Un any de Brexit
Internacional 01/01/2022

Fora de la UE ja no tot són flors i violes

El Mercat de Covent Garden és un dels que més han rebut l'impacte de l'adeu britànic a Brussel·les

5 min
Un aspecte del Nou Mercat de Flors de Covent Garden al sud de Londres, els dies previs al Nadal

LondresLes olors són molt agradables –tulipes, roses, amaril·lis, la frescor de les branques dels avets que resulta inevitable ensumar aquests dies– però es respira un ambient més aviat pansit i trist. Falta molt poc per a Nadal i Cap d'Any i una de les naus del Nou Mercat de Covent Garden, on s'aplega el gran centre de la distribució de plantes i flors del Regne Unit –també de fruites i verdures en altres espais molt propers–, està pràcticament buida. Ni rastre de la gernació que l'hauria d'omplir de gom a gom. Sobretot en les primeres hores del dia, entre les cinc i les vuit del matí –el mercat obre a partir de les 4 de la matinada, i tanca a les 10 del matí–, quan els minoristes hi van a buscar tota mena de productes per abastir les seves botigues.

"Com va el negoci?" La pregunta a boca de canó la respon el Jimmy, de l'empresa Deano's Flowers Limited, mentre fa un ram compost per diferents tipus d'ornamentació. "Fatal!" I amb el dit gros, el Jimmy assenyala el terra, com feien a les pel·lícules de l'Antiga Roma. "¿El covid i el Brexit o el Brexit i el covid?", nou interrogant, del tot tendenciós, perquè un dels problemes ben coneguts de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, efectiva finalment l'1 de gener del 2021, era l'obligatorietat d'introduir els controls fitosanitaris i tota mena de paperassa per importar flors i plantes des del continent a les illes britàniques.

I la immensa majoria de les que s'hi comercialitzen –més del 85%– arriben de l'exterior, bàsicament dels Països Baixos; fins i tot les que a Europa entren procedents de Colòmbia o l'Equador passen abans per les subhastes del gran mercat d'Aalsmeer, a 20 quilòmetres d'Amsterdam, el veritable epicentre global del sector. "Una cosa i l'altra, suposo –fa el Jimmy, recollint el guant i enllestint el ram–. Aquests dies, està clar que les darreres notícies sobre el covid ens han enfonsat encara més. Però si ho mirem amb una mica de perspectiva, és molt difícil de dir què ens ha deixat més tocats. Sabíem que el Brexit era un gran desafiament per a nosaltres, però ningú no comptava amb el covid".

Tothom ho veu igual? ¿Es pot quantificar en un ram o en una flor el cost del 2019 i el del 2021? Graeme Diplock, de 55 anys, encarregat del majorista Green and Bloom, en el negoci des del 1987, hi posa un exemple. "El que està clar és que hi ha hagut un increment de preus massiu. Covid o Brexit, el resultat és el mateix. Ho hem de repercutir als cients. Una caixa d'amaril·lis, una flor molt popular per Nadal, ha pujat dotze lliures". Arriben, esclar, dels Països Baixos. En cada paquet n'hi ha dotze. Abans del Brexit, una flor només costava 2 lliures, ara en costa 3. El 50% més.

A l'esquerra, Dean Knight, de Quality Plants, al costat de dos empleats d'una altra companyia del Nou Mercat de Covent Garden.

Dean Knight, un altre empresari amb gran tradició al Covent Garden de les flors, en aquest cas de la companyia Quality Plants, té els números totals al cap. "Els certificats fitosanitaris, els certificats d'origen i les inspeccions fitosanitàries a la frontera ens costen 65.000 euros a l'any". Hi ha altres entrebancs, a més, com els retards a la frontera a causa de les noves inspeccions. Ara les plantes triguen tres dies a arribar al Regne Unit, i abans del Brexit trigaven 24 hores. I més problemes. Els arbres de Nadal que he venut enguany venien de Dinamarca. "Tot plegat, ha suposat costos addicionals". Però Knight anuncia que el més greu encara ha d'arribar. A partir del juliol vinent s'aplicaran els mateixos tràmits duaners a les flors tallades que a les plantes, als arbres i a algunes fruites i hortalisses. "No crec que els floristes s'adonin del que ens cau al damunt", rebla.

Una frescor amenaçada

En això s'equivoca, però. Perquè ja fa mesos que Rachel Husband, una florista de la turística població d'Ilfracombe , al nord del comtat de Devon, a 315 quilòmetres a l'oest de Londres, denuncia des del seu popular blog –en què en general parla sobre ornamentació floral– com el Brexit ha afectat tot el negoci. "Personalment, penso que els efectes devastadors de sortir de la Unió han quedat camuflats a causa del covid", diu per e-mail, mentre gaudeix d'una baixa maternal.

Amb excepció de les que fa servir a l'estiu, totes les flors que utilitza la Rachel al seu estudi arriben dels Països Baixos. Quan al juliol entrin en vigor les noves inspeccions fitosanitàries per a les flors tallades –que ja haurien d'haver-se aplicat l'1 d'abril d'enguany–, els retards que ara pateixen les importacions de plantes i a què es referia Dean Knight amenaçaran seriosament la frescor de tota la mercaderia d'importació. El que no és un fet extremadament preocupant per a les plantes, sí que ho pot ser per a les flors. "L'amenaça és doble: sobrecostos i entorpiment del tràfic diari. I per a les flors, els lliuraments diaris i sense retards són fonamentals".

Els 65.000 euros de més en taxes que ha quantificat el responsable de Quality Plants esdevenen, per a tot el sector de flors i plantes, quasi 120 milions d'euros, segons les estimacions del Consorci Britànic de Productes Frescos .

Manca de treballadors

Però els problemes derivats del Brexit no acaben amb la paperassa i les noves inspeccions fitosanitàries o els controls a les fronteres per als comerciants, ja siguin majoristes o minoristes. Perquè milions de flors de narcís poden acabar sense ser collits la primavera vinent, ja que els productors s'enfronten a la manca de mà d'obra que ha afectat altres sectors econòmics del país .

Per la intensitat de la llum i el clima suau, Cornualla –i és una excepció que confirma la regla que la majoria de les flors que es venen al Regne Unit arriben dels Països Baixos– concentra el 80% de la producció de narcisos del món, una indústria especialment rendible entre principis de març i l'estiu. Mou uns altres 120 milions d'euros a l'any. Però enguany alguns productors temen que fins al 75% de la collita es quedi als camps per la manca de treballadors. Calen 2.500 persones per fer la feina durant tota la campanya. Abans la feien temporers de l'est d'Europa, principalment. Ara encara està per veure qui collirà les flors.

Quan el 18 de desembre es va conèixer la notícia de la dimissió del secretari d'estat del Brexit , David Frost, l'home que va negociar l'acord comercial amb la Unió Europea va destacar en la seva carta de renúncia que ho feia, entre altres raons, per la preocupació sobre la direcció presa pel govern Johnson. "Coneixeu les meves preocupacions. Espero que avancem com més de pressa millor cap a on hem d'arribar: una economia emprenedora poc regulada, amb impostos baixos, a l'avantguarda de la ciència moderna i del canvi econòmic. Tres-cents anys d'història demostren que els països que prenen aquesta ruta creixen i prosperen, i estic segur que nosaltres també ho farem". Serà, però, sense flors ni les seves fragàncies, temen alguns professionals.

Apple, Battersea, Pink Floyd i Audry Hepburn

Una de les primeres escenes del clàssic musical My fair lady mostra la modesta venedora de flors Eliza Doolittle (Audrey Hepburn) al mercat de flors de Covent Garden. Hi va cada matinada, ben d'hora, per comprar-ne i després vendre-les pels carrers de Londres. Així es guanya la vida. Encara que tota la pel·lícula es va filmar a l'estudi, a Califòrnia, la recreació d'una de les façanes del famós mercat –ara o abans de la pandèmia, una atracció turística– és perfecta. Fins i tot la mida de les llambordes, que avui en dia encara es poden trepitjar. La pel·lícula transcorre a principis del segle XX, en concret el 1910. El mercat de flors, plantes, hortalisses i fruita –Hitchcock va ser un dels últims que el va filmar, el 1972 (Frenzy), abans que el desmantellessin– es va fundar el 1670, i va funcionar fins al 1974. A tots els efectes, era una mena de Mercat del Born, que per les mateixes dates, si fa no fa, el 1971, va tancar les portes com a centre de distribució d'aliments i altres productes per a Barcelona. El de Covent Garden encara manté l'adjectiu nou, però ja en té poc, de novetat. És a la riba sud del Tàmesi, a tocar de la famosa central elèctrica de carbó de Battersea –la que surt a la portada del disc Animals, de Pink Floyd–, ara a punt d'esdevenir un dels centres comercials de la capital britànica, amb nuclis residencials al voltant. Dies després del referèndum del Brexit, Apple va anunciar la compra a Battersea de 43.000 metres quadrats per encabir-hi les seves oficines centrals al Regne Unit. S'hi establirà els mesos vinents.

stats