La guerra cultural de Trump: "Han creat una atmosfera d'obediència"

WashingtonEl que semblava impossible, ara és plausible als Estats Units, quan només fa 12 setmanes que Donald Trump és a la Casa Blanca. Als campus universitaris, als museus, als centres d'investigació i a les institucions culturals s'ha instaurat una atmosfera asfixiant d'estat de vigilància arran de la persecució governamental contra totes aquelles idees i temes que van en contra de l'agenda del president. "Ha aconseguit crear una atmosfera d'obediència anticipada. No només en el terreny cultural, sinó arreu. Tinc estudiants que es plantegen deixar les seves tesis perquè no saben si després seran assenyalats o perseguits pels temes que hi han tractat", exposa Megan Clark, professora de Colúmbia que demana fer servir un nom fictici per no ser identificada.Treballa en una de les àrees que estan en el punt de mira de la nova administració.

Als sopars i les reunions informals a Washington entre treballadors d'institucions com el Banc Mundial o el Banc Interamericà de Desenvolupament es parla de les ordres de mantenir un "perfil baix" sobre projectes relacionats amb el canvi climàtic o qüestions de diversitat. Als campus universitaris que estan sota la campanya de pressió de Donald Trump la sospita s'ha convertit en part del dia a dia. Les referències a Harriet Tubman, una figura històrica de la lluita contra l'esclavatge, han estat esborrades d'una de les pàgines web del Servei de Parcs Nacionals, mentre que el president ja ha ordenat a la Institució Smithsonian que tregui dels museus la "ideologia inapropiada, divisiva i antiamericana".

La professora confessa que des que els organitzadors de les protestes propalestines a les universitats van ser detinguts per sotmetre'ls a procediments de deportació només trepitja el campus per impartir classes. "Des que han detingut Mahmoud Khalil, només he anat al campus per fer les classes. Tota la resta de la feina intento fer-la des de casa perquè no em sento segura. És una paranoia; tenir una green card [permís de treball] ja no et protegeix de res si tens un perfil que podria ser susceptible perquè te la cancel·lin", relata Clark. Khalil va ser el primer estudiant i activista detingut per la seva implicació en les acampades de la primavera passada. Des de llavors els agents d'immigració ja han arrestat tres estudiants internacionals i un professor estranger de la Universitat de Georgetown pels seus posicionaments contra la guerra de Gaza.

Els que poden parlar i els que no

L'assenyalament i persecució per part del govern Trump està creant una línia divisòria entre els que encara es poden expressar obertament i els que han de vigilar amb el que diuen. “Quan el departament de filosofia va redactar una carta —que és a la nostra web— contra la detenció de Mohsen Mahdawi, vam decidir que no hi inclouríem els noms dels professors que la vam signar. Ho vam fer en nom del departament perquè alguns dels nostres membres encara tenen la green card, però crèiem que no era segur”, explica a l'ARA la catedràtica de filosofia de Colúmbia Christia Mercer.

Mercer apunta que, com que és ciutadana estatunidenca, es pot permetre ser més crítica amb les mesures de Trump. Així i tot, reconeix que durant la tardor passada, quan el campus ja estava en el punt de mira per acusacions d'"antisemitisme" per part dels republicans, va començar a vigilar què deia a les seves classes. "Tenia por de ser assenyalada; ja els havia passat a altres professors". A les seves classes, diu, és habitual parlar sobre feminisme i antiracisme.

És una de les acadèmiques que va redactar la carta per demanar a Colúmbia que no es plegués a les pressions de Trump. La universitat va ser el primer centre que va patir la fustigació del govern amb la cancel·lació de 400 milions de dòlars en subvencions per no haver lluitat prou –segons l'administració– contra l'"antisemitisme" al campus. En un principi el centre va cedir i va acceptar les exigències del govern, entre les quals demanava posar una persona a revisar el contingut de les classes donades pel departament de Pròxim Orient. A principis de setmana, coincidint amb la resistència de Harvard, Colúmbia va modular la seva postura i va decidir rebutjar qualsevol acord que erosioni la seva independència acadèmica.

"Un atac per terra, mar i aire"

“Ningú no s’esperava que les coses empitjorarien tant en termes de violència cultural i intel·lectual com el que ha estat fent la gent de Trump fins ara. Podríem haver estat més preparats. Però ara, després del cop, ens estem aixecant i ja sabem fins on està disposat a arribar. També hem vist que cal mantenir un front comú", exposa Mercer.

Harvard ha sigut la primera universitat que s'ha plantat en un escenari similar que Colúmbia, amb l'amenaça de la congelació de fons sota condició d'haver de permetre l'intervencionisme del govern. "És un atac per terra, mar i aire", explica el professor d'economia de Harvard Pol Antràs, que descriu com l'administració Trump ha seguit pressionant la universitat després de plantar-se. Sobre la taula hi ha l'amenaça d'eliminar l'excepció tributària de la universitat i de no donar visats als estudiants estrangers que vulguin estudiar al centre.

"Denegar els visats és molt greu i molt estúpid. És la cosa on les universitats s'han de plantar de veritat, perquè si fa això està posant en risc l'essència de l'educació superior dels Estats Units", adverteix Antràs. De moment Harvard ha rebut el suport simbòlic d'altres universitats com Standford, "però el que es posava a davant és el primer a qui disparen". Així i tot, Antràs està convençut que "això no és el final de Harvard": reconeix que la suspensió de fons portarà problemes però que hi ha marge per aguantar. "També serà interessant veure que passa amb els donants davant d'aquest atac tan concret i directe".

Antràs ja apuntava divendres que creia que la reacció de Harvard havia sigut el resultat del trencament d'unes negociacions a porta tancada entre el centre i el govern. El vespre del mateix divendres, el New York Times revelava que un funcionari del govern deia que la carta en què s'exigia controlar els processos de contractació de la universitat i altres mesures s'havia enviat per error i "sense autorització".

Reescriure la història

De la mateixa manera que la nova administració intenta intervenir en el discurs de les universitats, també vol aplicar el seu propi revisionisme de la història. És per això que ara els museus i centres de conservació federals també han caigut sota l'inquisidor control del govern. El 27 de març el president va signar una ordre executiva titulada “Restaurar la veritat i el seny en la història nord-americana”. Al document, Trump acusava el complex museístic educatiu i d’investigació més gran del món d’intentar reescriure la història sobre temes relacionats amb la raça o el gènere i ordenava a l'Smithsonian eliminar la “ideologia inapropiada, divisòria o antiamericana”.

“Això és una alarma de nivell d’emergència per a la història pública, la ciència i l’educació", adverteix Samuel Redman, professor d'història de la Universitat de Massachusetts i que assegura que mai s’hauria esperat "una ordre executiva tan detallada i tan absurda sobre en què s’han de centrar —o no— els conservadors de l'Smithsonian i quins tipus d’històries han d’explicar —o no explicar. En el fons, és un atac més ampli contra l’expertesa i contra el món intel·lectual". Redman, que en la seva carrera ha analitzat les polítiques museístiques del país, destaca com el complex museístic, tot i que és una institució federal, sempre ha tingut "un sistema de funcionament separat del govern”. Tot i que indirectament alguns governs han intentat influir en la seva manera de fer, sempre havia estat un projecte bipartidista. "I per això és tan sorprenent i inquietant el que vol fer Trump".

“Sens dubte els historiadors i conservadors estan pensant —i han de pensar— com ens podem preparar i resistir. I a vegades això implica fer coses com documentar en ordinadors i en discos durs personals el material històric que està en bases de dades del govern”, exposa Redman. Reconeix que és una cosa que ell mateix s’ha plantejat fer. L'eliminació d'una web federal de les referències sobre Harriet Tubman, figura històrica de la lluita contra esclavatge, és un símptoma del que exposa Redman. En un cas més recent, aquest divendres el govern Trump també ha canviat les webs federals sobre la covid. Si es busca covid.gov al cercador apareix una pàgina titulada "Lab Leak, l’autèntic origen de la covid”, en què es defensa que el virus va sortir d'un laboratori xinès.

Pressions a mitjans i advocats

Sota aquesta premissa de “restaurar la veritat”, el president també està atacant els mitjans de comunicació tradicionals, als quals anomena legacy media [mitjans antics]. En les compareixences, tant Trump com la seva secretària de premsa, Karoline Leavitt, no han tingut cap problema en atacar obertament periodistes d’aquests mitjans. Els comentaris passivoagressius a les preguntes dels mitjans que el govern considera que fabriquen fake news són una constant.

Aquest divendres al matí, el compte oficial de la Casa Blanca publicava una captura del titular del New York Times sobre la trobada del senador per Maryland, Chris Van Hollen, amb l’home deportat per error a la presó d’El Salvador, Kilmar Abrego García. El titular diu: “El senador es reuneix amb l’home de Maryland deportat per error a El Salvador”. Amb uns canvis en vermell, el titular apareix modificat per: “El senador es troba amb un immigrant il·legal de l’MS-13 a El Salvador que no tornarà”. I afegia: “Us ho he arreglat, New York Times".

En accions més directes, Trump va excloure l'agència de notícies Associated Press del grup de periodistes que segueix el president el dia a dia per fer-li preguntes i passar la informació a la resta de mitjans. La prohibició es justifica perquè l'AP no utilitzava el terme inventat per Trump "golf d'Amèrica" per referir-se al golf de Mèxic. Un jutge ja va ordenar al magnat que havia de tornar a acceptar l'AP.

Els atacs directes i personals també s'estan aplicant als grans despatxos d'advocats que han presentat casos contra les polítiques del govern, en un moment en què els tribunals són la primera línia de defensa davant l'intent del president d'extralimitar-se en el seu poder. En total hi ha vuit firmes que han sigut blanc directe del govern. Algunes han cedit i han arribat a un acord per evitar represàlies, mentre que d'altres han portat el cas a judici.