Internacional 10/03/2022

Fugien de la guerra amb una maleta i van morir bombardejats: aquesta és la seva història

Andrew E. Kramer (The New York Times)
4 min
Una família és tirotejada a Irpin mentre fugien , Ucraïna

KiívEs van conèixer a l'institut, però es van fer parella anys més tard, després de retrobar-se en una pista de ball d'una discoteca ucraïnesa. Van casar-se l'any 2001, i des d’aleshores vivien en una zona residencial fora de Kíiv, en un apartament amb els seus dos fills i els seus gossos, Benz i Cake. Ella era comptable i ell programador informàtic. El Serhí i la Tetiana Perebinis tenien una furgoneta Chevrolet. Compartien una casa de camp amb amics, i ella era una jardinera dedicada i una àvida esquiadora. De fet, acabava de tornar d'un viatge d'esquí a Geòrgia.

I aleshores, a finals del mes passat, Rússia va envair Ucraïna i els combats es van traslladar ràpidament cap a Kíiv. En poc temps els atacs de l’artilleria van afectar el seu barri. Una nit, un obús va impactar contra el seu edifici i va fer que la Tetiana i els nens es traslladessin al soterrani. Finalment, amb el seu marit de viatge a l'est d'Ucraïna per atendre la seva mare malalta, la Tetiana va decidir que era el moment d'agafar els fills i fugir. No ho van aconseguir. La Tetiana, de 43 anys, i els seus dos fills, el Mikita, de 18, i l’Alisa, de 9, juntament amb un voluntari de l'església que els ajudava, Anatoli Berezhni, de 26, van ser morts diumenge mentre s’afanyaven a travessar per les restes d'un pont malmès a Irpín, de camí a refugiar-se a Kíiv. El seu equipatge –una maleta de rodes blava, una de grisa i unes motxilles– va quedar escampat prop dels cossos, juntament amb una bossa verda per a mascotes, on hi havia un gos petit que bordava.

Ells eren quatre d’entre les moltes persones que van intentar creuar aquest pont el cap de setmana passat, però les seves morts van ressonar molt més enllà del seu suburbi ucraïnès. Les imatges de la família i de l’Anatoli ensangonats i immòbils a terra encapsulen la matança indiscriminada per part d'un exèrcit rus invasor que, cada cop més, ha convertit en objectiu dels seus atacs les zones civils densament poblades .

La família ja s’havia hagut de desplaçar un cop, per la guerra. Va ser el 2014, quan vivien a Donetsk. Es van traslladar a Kíiv per escapar-se dels combats i van reconstruir les seves vides. Quan els tancs russos van entrar a Ucraïna el mes passat, gairebé no es podien creure que tornés a passar.

Atac de morter

El dia de l’evacuació van començar a preparar-se cap a les 7 del matí. La Tetiana havia discutit detalladament el pla amb el seu marit. Ella, els seus dos fills i els seus pares, que vivien a prop, s'unirien a un grup de l'església i provarien de fugir cap a Kíiv, des d’on marxarien cap a un lloc més segur. Van conduir tan lluny com van poder fins que es van veure obligats a deixar la furgoneta i seguir a peu cap al pont malmès sobre el riu Irpín. En aquest trajecte, van haver de travessar un centenar de metres en què quedaven exposats a l’atac de les forces russes.

El Serhí havia intentat seguir la ubicació de la seva dona mitjançant una aplicació de localització als seus telèfons, però la cobertura del mòbil s'havia tornat massa irregular. Diumenge cap a les 10 del matí el telèfon del Serhí va rebre un senyal que els ubicava a l'Hospital Clínic número 7 de Kíiv. Alguna cosa havia anat malament. Va trucar a la seva dona. Donava senyal, però ningú contestava. Va trucar als fills, mateix resultat. Una mitja hora més tard, el Serhí va veure una publicació a Twitter que deia que una família havia mort en un atac de morter a la ruta d'evacuació d'Irpín. Poc temps després, va aparèixer una altra publicació, amb una imatge. "Vaig reconèixer l'equipatge i així ho vaig saber", va dir.

L'obús de morter va impactar a 12 metres d’on eren la família i l’Anatoli. L'explosió va generar una pluja de centenars de fragments irregulars de metralla metàl·lica. Els seus cossos van caure al terra enfangat al costat d'un monument als morts de la Segona Guerra Mundial d'Irpín. La placa al monument diu: "Memòria eterna als caiguts per la pàtria a la Gran Guerra Patriòtica".

"No em queda res a perdre"

A mitjans de febrer, abans que comencés la guerra, el Serhí havia viatjat a la seva ciutat natal, Donetsk, per cuidar la seva mare, malalta de covid-19. Amb l’inici de les hostilitats, el punt de pas va tancar i ell va quedar atrapat allà. Per tornar a Kíiv des de l'est d'Ucraïna després de la mort de la seva família, el Serhí va viatjar a Rússia i va volar a la ciutat de Kaliningrad, per travessar per una frontera terrestre amb Polònia.

A la frontera entre Rússia i Polònia, va explicar, els guàrdies russos el van interrogar, li van prendre les empremtes dactilars i semblaven disposats a arrestar-lo per raons poc clares, tot i que finalment el van deixar marxar. Serhí els va dir: "Tota la meva família ha mort en això que vosaltres anomeneu una operació especial i nosaltres anomenem guerra. Podeu fer el que vulgueu amb mi. No em queda res a perdre".

Copyright by the New York Times

stats