Internacional 15/05/2021

Almenys 10 morts d'una mateixa família als bombardejos israelians sobre Gaza

L'exèrcit no entra a Gaza però bombardeja amb artilleria els túnels de Hamàs

5 min
Una família palestina refugiada en una escola de l'ONU al nord de Gaza

BarcelonaIsrael ha intensificat aquest matí els bombardejos sobre la franja de Gaza,on han mort almenys 10 membres de la família Abu Hatab, incloses cinc criatures, al camp de refugiats d'Al-Shati, al nord de la franja. Hamas ha respost disparant més coets contra Israel, un dels quals ha impactat en un dipòsit de combustible de la ciutat costanera d'Ashdod, que ha causat una forta explosió sense deixar ferits.

“He viscut els bombardejos del 2008-2009, els del 2012 i els del 2014, però aquesta nit [la de dijous] ha sigut encara pitjor. Ens bombardejaven des de terra, mar i aire. Se sentien explosions per tot arreu. I no sabíem què passava. Hi havia gent que fugia de casa. D’altres que no gosaven ni sortir. Al final vaig aconseguir adormir-me i quan m’he llevat he pensat que tenia sort d’estar viva”, explica a l’ARA des de la ciutat de Gaza Abier Almasri, investigadora palestina de Human Rights Watch.

Tropes israelianes ahir a la frontera amb la franja de Gaza. 02. Xocs entre policia i palestins a Cisjordània.

El d’Almasri és un dels molts testimonis que parlen d’una violència sense precedents. Per primer cop en la seva història l’Agència de l’ONU per als Refugiats (UNRWA) ha tancat els seus centres de salut a Gaza tement per la vida del personal.

El hospitals de Gaza han hagut de fer front a una onada de ferits quan continuen desbordats per la pandèmia del covid-19. “Abans dels atacs ens faltava material bàsic i teníem molts problemes per afrontar la segona onada del virus -explica un representant del ministeri de Salut, Abdelatif al-Hajj, en una conversa telefònica-. Però ara ens arriben ferits de tot arreu, en un estat molt crític, i em fa por que quedem sobrepassats”. Els equips han hagut de traslladar els malalts de covid per fer lloc als ferits als bombardejos. La capacitat hospitalària de la Franja és de 2.200 llits, per a una població de dos milions de persones.

Almenys 139 palestins, entre els quals 39 criatures, han mort en l’ofensiva israeliana a Gaza des de dilluns, i 920 han resultat ferits al tancament d’aquesta edició. Milers de famílies s’han refugiat a les escoles de l’ONU al nord de la Franja, fugint del foc d’artilleria de les tropes terrestres establertes a la frontera.

Atacs d’artilleria

Dijous a la mitjanit l’exèrcit israelià anunciava que “tropes terrestres estan atacant la franja de Gaza”, però més tard corregia en un comunicat que els soldats no havien entrat dins la Franja, sinó que disparaven des de la frontera. Molts ho van interpretar com una estratègia per atreure els milicians de la Franja temptant-los a fer atacs llampec contra els soldats per la xarxa de túnels subterranis que han construït per infiltrar-se a Israel; els esperarien per després bombardejar-los.

Les milícies palestines van llançar una altra pluja de coets sobre la ciutat israeliana d’Ashkelon. Almenys sis israelians i un ciutadà indi han mort en aquests atacs.

Onze morts a Cisjordània

Els altres escenaris de l’escalada són Cisjordània i el territori d’Israel, on joves palestins s’enfronten a cops de pedra i còctels Molotov a grups de colons jueus, als soldats i a la policia, que han utilitzat foc real per reprimir les protestes. A Cisjordània, on s’han registrat protestes en 200 localitats, ja hi ha onze morts (un dels quals va intentar apunyalar un soldat en una base militar, segons l’exèrcit) i més de 1.300 ferits segons la Creu Roja Palestina.

Un dels principals focus de tensió és encara el barri palestí de Xeikh Jarrah, a Jerusalem Est, on el pla per desallotjar 40 famílies palestines per lliurar les seves cases a colons que les reclamen ha sigut un dels detonants d’aquesta crisi. Les protestes continuaven ahir a la nit, amb xocs entre palestins i colons armats.

També han continuat els enfrontaments a dins d’Israel entre jueus i palestins que tenen la ciutadania israeliana, una minoria que representa el 20% de la població d’Israel. Un dels epicentres de les protestes continua sent la ciutat de Lod, a tocar de Tel Aviv, tot i que encara està en vigor el toc de queda decretat pel govern de Benjamin Netanyahu. Per primer cop des del 1966 les autoritats israelianes han hagut de decretar l’estat d’emergència contra la minoria palestina.

I els fronts es multipliquen per a Israel. A la frontera amb el Líban, al nord, un grup de manifestants va aconseguir saltar la tanca fronterera i calar foc en territori israelià. L’exèrcit els va disparar i al retirar-se dos d’ells van morir: hores més tard la milícia xiïta libanesa Hezbol·lah, va dir que un dels joves, de 21 anys, era un dels seus membres. A la nit l’exèrcit israelià comunicava que s’havien llançats tres coets des de la veïna Síria, un dels quals havia arribat a Israel.

A Jordània la policia va reprimir una manifestació amb centenars de persones que reclamaven al rei Abdal·lah que obrís les fronteres i que van arribar fins a un pont que uneix els dos països.

“Hi ha una barreja de solidaritat amb els palestins i de descontentament respecte als propis governs: hi ha una dinàmica de baix cap a dalt, promoguda per moviments de base”, explica Eduard Soler, investigador del Cidob. “Tant el Líban com Jordània fa temps que travessen turbulències internes. I això encaixa en un moment de desconfinament de la protesta a escala global, on, encara que en molts països la pandèmia continua fora de control, el malestar ja no es pot frenar”, afegeix.

Nakba sota tensió

Avui es commemora el Dia de la Nakba, que recorda l’expulsió de 750.000 palestins amb la creació de l’Estat d’Israel, el 1948. Al simbolisme de la data s’hi sumaran els funerals dels morts a Cisjordània, on ahir les autoritats sanitàries havien fet crides a la població perquè fes donacions de sang i disposar de reserves als hospitals.

Mentrestant, les crides a rebaixar la tensió se succeeixen. Ahir ho va reiterar l’administració Biden, que insisteix que Israel té dret a defensar-se i diu que està intensificant la seva acció diplomàtica per aconseguir una desescalada i una pau duradora a Gaza. La Casa Blanca, a més va anunciar ahir que enviaria la primera partida destinada a ajuda humanitària als palestins a què s’havia compromès el mes passat. També França i els Emirats Àrabs Units -el primer país àrab a normalitzar relacions amb Israel seguint la política de Donald Trump- van fer crides a la calma. El Consell de Seguretat de l’ONU no té previst reunir-se fins diumenge per abordar la crisi. I els intents de mediació d’Egipte i els Estats Units, desacreditats per la seva política al Pròxim Orient, difícilment funcionaran. De moment, els habitants de Gaza miren al cel.

stats