Pròxim Orient
Internacional 13/08/2022

Israel declara la guerra a la bandera palestina

La policia i l'exèrcit israelià retiren sistemàticament l'ensenya a carrers i manifestacions, i la Kenésset vol aprovar una llei que la prohibeixi als edificis públics

3 min
Iranians sostenen una bandera de Palestina durant les protestes contra els atacs a Gaza

JerusalemL'estat d'Israel té un nou enemic. I no és Fatah, Hamàs o una potència estrangera: és la bandera palestina. Les franges negra, blanca i verda i el triangle vermell de l'ensenya palestina pateixen des de fa anys la repressió de la policia i l'exèrcit israelians. Però aviat podrien ser, fins i tot, il·legals. "L'extrema dreta israeliana ho està intentant tot per retornar-nos als anys 70 i 80, quan desenes de persones eren empresonades per mostrar la bandera palestina", diu Jafar Farah, director del Mossawa Center, una organització que defensa els drets dels ciutadans àrabs a Israel.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El passat 1 de juny, 63 diputats del Parlament israelià, la Knesset, van aprovar preliminarment una llei que busca prohibir la bandera palestina a les institucions finançades per l'Estat. La proposta legislativa és del diputat Eli Cohen, del partit de dretes Likud, grup de l'ex primer ministre Netanyahu, i vol prohibir "l'oneig de les banderes d'un estat enemic o de l'Autoritat Palestina". "A l'estat d'Israel només hi ha lloc per a una bandera: la bandera israeliana", va dir Cohen, que va afegir que "qualsevol que es vegi a si mateix com a palestí rebrà tota l'ajuda per traslladar-se a Gaza en un viatge només d'anada".

Actualment i sobre el paper, penjar o exhibir una bandera palestina a Israel no està prohibit, tot i que les forces de seguretat poden adduir "disrupció de l'ordre públic i obstrucció de la pau" per confiscar-les. I així ho fan sovint, amb motiu o sense, i moltes vegades amb violència. Aquest va ser el cas del funeral de la periodista Shireen Abu Akleh, assassinada per Israel en una operació militar a la Cisjordània ocupada, durant el qual la policia va carregar contra la comitiva que portava el seu cos. L'excusa: el fèretre i el cotxe fúnebre estaven coberts de banderes, i centenars de persones en portaven i es negaven a retirar-les.

"El funeral de Shireen no va ser una excepció. Ja havia succeït abans i ha passat altres vegades després", afirma Farah. La policia israeliana despenja sistemàticament les banderes palestines als carrers de Jerusalem Est, ocupat. També es requisen pancartes amb l'ensenya en manifestacions i fins i tot hi ha colons israelians a Cisjordània que les retiren de zones administrades per l'Autoritat Nacional Palestina, amb el suport de l'exèrcit. L'ONG israeliana B'Tselem va identificar al maig fins a set incidents amb colons al poble palestí de Huwara en el transcurs de dues setmanes, que incloïen estripades de banderes, llançament de pedres, agressions i detencions per part de l'exèrcit.

Farah considera que tot plegat respon a motius polítics i de racisme. "No ens reconeixen com a poble i, per tant, no tenim drets nacionals. Els únics que tenen drets nacionals a Israel són els jueus", assegura l'activista. Tot i que Farah creu que "la majoria d'israelians saben que existeix un poble palestí", també opina que Israel està radicalitzant-se: "No és un gir a la dreta, sinó una tendència creixent cap al racisme", afirma. En aquesta línia, molts partits polítics israelians estan augmentant els seus esforços contra la minoria àrab (que suposa un 20% de la població) i contra els seus símbols.

La proposta legislativa

Jafar Farah creu que la llei per prohibir la bandera palestina als edificis públics no s'acabarà aprovant, tot i que més de la meitat del Parlament va votar a favor de la proposta a principis de juny. Explica que, de moment, la iniciativa està aturada a l'espera de les eleccions de l'1 de novembre, ja que la Knesset va ser dissolta el passat 30 de juny després de la caiguda del govern de coalició. Amb tot, si el Likud i els seus aliats aconsegueixen la majoria, la norma podria prosperar. "En aquest cas, crec que la llei serà irreversible", opina Farah.

Amb tot, per a Farah el problema principal és el tracte que dona Israel als seus ciutadans àrabs i als palestins en general. La repressió contra la bandera palestina es dona amb llei o sense, i la discriminació és el pa de cada dia: "No som ciutadans de segona. Aquest és el cas dels jueus etíops, per exemple. Nosaltres som pitjors. Som discriminats sistemàticament, legalment i econòmicament. Hi ha més de 35 lleis a Israel que garanteixen drets col·lectius als jueus i que són negligents amb els drets dels palestins", conclou.

stats