Zelenski manté el pols amb Trump després de l'ultimàtum de Nadal

MoscouVolodímir Zelenski no sembla disposat a sucumbir a l’ultimàtum de Donald Trump perquè accepti el seu pla de pau per a Ucraïna abans de Nadal. En les últimes hores, el líder ucraïnès ha intentat tornar la pilota a la teulada dels Estats Units i desviar la pressió cap a Vladímir Putin amb dues propostes: la celebració d’eleccions presidencials en plena guerra si Washington en garanteix la seguretat i una treva sobre les infraestructures energètiques. Rússia no en vol ni sentir a parlar, però la jugada pretén convèncer la Casa Blanca que, mentre Kíiv està disposat a ser flexible, Moscou només vol continuar els atacs.

Trump està impacient perquè encara no ha rebut una resposta de Zelenski a l’última versió de l’acord que van discutir representants ucraïnesos i nord-americans a finals de la setmana passada. El president ucraïnès ha insistit que estan treballant en la contraproposta, que esperen lliurar “en un futur pròxim” als Estats Units, i que, en paral·lel, aquest dimecres ha mantingut una conversa amb funcionaris de Washington sobre la part del pla que fa referència a la reconstrucció d’Ucraïna després de la guerra. El president ucraïnès considera que aquesta ha estat la primera reunió del grup que treballarà en un document sobre la reconstrucció i la recuperació econòmica del país. A la trobada hi havia el secretari del Tresor, Scott Bessent; el gendre de Trump, Jared Kushner, i el conseller delegat del fons d'inversió BlackRock, Larry Fink. "Hi ha moltes idees que, amb l'enfocament correcte, podrien tenir èxit a Ucraïna", ha escrit el dirigent ucraïnès a X, on ha insistit que és "la seguretat general" del país "el que determinarà la seguretat econòmica i fonamentarà un entorn empresarial segur".

Zelenski, que sosté que "no hi haurà retards" per part d'Ucraïna, és conscient que Trump l’ataca perquè se senti empès a prendre una decisió més ràpidament. No obstant això, en lloc de rebatre les seves declaracions al diari Politico, en què l’acusava d’“utilitzar la guerra per no celebrar eleccions”, el dirigent ucraïnès li ha recollit el guant i s’ha obert a passar per les urnes en un termini d’entre dos i tres mesos. Per fer-ho, ha donat ordres de buscar fórmules per canviar la legislació perquè actualment la llei marcial no ho permet. 

La jugada és un brindis al sol. D’entrada, perquè la condició que posa és que els Estats Units i la Unió Europea vetllin per la seguretat de la jornada. A la pràctica, això vol dir que Trump hauria de forçar Putin a aturar els combats almenys durant la votació. A més, gairebé ningú a Ucraïna vol unes eleccions en plena guerra, ni l’oposició ni la majoria dels ciutadans. Per tant, la finalitat real del moviment és demostrar que ell no és l’obstacle ni per a la pau ni per al funcionament democràtic del país, i exposar el Kremlin a pronunciar-se sobre un alto el foc que facilitaria unes eleccions que fa anys que reclama.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, no ha volgut comentar aquest escenari, però sí que ha rebutjat una altra iniciativa de Zelenski enfocada a un objectiu similar: una treva dels atacs sobre instal·lacions energètiques. El president ucraïnès recupera una proposta dels Estats Units que Putin va estrafer i aplicar de manera unilateral al març i que, per tant, sap que comptaria amb el suport de Trump. I més en un moment de màxima dificultat per a Kíiv, que s’enfronta a llargs períodes sense electricitat amb temperatures sota zero. Ara bé, segons el portaveu, Rússia “no treballa per a una treva, sinó per a la pau”, cosa que deixa clar que considera superat qualsevol debat sobre un alto el foc temporal.

El Kremlin adula Trump

Des de Moscou, estan convençuts que es troben en plena sintonia amb Washington. En una compareixença al Senat, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha ensabonat el president dels Estats Units i ha repetit un mantra que des de la Casa Blanca ningú desmenteix: que Trump comparteix el plantejament de Putin sobre la necessitat d’eliminar les causes fonamentals del conflicte: no admetre Ucraïna a l’OTAN i retornar als ucraïnesos “els drets que van ser trepitjats pels que van arribar al poder com a resultat del cop d’estat del 2014”, és a dir, la revolta de Maidan.

Tot i l’hermetisme del Kremlin sobre les discussions amb els emissaris nord-americans, el ministre ha assegurat que el pla dels Estats Units preveu “la garantia dels drets de les minories nacionals” i “les llibertats religioses en el que queda d’Ucraïna”, dues qüestions que no són troncals però sí espinoses i que formen part del relat propagandístic de Moscou. En el llenguatge rus, això implica compromisos de Kíiv de vetllar per la cooficialitat de la llengua russa i acceptar la branca de l’Església ortodoxa russa a Ucraïna. Per tot plegat, ha declarat que Trump és "l’únic líder occidental que es preocupa pels drets humans".

Els líders europeus parlen amb Trump

L’estratègia de Moscou passa per presentar Europa com la responsable de continuar la guerra. En ple debat sobre les garanties de seguretat per a Ucraïna, Lavrov ha remarcat que respondran a “qualsevol moviment hostil, inclòs el desplegament de contingents militars europeus a Ucraïna”. 

Els líders de l’anomenada Coalició de Voluntaris, el francès Emmanuel Macron, el britànic Keir Starmer i l’alemany Friedrich Merz, han mantingut una conversa amb Trump aquest dimecres i dijous es reuniran entre ells per coordinar les aportacions europees al pla de pau. Mentrestant, des d’aquest dimecres, els ministres d’Afers Exteriors dels Vint-i-set es reuneixen a Lviv, a l’oest d’Ucraïna, per refermar el suport a Kíiv i al seu procés d’adhesió a la UE.