Pandèmia
Internacional 11/12/2020

La immunitat de grup no ha arribat a Suècia

El país confiava evitar una segona onada després d’haver optat per mesures laxes a la primavera

Núria Masclans
5 min
Una imatge del metro d’Estocolm el passat 4 de desembre.

Malmö (Suècia)“A la tardor hi haurà una segona onada, però Suècia tindrà un nivell alt d’immunitat i el nombre de casos probablement serà força baix”. Això és el que va preveure l’epidemiòleg estatal de Suècia, Anders Tegnell, al maig en una entrevista al Financial Times, unes paraules que tornen a agafar rellevància ara davant l’evidència dels errors de càlcul de les autoritats sueques. Ja fa setmanes que és innegable que la segona onada del covid-19 està impactant Suècia tant o més que la resta de països, amb una incidència acumulada que supera els 700 nous casos per 100.000 habitants i que no para d’augmentar.

L’Agència Pública de Salut (FHM, per les sigles en suec) preveu que segueixi així fins als volts de Nadal, quan s’espera el pic de contagis. Ahir es van registrar més de 7.300 nous positius i 160 morts (450 en l’última setmana), i es va arribar a un total de 320.000 contagis i 7.514 morts des de l’inici de la pandèmia al país escandinau, unes xifres que l’allunyen dels veïns i que no són tan diferents de les d’Espanya, tot i que a Suècia hi viuen poc més de 10 milions de persones. El nombre de morts de Suècia en relació a la seva població multiplica per cinc els de Dinamarca i per deu els de Noruega.

Les autoritats sueques han insistit que la seva resposta contra l’epidèmia mai s’ha centrat en aconseguir la immunitat de grup, però sí que van admetre que era una conseqüència desitjable de l’estratègia de mantenir unes mesures poc restrictives per a la població general mentre s’intentava protegir els grups de risc. La FHM va preveure que Estocolm tindria un nivell d’immunitat al covid-19 del 40% a finals de maig, mentre que el matemàtic Tom Britton, una de les veus prominents a la primavera sobre els models d’evolució de l’epidèmia, el va elevar al 50% i va augurar que la capital sueca aconseguiria la immunitat de grup abans de l’estiu. La setmana passada va tornar a aparèixer a la televisió pública SVT per fer autocrítica. “Va ser un càlcul erroni”, va dir, i ho va atribuir al fet que esperaven que el covid-19 es comportaria com la grip. Tegnell també va dir que part de la dificultat per predir els nivells d’immunitat es deu al fet que al principi es van fer “suposicions falses” que hi havia molta més gent infectada del que mostraven les xifres oficials.

Suècia no va començar a fer proves PCR més o menys massivament fins al juny, per la qual cosa era impossible saber la incidència real de la pandèmia. Durant la primavera es feien menys de 30.000 tests setmanals, mentre que ara la xifra està al voltant dels 260.000. Aquest és un dels arguments que utilitza la FHM per explicar que el nombre de contagis diaris registrats sigui molt més elevat. Però hi ha molts altres indicadors que demostren que la infecció està àmpliament estesa. Per exemple, la ràtio de positius (resultats positius sobre el total de tests), que la setmana passada va arribar al 14%, mentre que l’OMS recomana que no superi el 5%.

El termòmetre de les UCI

Preocupa també l’increment dels malalts hospitalitzats per covid-19, que ja ha fet saltar les alarmes a certes regions, que temen un col·lapse a les unitats de cures intensives (UCI). “Necessitem ajuda”, va avisar aquesta setmana Björn Eriksson, el director d’assistència sanitària de la regió d’Estocolm, que va advertir que el 99% de les UCI estaven ocupades (una mica més de la meitat per pacients amb covid) i que els falta personal. A tot el país hi ha 675 llits d’UCI (a la primavera n’hi havia més de 1.000, en part gràcies a un hospital de campanya a Estocolm que no es va arribar a fer servir), dels quals 527 estan ocupats, la meitat amb malalts de covid. Tot plegat ha provocat un canvi de to i d’estratègia del govern suec, que ha augmentat les restriccions i insta tothom a relacionar-se només amb el seu nucli de convivència i a ajuntar-se com a màxim en un grup de vuit.

A més, aquesta setmana ha anunciat una proposta de llei d’emergència que li donaria més poders per limitar la llibertat de moviment. Per exemple, li permetria tancar negocis com ara restaurants i centres comercials, cosa que ara no pot fer. Ara bé, en cas de tirar endavant, la llei no entraria en vigor fins a mitjans de març del 2021. El que segueix sense canvis és la posició envers la mascareta, que no es recomana al·legant que no hi ha prou evidències científiques sobre la seva eficàcia. Tot i això, cada cop és més habitual veure’n en alguns espais tancats com ara el transport públic i els supermercats.

A Alemanya, màxim nombre de contagis i morts

S’acosta Nadal i la situació a Europa s’agreuja. Alemanya va registrar ahir el nombre més alt de contagis i morts des que va començar l’emergència sanitària, al mes de març. Hi va haver 29.875 noves infeccions i 598 morts. A Rússia, les circumstàncies són igual de dramàtiques: en les últimes 24 hores es van notificar 613 morts, que eleven el nombre total a 45.893, amb Moscou i Sant Petersburg com les dues ciutats més afectades. Portugal, un país que va patir una primera onada molt suau, va comptabilitzar ahir 95 decessos, una xifra que fa augmentar el nombre total a 5.373. Els contagis també s’han disparat, amb 5.080 nous casos notificats divendres davant dels 3.134 positius de la jornada anterior.

En la mateixa dinàmica preocupant hi ha també Anglaterra, on, deu dies després que acabés el segon confinament, les xifres tornen a experimentar un creixement, especialment a Londres. La setmana vinent la ciutat pot entrar en el nivell màxim de restriccions, amb el tancament de pubs i restaurants. Els contagis ahir al Regne Unit van ser 21.672; els morts, 424.

stats