França presenta la seva recepta contra l'islamisme radical

El govern de Macron defensa un projecte de llei que reforça valors republicans com el laïcisme

El govern francès ha presentat aquest dimecres el projecte de llei amb què pretén combatre l'islamisme radical. El text era conegut fins ara com a llei contra el separatisme (el terme que el president del país, Emmanuel Macron, fa servir per referir-se a l'integrisme islàmic), però aquesta denominació s'ha canviat finalment per la de llei de reafirmació dels principis republicans. El document, de fet, evita fer referència explícita a cap religió en concret, i en la roda de premsa en què s'ha detallat el seu contingut el primer ministre, Jean Castex, ha remarcat que el projecte no pretén anar "contra les religions ni contra la religió musulmana en particular", sinó que "és un text de llibertat, d'emancipació davant del fanatisme religiós".

Tot i així, Castex ha assenyalat "la nefasta ideologia de l'islamisme radical", que ha oposat a la llibertat religiosa, com a objectiu de la llei i, en una entrevista publicada a  Le Monde aquest mateix dimecres, el primer ministre afirma que "l'enemic de la República és una ideologia política que s'anomena islamisme radical i que pretén dividir els francesos". En aquest sentit, la llei permet tancar centres de culte si s'hi detecten activitats que incitin a la violència, l'odi o la discriminació, incrementa el control sobre el finançament estranger de les associacions religioses i ofereix protecció als líders religiosos moderats davant possibles ingerències que pretenguin substituir-los per d'altres de radicalitzats. 

Valors republicans

El projecte de llei, que es començarà a debatre a l'Assemblea Nacional a principis d'any, pretén reforçar alguns dels valors fonamentals de la República Francesa, com el laïcisme o la llibertat d'expressió. Així, entre altres coses, estén als treballadors d'empreses contractades per l'administració la prohibició de manifestar públicament la seva religió (per exemple, portant un vel) que ja afectava els treballadors públics, i exigirà a qualsevol entitat que aspiri a rebre una subvenció a "respectar els principis i valors de la República", especialment els de la dignitat humana, la igualtat, la fraternitat i el rebuig de l'odi. 

A més, la llei preveu penes de presó per a qui amenaci o intimidi un servidor públic, i també per a qui posi en perill la integritat d'una persona difonent públicament les seves dades. Es tracta de dues mesures que semblen fetes a mida per evitar nous casos com el del professor Samuel Paty, que va ser decapitat per un jihadista el 16 d'octubre després que hagués mostrat caricatures de Mahoma en una classe sobre llibertat d'expressió: abans de l'assassinat, el pare d'una alumna havia amenaçat Paty i havia difós a través de les xarxes socials informació sobre ell que va permetre que l'atacant el localitzés. 

L'educació a casa, restringida

Entre els aspectes que regula el projecte de llei hi ha l'educació a casa. Es calcula que actualment hi ha 62.000 infants a França que no van a l'escola perquè les seves famílies han optat per educar-los en família, però en alguns casos aquesta opció s'utilitza com un subterfugi per treure els nens de l'escola republicana i educar-los clandestinament en el fonamentalisme religiós. La llei restringirà la possibilitat que els infants de més de tres anys puguin ser escolaritzats a casa i ho permetrà només en casos excepcionals i justificats. 

La llei també prohibeix que els metges expedeixin certificats de virginitat, estableix nous mecanismes per lluitar contra els matrimonis forçats (un problema que afecta unes 200.000 dones a França, segons ha assenyalat la ministra de Ciutadania,  Marlène Schiappa) i posa noves traves a la poligàmia: aquesta pràctica ja era il·legal a França, però a partir d'ara no es podrà atorgar el permís de residència a homes que estiguin casats amb més d'una dona. 

Crítiques a banda i banda

Emmanuel Macron havia anunciat la futura aprovació de la llei contra el separatisme el 2 d'octubre, dues setmanes abans que el jihadisme tornés al centre del debat a França amb l'assassinat de Paty i, uns dies més tard, amb l'atac terrorista a Niça en què tres persones van morir apunyalades.

L'enduriment de la lluita contra contra l'islamisme (amb l'amenaça de dissolució d'algunes organitzacions vinculades a l'integrisme islàmic o el control de mesquites sospitoses de radicalisme) i la defensa a ultrança de la llibertat d'expressió i el dret a la blasfèmia que Macron va fer arran de la decapitació del professor van convertir França en objectiu de campanyes de boicot en part del món musulmà, instigades entre altres pel president turc, Recep Tayyip Erdogan.

Malgrat l'absència de referències a l'islam al projecte de llei i els esforços del govern per presentar-lo com una defensa de la llibertat religiosa, el text amenaça amb fer créixer la tensió en aquest sentit. França és el país europeu amb una comunitat musulmana més important, uns sis milions de persones, aproximadament el 8% de la població total del país. 

Creix el boicot dels països musulmans a la França de Macron

De moment l'aprovació del projecte de llei (que el consell de ministres ha fet coincidir amb el 115è aniversari de la norma del 1905 que consagrava el laïcisme de l'estat) ha rebut crítiques des dels dos extrems de l'espectre polític francès. A l'esquerra, el líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, ha denunciat que el text conté "una estigmatització dels musulmans". Mentrestant, Jordan Bardella, eurodiputat de l'ultradretà Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, hi veu "un pas enrere del govern davant l'islamisme": "Al renunciar a citar expressament aquest mal que rosega la societat francesa, es condemna a si mateix a no combatre'l amb eficàcia", ha advertit. 

Per la seva banda, el Consell d'Estat ja ha advertit que alguns aspectes de la norma, especialment els que fan referència a l'educació, poden entrar en contradicció amb el principi de llibertat d'elecció educativa que recull la Constitució.