Internacional  /  Europa 04/06/2022

Unces, lliures, polzades, pintes i peus, ¿el Regne Unit torna al segle XIX?

Boris Johnson treu la pols a les unitats de mesura imperials per celebrar el Jubileu de Platí d'Elisabet II

3 min
Envasos d'una pinta de llet, 0.568 litres, a un supermercat del nord-est de Londres

LondresEl govern britànic ha decidit situar el rellotge al 1952, en el moment de la coronació d'Elisabet II, o potser encara més enrere. Amb l'excusa de la celebració dels 70 anys de regnat d'Elisabet II –que es van complir el 6 de febrer–, i els actes del Jubileu de Platí que s'allargaran fins aquest diumenge, Boris Johnson ha decidit treure la pols a les tradicionals unitats de mesura imperials.

Ha sigut una de les idees del premier per enaltir la celebració i per reforçar els suposats beneficis del Brexit. Un cop aprovada la llei, els comerciants podran tornar a fer servir l'esmentat sistema de pesos i mesures, oficial entre 1824 i 1965, tot i la pervivència d'algunes excepcions. La primera peça de l'elaboració del projecte legislatiu que ho hauria de fer possible ha tingut lloc aquesta setmana, amb l'inici d'una consulta ad hoc.

A hores d'ara, molts dubten que tal pretensió esdevingui mai una realitat. Tot plegat podria ser, apunten, una més de les fugides endavant del Johnson postpartygate i postinforme de Sue Gray . El premier continua confiant en la seva capacitat de desafiar la llei de la gravetat i creu que invocant el Brexit allunyarà els fantasmes de la impopularitat arran de l'escàndol de les festes de Downing Street.

Convivència parcial dels dos sistemes

Com ja s'ha apuntat, el Regne Unit va abraçar el sistema mètric el 1965. Però, com tot en aquest país, ho va fer fins a cert punt, perquè la tradició hi pesa molt. Així, en general, els aliments es compten en grams i quilograms, però el pes de les persones s'expressa en lliures i stones (pedres). Quan alguna celebrity apareix en televisió molt més prima que l'anterior vegada que hi va aparèixer, la pregunta òbvia és: "Quantes stones has perdut?" I la resposta pot ser una (6,350 quilos), dues, tres, les que siguin, o fins i tot "tres stones i mitja".

Mercat de Walthamstow, nord-est de Londres.

Durant la pandèmia, especialment la gent gran sabia que havien de respectar una distància de seguretat de 6 peus i 3 polzades o 5 peus i 9 polzades, és a dir, dos metres. Els britànics, a més, omplen el dipòsit de benzina del cotxe en litres, però després recorren milles (1 milla = 1,604 quilòmetres), no poden superar un límit de velocitat de 30, 50, 60 o 70 milles, en funció de la via per on circulin; prenen una pinta (568 mil·lilitres) o mitja pinta (284 mil·lilitres) de cervesa al pub, però quan compren una llauna al supermercat se'n beuen només 440 mil·lilitres. La llet, per exemple, és una altra excepció: es poden comprar tetrabrics de litre però també ampolles d'una, dues, tres o sis pintes. Tot plegat, molt idiosincràtic.

El canvi de les mesures imperials a les mètriques va començar abans que el Regne Unit s'unís al llavors Mercat Comú el 1973; per tant, no va ser mai una imposició de Brussel·les. Però tot plegat va començar a ser una pedra a la sabata dels euroescèptics quan els comerciants de fruites i verdures –els "màrtirs mètrics"– es van enfrontar a mesures legals el 2001 per vendre en lliures i unces, un procediment que la UE va anul·lar el 2007, permetent finalment que els britànics se sentissin igual de britànics que sempre.

La sofisticació del comerç fa un pas més enllà als populars mercats dels carrers, on se segueix venent al crit de "pound a bowl", és a dir, una lliura (la moneda, no la unitat de pes, 440 grams) per tot el contingut d'una cistella de plàstic, un bowl, on hi pot haver un manat de plàtans, set o vuit, quatre o cinc taronges, tres albergínies o tres carbassons, per exemple.

La idea de Johnson de reintroduir el sistema imperial, aplaudida pels brexiters més abrandats, permetria, per exemple, vendre ampolles d'una pinta de xampany, quantitat aclamada per l'heroi del premier, sir Winston Churchill, com la "mida ideal, suficient per a dues persones per dinar i per a una per sopar”.

Però malgrat la glòria del Jubileu, no tothom comparteix l'entusiasme per les mesures imperials. La confederació de minoristes britànics (BCR, en les sigles en anglès) ha dit aquest dimarts que tot plegat és una "distracció" dels enormes problemes als quals s'enfronta el país, com ara la inflació disparada, que pot arribar al 10% a finals d'any. Andrea Martinez-Inchausti, subdirectora d'alimentació del BRC, assegura que "la introducció de noves lleis per canviar la manera de mesurar els aliments i les begudes distrauria de la tasca vital [de combatre la inflació o oferir els millors preus als consumidors] i afegiria cost i complexitat si cal tornar a etiquetar els productes existents". Tampoc n'és entusiasta el Chartered Trading Standards Institute –una associació professional que representa i forma professionals del comerç–, que ha expressat la seva preocupació per la possibilitat de "confondre" els clients.

stats