Un informe acusa l'ONU d'afavorir Al-Assad a la guerra de Síria

BarcelonaL’ONU s’hauria doblegat a les exigències del govern de Baixar al-Assad a Síria perquè no prestés ajuda a les poblacions que estan en territori controlat per l’oposició i els grups rebels, i hauria “permès la distribució de milers de milions de dòlars en ajuda humanitària directament a una sola part del conflicte”. Ho denuncia un informe publicat aquest juny i firmat per més de 50 organitzacions humanitàries i de drets humans i grups de la societat civil siriana de credibilitat contrastada.

L’informe denuncia directament la “pèrdua d’imparcialitat, neutralitat i independència” de les agències de l’ONU que actuen a Síria, i les acusa d’haver “contribuït a la mort de milers de civils, ja sigui per fam, malalties vinculades a la malnutrició o falta d’accés a l’ajuda mèdica”, sobretot en zones sota setge del govern. “L’esbiaixada operació d’ajuda humanitària de l’ONU està afectant, i potser prolongant, el curs del conflicte”, conclou l’estudi.

A més de basar-se en el dia a dia sobre el terreny de les organitzacions firmants, l’estudi ha entrevistat més de 50 treballadors humanitaris, locals i internacionals, ciutadans sirians i també personal de l’ONU que ha parlat sota condició d’anonimat.

A partir d’això, l’informe relata que des de l’esclat del conflicte, el març del 2011, el govern d’Al-Assad va amenaçar les agències de l’ONU de retirar-los el permís per operar al país i no renovar visats als seus empleats si ajudaven les poblacions sota control dels rebels.

En lloc de plantar-se, i fer valer el principi d’imparcialitat -que estipula que l’ajuda humanitària ha de donar-se només segons les necessitats i sense cap altra distinció-, les agències de l’ONU “van escollir acceptar les restriccions del govern a les seves operacions”, diu l’informe. S’hi relata fins i tot una reunió el 2011 entre representants de les agències de l’ONU al país, en què l’ambient general era el de “voler mantenir les bones relacions amb el govern”, segons testimonis presents.

Com a resultat, conclou, “l’ONU ha proveït el govern sirià d’un veto efectiu sobre les entregues d’ajuda humanitària a les àrees fora del seu control, i ha permès així la utilització dels setges com a arma de guerra”.

Les agències de l’ONU presents a Damasc citen problemes de seguretat per explicar la seva poca presència a les zones fora control del govern. Però la investigació ha constatat que, en més d’una ocasió, el personal de l’ONU “ha conduït a través de ciutats assetjades [pel govern], que no havien rebut ajuda humanitària en mesos, per portar ajuda a altres ciutats”. “No hi van parar a descarregar per falta de permís, no per falta de seguretat”, diu l’informe, que cita un document de la mateixa ONU en què s’admet que les entregues d’ajuda són limitades “més per raons d’estratègia i política interna que per raons de seguretat”.

L’estudi destaca també que l’ajuda que presta l’ONU al règim d’Al-Assad li és tan fonamental, sobretot després de cinc anys de conflicte, que si amenacés de tallar-la o de marxar del país, el govern sirià no s’ho podria permetre. “L’ONU té més capacitat d’influència sobre el règim de la que ha exercit”, apunta.

Les Nacions Unides han destinat uns 3.500 milions de dòlars (3.167 milions d’euros) al suport humanitari a Síria des que va arrencar la guerra, el 2011. “L’agost del 2015 el govern sirià va dirigir més del 99% de l’ajuda de l’ONU des de dins del país cap als seus territoris. En tot el 2015, menys de l’1% de la població en zones sota setge va rebre assistència alimentària de l’ONU cada mes”, diu l’informe. Després de l’inici de les converses de pau i de la publicació d’imatges dels nens desnodrits de Madaia, sota setge del govern, l’executiu d’Al-Assad va haver de donar alguns permisos. En conseqüència, l’abril del 2016, el 86% de l’ajuda alimentària va anar a parar a territori del govern i el 12% a altres zones. Però, tot i així, molts dels civils en ciutats sota setge només van rebre un paquet d’aliments en un moment puntual, i en moltes d’aquestes entregues l’exèrcit sirià va requisar la llet per a nadons i les medicines, que no van arribar a la població.

Les organitzacions firmants de l’informe reclamen a les agències de l’ONU que operen a Síria -l’estudi parla de l’ACNUR, l’Unicef, l’OMS, el Programa d’Aliments, l’OCHA, la FAO, el PNUD, la UNRWA, l’ONU Habitat i l’OIM- que fixin “unes línies vermelles” per a la seva cooperació amb el règim sirià sense trair els principis humanitaris. “I si aquestes condicions no es compleixen, haurien de retirar el seu ajut al govern sirià”.

Dret internacional i política

“L’ONU es podria plantar, perquè la responsabilitat de protegir [tota la població civil de manera imparcial] va més enllà del consentiment dels estats. Però, malauradament, al segle XXI continuem posant per sobre el principi de sobirania dels estats que el principi de la dignitat de les persones”, conclou David Bondia, professor de relacions internacionals de la UB i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Bondia explica que el dret humanitari internacional dóna a l’ONU instruments per protegir tota la població siriana, amb corredors humanitaris, per exemple: “El que paralitza no és el dret, sinó la política internacional”.

De fet, des del 2014 hi ha fins a tres resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU que donen permís al seu personal a Síria per entrar a les zones no controlades pel govern per entregar ajuda humanitària, ja sigui creuant les línies divisòries internes del país o entrant a través d’estats veïns com Turquia, Jordània i l’Iraq. Però, segons diu un exfuncionari de l’ONU entrevistat a l’informe: “Pots tenir totes les resolucions del món, però si Faisal Mekdad [número dos al ministeri d’Exteriors sirià] et diu «Si creues la frontera te’n vas», tu no creues la frontera”.