Europa declara la guerra a les ‘fake news’

Brussel·les crea un grup d’experts per frenar-ne la propagació

El fenomen de les fake news (notícies falses, en anglès) ha agafat tanta volada que combatre-les s’ha convertit en una prioritat política per a la Unió Europea. Amb les eleccions europees del 2019 a la vista i altres cites electorals aquest any -com a Itàlia i a Finlàndia-, Europa considera urgent impulsar mesures per evitar que es propaguin. Preocupen especialment els comptes de les xarxes socials que escampen notícies inventades i les campanyes que Brussel·les qualifica de “desinformació” orquestrades per països com Rússia per desestabilitzar el club europeu.

L’executiu comunitari ha creat un grup d’experts que es va reunir ahir per primera vegada per analitzar el problema i proposar solucions. “Tot i que no són ni il·legals ni noves, les fake news s’escampen a un ritme inquietant, amenacen la reputació dels mitjans de comunicació i suposen un risc per als valors democràtics”, advertia ahir la comissària europea de Societat Digital, Mariya Gabriel.

Enfocament europeu

Alguns països comunitaris s’han avançat i han fet les seves pròpies regulacions -Alemanya n’ha aprovat una i el govern francès també ha anunciat una agressiva llei per evitar la propagació de notícies falses-. A la Comissió Europea no li fa gaire gràcia que les capitals actuïn individualment davant un fenomen global i reclama “un enfocament europeu per evitar fragmentacions”.

Pressionada pels governs més poderosos de la UE, Brussel·les s’ha vist obligada a reaccionar. Però el de les fake news és un terreny ple de mines. La línia que separa la llibertat d’informació i d’expressió i la lluita contra les fake news és molt fina i la UE corre el risc de trepitjar-la. “És un tema molt perillós. Estem en contra que hi hagi lleis que regulin els continguts editorials o de les xarxes socials. Molts polítics utilitzen el terme fake news per denunciar informacions que no els agraden”, denuncia Ricardo Gutiérrez, secretari general de la Federació Europea de Periodistes i membre del grup d’experts que ha impulsat la Comissió Europea.

Gutiérrez posa com a exemple les suposades fake news dels mitjans de comunicació finançats pel Kremlin, com Sputnik o Russia Today, sobre Catalunya o el Brexit. “Els mitjans russos tenen tot el dret de tenir un punt de vista diferent. Una informació orientada no és una informació falsa ni és mentida. L’important és que la gent sàpiga qui hi ha darrere d’aquests mitjans”, apunta. De fet, un dels principals objectius del grup d’experts és definir què és una notícia falsa i què no ho és.

La Comissió Europea assegura que el dret a la informació estarà garantit. “Reitero el meu compromís amb la llibertat d’expressió i amb el dret d’accés a la informació. Ningú pretén forçar els ciutadans a creure o no creure una informació en particular”, va assegurar ahir Mariya Gabriel. Segons la comissària europea, “es tracta de trobar un punt intermedi”.

Membres de les xarxes socials

El comitè, dirigit per la professora holandesa experta en comunicació Madeleine de Cock, està format per una quarantena de persones entre acadèmics, periodistes, experts en xarxes socials, mitjans de comunicació, plataformes d’internet i entitats de tots els països europeus escollits entre més de 300 candidatures. Hi ha, per exemple, membres de Facebook, Twitter, Google, Firefox, Sky News, Mediaset i l’Agència France Press, entre d’altres. També formen part del grup la professora de la Sorbona de París d’origen català Divina Frau-Meigs i la periodista Clara Jiménez, una de les fundadores de la web dedicada a identificar fake news Maldita.es.

El comitè d’experts és una nova iniciativa que funcionarà en paral·lel al grup de treball europeu contra les fake news -orientat sobretot a neutralitzar els ciberatacs i la propaganda procedent de fora de la UE i finançat amb diners comunitaris- i haurà de presentar d’aquí tres mesos les seves conclusions a la Comissió Europea. No només haurà de definir què es pot considerar una notícia falsa sinó també quin rol i responsabilitat han de tenir les plataformes d’internet o els mitjans de comunicació. “Hem de ser proactius i no esperar fins que la situació de les fake news estigui pitjor”, va dir ahir De Cock. Brussel·les farà a la primavera una proposta concreta per frenar les notícies falses.

Itàlia

Ensenyar els joves a distingir entre informació veraç i inventada 

Per Soraya Melguizo

La foto de la presidenta de la Cambra dels Diputats italiana, Laura Boldrini, durant el funeral de Totò Riina, el cap suprem de la Cosa Nostra, mort el novembre passat, va ser compartida més de 15.000 vegades a les xarxes socials. La foto era falsa però ni tan sols la mala qualitat del muntatge va impedir que milers de persones caiguessin en la temptació de comentar-la i indignar-se per la presumpta presència d’un alt càrrec de l’estat en l’últim adeu al mafiós.

El fet que fos Boldrini la protagonista de la mentida no va ser casual. La política, exportaveu de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats a Itàlia, és una víctima habitual de notícies falses a la xarxa. Per això, en l’era de les fake news i davant la celebració el 4 de març d’eleccions generals al país, Itàlia ha elaborat un ambiciós projecte que pretén ensenyar als estudiants italians a reconèixer les notícies falses.

Amb aquest objectiu el ministeri d’Educació s’ha unit a Facebook i a Google per desenvolupar un decàleg que s’estudiarà a les escoles a través de treballs i debats. “Comparteix només notícies que has verificat” és el primer manament. “No contribueixis a la circulació incontrolada d’informacions incorrectes. No et deixis enganyar”, diu el text. També suggereix alguns trucs per aprendre a desemmascarar els creadors de fake news, com verificar la data i el lloc dels esdeveniments, confiar només en mitjans “de qualitat” i “demanar ajuda a experts o ens competents”. Boldrini, una de les impulsores de la iniciativa, defensa la formació com l’única via per “protegir els joves d’un mal ús d’internet”. Les notícies falses, diu la presidenta de la Cambra dels Diputats, “no són una entremaliadura sinó un perill per a la societat i la democràcia”.

Alemanya

La multa per notícies falses pot arribar als 50 milions d’euros

Per Sònia Sànchez

Com en altres temes, en el de les fake news Alemanya també porta la iniciativa a tot Europa. El mes de juliol passat el Parlament alemany ja va aprovar una llei que preveu multes de fins a 50 milions d’euros a les plataformes -com ara Facebook- que permetin continguts difamatoris i publicacions que incitin a l’odi. Abans de les eleccions federals del setembre, la lluita contra les notícies falses es va convertir en vital a Alemanya, un país on el missatge xenòfob, alimentat per desinformacions i mentides directament, ha aconseguit que la força d’ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) tingui avui 94 escons al Bundestag i un 12% dels vots.

De fet, els delictes d’odi han crescut un 300% en els últims dos anys en aquest país, empesos per l’arribada de més d’un milió de refugiats sirians.

La llei alemanya obliga a eliminar en menys de 24 hores els continguts falsos de Facebook, Google o Twitter, és a dir, aquells que es consideren injuriosos, amenaçadors o que incitin a la violència, els delictes d’odi o la pornografia infantil. Per a les empreses que no cooperin amb l’administració en aquesta matèria, preveu multes de fins a 50 milions d’euros, segons la norma pactada per socialistes i conservadors en la seva Gran Coalició de la legislatura passada. Una disposició que va aixecar també moltes crítiques del sector. L’objectiu declarat de la llei, en aquest cas també, era penalitzar la desinformació i els intents de desestabilitzar l’estat, amb la mirada posada en Rússia.

Regne Unit

El Parlament britànic estudia el fenomen 

Per Quim Aranda

Una comissió del Parlament britànic va començar a estudiar l’any passat el fenomen de les notícies falses: es van convocar experts de l’acadèmia i del món d’internet perquè les defineixen i en valorin l’impacte social. El que resulta més improbable, però, i més en el context del Brexit, és que els Comuns adoptin alguna regulació arran de l’informe que faci Westminster, i encara menys si té alguna relació amb Brussel·les. Arran del cas de les escoltes del News of the World (2011) hi ha hagut diverses iniciatives per intentar exercir més control sobre la premsa des del legislatiu. Però sempre ha prevalgut l’autoregulació. Fleet Street, seu tradicional dels grans diaris de Londres, és molt gelosa de la seva llibertat. Des del 2014 vetlla per la cura informativa l’Independent Press Standards Organisation (IPSO). L’organisme, el mateix que funcionava des dels anys 90 amb un canvi de nom, compta amb un codi de conducta que demana en el primer article que els diaris no publiquin “informació o imatges inexactes, enganyoses o distorsionades, inclosos titulars que no siguin deduïbles del text”, tendència dels tabloides. Des de l’any 2014, l’IPSO ha rebut 28.645 denúncies, de les quals n’ha admès 174. La dada reflecteix que una llei com la de Macron, que podria obrir la porta a la censura, és impensable al Regne Unit.

França

La llei Macron obre el debat de la censura

Per Sònia Sànchez

L’anunci del president francès, Emmanuel Macron, durant la primera setmana de l’any que pretén aprovar una llei per blindar les campanyes electorals contra les notícies falses ha obert al país un debat sobre les llibertats civils i la censura. El cap de setmana passat la ministra de Cultura francesa, Francoise Nyssen, va haver de sortir al pas de les crítiques remarcant que serien els jutges i també l’òrgan regulador dels mitjans francesos, el CSA, els que s’encarregarien d’aplicar la llei, i no pas el govern. El projecte de llei anunciat per Macron, tot i que encara no és gaire clar, permetria eliminar continguts a internet, tancar comptes privats a xarxes socials o bloquejar l’accés a webs durant les campanyes electorals. L’objectiu és evitar la difusió de notícies falses com la que abans de les eleccions presidencials franceses parlava d’una suposada homosexualitat de Macron, o les que van sorgir als Estats Units durant la campanya per la presidència, com la que deia que el papa Francesc donava suport a Donald Trump. Macron ha titllat directament Russia Today i Sputnik de ser “agents de propaganda”. Per evitar interferències d’aquest tipus, Macron proposa una llei que permeti fins i tot retirar drets d’emissió als mitjans que es considerin reiteradament deshonestos “o que volen desestabilitzar la democràcia francesa”, com va dir Nyssen.

Un premi a les notícies falses

El president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat que demà donarà a conèixer els Fake News Awards, o sigui, els premis a les notícies falses. Ningú sap exactament en què consistiran però l’ocurrència ja ha aixecat totes les alarmes. L’exdirector de l’oficina d’ètica del govern Walter Shaub i altres experts han advertit que si el personal de la Casa Blanca s’implica en el lliurament dels guardons infringirà el codi ètic de l’executiu.

Etiquetes

Més continguts de