Internacional 18/05/2021

Els aeroports del Brexit: europeus deportats del Regne Unit

Ciutadans comunitaris retinguts en centres d'internament arran de les noves lleis d'immigració

Quim Aranda
3 min
El punt de control de passaports de l'aeroport de Gatwick, en una imatge d'arxiu.

LondresMentir per estalviar-se un bon ensurt. És el que haurien d'haver fet una trentena de ciutadans comunitaris que durant la primera quinzena del més de maig han acabat o bé en un centre de deportació d'immigrants del Regne Unit o bé directament retornats des de l'aeroport de Gatwick, al sud de Londres, als llocs de procedència. "Per raons evidents, no es pot dir oficialment. Però el millor que es pot fer quan arribes a Gatwick és mentir. No cal que ningú expliqui la seva vida ni les seves intencions a l'oficial del control de la frontera. No cal dir ni que vens a fer d'au pair ni res. Qualsevol ciutadà de la Unió Europea (UE) pot entrar com a turista al Regne Unit, sense visat, i s'hi pot estar sis mesos".

És la pragmàtica reflexió que ha fet una font diplomàtica comunitària a aquest corresponsal davant dels fets esmentats, en què s'han vist involucrats fins a nou espanyols, d'acord amb l'Oficina d'Informació Diplomàtica del ministeri d'Afers Exteriors, a més de ciutadans grecs, alemanys, italians i romanesos. La raó, el Brexit i les noves lleis d'immigració que regulen l'entrada d'estrangers que aspirin a treballar al Regne Unit.

Una dona de València, de 25 anys, va aterrar a Gatwick el 3 de maig i va ser internada al centre de Yarl’s Wood , a dues hores de l'aeroport, segons han relatat diferents mitjans de comunicació. Hi va passar un mínim de 72 hores i només va ser alliberada, sense el passaport, quan en una de les ales del centre es va declarar un focus de covid. Tot just avui hauria acabat la quarantena obligatòria de deu dies que les autoritats sanitàries britàniques exigeixen als contagiats o als seus contactes propers.

Que s'hagin produït més de l'esmentada trentena de casos és molt probable, però. L'assistència consular només és possible per als retinguts o detinguts, i no evita que n'hi hagi hagut més sense que se n'hagi tingut coneixement perquè les deportacions hagin sigut poc més que immediates.

Yarl’s Wood, una institució gestionada per una empresa privada, és un dels moderns llimbs del Regne Unit. Un més de la desena de centres d'estacionament d'estrangers, una mena de sales d'espera abans de fer-los fora. Els interns –n'hi poden cabre entre 300 i 400– s'hi poden estar sense cap mena d'atenció legal durant dies, setmanes, mesos o fins i tot anys.

D'acord amb Politico , un altre espanyol, procedent de les Illes Canàries, també va ser retingut després de declarar que viatjava al Regne Unit per a una entrevista de treball. Són els dos casos que la OID té identificats com a retencions. Un altre dels capítols més rellevants d'aquest malson que són o que poden ser moltes fronteres es refereix a Sotiris Konstantakos, ciutadà grec, de 26 anys, que va ser detingut durant set dies, en aquesta ocasió al gener, també en un centre a prop de Londres.

Acabar amb la llibertat de moviments

Fa deu dies, la Comissió Europea va presentar una queixa davant de les autoritats britàniques per l'excés de força que suposen aquestes detencions. Des d'aleshores, "sembla que s'han refrenat una mica" a l'hora de seguir amb aquesta política, comenta a l'ARA una altra font diplomàtica europea a Londres.

Però a les diferents cancelleries comunitàries no se'ls escapa que es tracta d'un toc d'atenció del ministeri de l'Interior britànic, i d'una forma de marcar territori, davant de la nova situació definida pel post-Brexit. Toc d'atenció que es produeix quan falten poc més de quaranta dies perquè el 30 de juny expiri el termini per demanar l'anomenat settle status, la condició de resident legal per a tots aquells que abans de la data efectiva del Brexit (01.01.2021) hagin viscut ininterrompudament al Regne Unit per un període de cinc anys o més.

La publicació, la setmana passada, de les xifres oficials sobre el nombre de sol·licitants del settle status ha confirmat les raons de la política dura d'immigració dels falcons brexiters.

En aquest sentit, 4,9 dels 5,4 milions de comunitaris al Regne Unit ja l'han rebu. La immensa majoria, 4,88 milions, viuen a Anglaterra. Abans del referèndum del juny del 2016 es creia que hi havia al Regne Unit poc més de tres milions de ciutadans amb passaport de la Unió Europea. La diferència entre el que es creia i les dades oficials ha fet que veus del Partit Conservador, com ara l'ex secretari d'estat de Seguretat, John Haye, hagi exigit al ministeri de l'Interior una millora en la gestió i comprovació de les dades sobre immigració.

stats