Els interessos de Madrid i París posen més bastons a les rodes al Brexit de Theresa May

LondresDe tant parlar de la frontera d'Irlanda, ja ningú al Regne Unit pensava que Gibraltar i els interessos dels pescadors francesos podien ser problemes afegits d'última hora a la tortuosa negociació del Brexit, i a la possibilitat que Theresa May, la 'premier' britànica, pugui vendre el seu pla de divorci amb la Unió Europea al Parlament de Westminster.

Gibraltar no era cap problema fins que, en primer lloc, el ministre d'Exteriors espanyol, Josep Borrell, va aixecar aquest dilluns la bandera vermella sobre l'esborrany de l'acord i el que s'hi deia sobre el Penyal. De fet, més aviat sobre el que no s'hi deia: que Madrid tindria poder de veto en la negociació bilateral entre Brussel·les i Londres que ha seguir al Brexit, amb l'objectiu d'aconseguir un acord comercial d'ampli abast.

I els pescadors francesos tampoc ho eren, en segon lloc, fins que la ministra d'Afers Europeus francesa, Nathalie Loiseau, va dir aquest dilluns: "Estarem molt atents a la declaració política sobre la futura relació, un cop més sobre els problemes de competència lleial i sobre l’accés dels pescadors a les aigües territorials britàniques". Una declaració que demà May i Jean-Claude Juncker haurien de revisar, abans de dur-la a la cimera de diumenge.

¿Però és creïble la doble pressió franco-espanyola? ¿Es veu seriosament a Londres? En tot cas, sí que podria ser un bastó més a les rodes de Theresa May, que té al davant el titànic esforç de vendre l’acord de divorci als Comuns, on només satisfà els seus incondicionals. Ni tan sols els seus socis, els unionistes nord-irlandesos del DUP, que per segon dia consecutiu aquest dimarts han votat contra el govern, i que han declarat trencat l'acord de governabilitat i han exigit a May aconseguir un millor acord de divorci.

Però la pretensió dels unionistes és vista des de Brussel·les –i també des de Londres– tan impossible com la petició espanyola i francesa d'introduir els seus interessos al text que es va presentar la setmana passada. Perquè ningú a la Unió Europea vol tornar a tocar l'acord. I encara que Espanya pot votar-hi en contra, però no el pot vetar, el desig de Jean-Claude Juncker és que els 27 el beneeixin.

Un fet insòlit

Pedro Sánchez, a les portades de les pàgines web

Espanya mai és notícia al Regne Unit llevat que hi hagi batusses com les de l'1 d'octubre del 2017 o que les pretensions sobre Gibraltar siguin vistes com un problema, tant per a Londres com per al ministre principal del Penyal, Fabian Picardo. És el que ha passat aquest dimarts, quan ha tingut lloc un fet del tot excepcional. La fotografia del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha ocupat la pàgina principal de la informació en directe de la web del 'Daily Telegraph', després que digués que no signaria l’acord del Brexit. "En les últimes 72 hores, cap dels documents [es refereix al tractat de divorci i a la declaració política] ha aclarit una cosa fonamental per a nosaltres; Gibraltar no forma part del Regne Unit. Com a país no podem assumir que el que passi en el futur en relació amb Gibraltar es negociï entre el Regne Unit i la Unió. S'hauria de negociar entre Espanya i el Regne Unit. Tal com està redactat, el govern votarà contra l'acord del Brexit".

A la pràctica, de fet, Gibraltar semblava una qüestió superada després que a mitjans del mes d'octubre s'informés que Londres i Madrid havien arribat a un acord sobre la matèria, que seria integrat a l'annex específic del tractat de divorci. Després de la cimera comunitària d'aleshores, Sánchez va assegurar que els serrells que quedaven per aclarir de l'anomenat 'Protocol sobre Gibraltar' no suposarien cap problema perquè el Regne Unit tingués el seu acord de sortida. En el mateix sentit es va expressar Picardo: "Ja no hi ha cap interrogant sobre la inclusió de Gibraltar dins el període de transició". Picardo va ser la setmana passada a Londres i així ho va expressar al seu compte de Twitter.

L’any passat, Michael Howard, exlíder del Partit Conservador, va assegurar que Theresa May estava disposada a anar a la guerra amb Espanya per defensar Gibraltar. I encara l’any anterior l’aleshores cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García Margallo, va prometre "plantar la bandera espanyola" al territori després del referèndum del Brexit si el resultat era sortir de la UE.

Espanya reclama històricament la sobirania d'aquest territori, que va ser cedit a la Gran Bretanya en virtut del Tractat d'Utrecht del 1713. Atès que Madrid té un veto sobre les disposicions de qualsevol acord de Brexit que s'apliqui a Gibraltar, alguns funcionaris del Regne Unit i Gibraltar estaven preocupats perquè es fessin servir les negociacions per intensificar aquesta reclamació. El veto és el que sembla haver desaparegut del tractat final de divorci, segons la denúncia de Josep Borrell.