenaça els pilars mateixos de la democràcia.