Von der Leyen advoca per renunciar al dogma de la unanimitat per desencallar la UE

Brussel·lesLa Unió Europea és lenta però predictible. O això va defensar Emmanuel Macron en el seu famós discurs al Fòrum de Davos. Ara bé, ¿i si el bloc europeu pogués actuar més de pressa? Aquest és un debat constant a les institucions europees, i ara Ursula von der Leyen l'ha tornat a posar sobre la taula en plena crisi de les relacions amb els Estats Units, l'expansionisme de Rússia i l'amenaça creixent que suposa la Xina.

La presidenta de la Comissió Europea ha fet una crida als líders europeus, que es reuniran aquest dijous, a "no ser tímids" a l'hora d'utilitzar les eines que té la UE per tirar endavant iniciatives sense el consens dels vint-i-set estats membres, sobretot quan "hi ha una manca de progrés" o el dogma de voler assolir la unanimitat pot suposar "un risc per a la competitivitat" del bloc. En concret, Von der Leyen proposa en una carta enviada aquest dilluns als caps d'estat i de govern europeus utilitzar en cas que sigui necessari la coneguda com a cooperació reforçada.

Es tracta d'una eina legislativa que permet tramitar polítiques sense el consens de tots els estats membres: n'hi ha prou amb el suport de nou dels estats. Una utilització estructural d'aquest aparell legislatiu, tal com apunta ara Von der Leyen, pot acabar derivant en una mena d'Unió Europea a dues o diverses velocitats. És a dir, que cada país s'adhereixi a les iniciatives que consideri convenients però no pugui vetar que altres estats membres les tirin endavant.

Casos clars de la UE a diferents velocitats són l'espai Schengen, la zona euro o l'anomenada coalició de voluntaris per ajudar a Ucraïna. Ara, però, alguns estats membres tornen a pressionar per anar molt més enllà. La setmana passada es van reunir els ministres de Finances de les economies més grans del club europeu: Alemanya, França, Itàlia, Espanya, Polònia i els Països Baixos. La iniciativa es va batejar amb el nom d'E6, i la intenció és crear un nucli dur de països que avancin més ràpidament en grans polítiques amb les quals estiguin d'acord i, a partir d'aquí, s'hi sumin els socis europeus que ho vulguin.

Esquivar els díscols

D'aquesta manera, la UE podria esquivar més fàcilment les traves que posen tres ovelles negres del club: Hongria, Eslovàquia i Txèquia. Aquests països, que tenen governs pro-russos, sovint fan encallar iniciatives europees de tota mena, especialment les que tenen a veure amb Ucraïna i són contràries al règim de Vladímir Putin.

De fet, la UE ja ha tirat endavant diverses mesures per cooperació reforçada. L'últim cop va ser quan el desembre passat es va decidir congelar de manera permanent els fons russos que el bloc europeu té bloquejats sense el vistiplau dels executius hongarès, eslovac i txec. Aquests tres països tampoc participen en l'entrega del préstec de 90.000 milions d'euros a Ucraïna per fer front a l'ofensiva russa.