Pròxim Orient
Internacional 13/08/2022

Israel declara la guerra a la bandera palestina

La policia i l'exèrcit israelià retiren sistemàticament l'ensenya a carrers i manifestacions, i la Kenésset vol aprovar una llei que la prohibeixi als edificis públics

3 min
Iranians sostenen una bandera de Palestina durant les protestes contra els atacs a Gaza

JerusalemL'estat d'Israel té un nou enemic. I no és Fatah, Hamàs o una potència estrangera: és la bandera palestina. Les franges negra, blanca i verda i el triangle vermell de l'ensenya palestina pateixen des de fa anys la repressió de la policia i l'exèrcit israelians. Però aviat podrien ser, fins i tot, il·legals. "L'extrema dreta israeliana ho està intentant tot per retornar-nos als anys 70 i 80, quan desenes de persones eren empresonades per mostrar la bandera palestina", diu Jafar Farah, director del Mossawa Center, una organització que defensa els drets dels ciutadans àrabs a Israel.

El passat 1 de juny, 63 diputats del Parlament israelià, la Knesset, van aprovar preliminarment una llei que busca prohibir la bandera palestina a les institucions finançades per l'Estat. La proposta legislativa és del diputat Eli Cohen, del partit de dretes Likud, grup de l'ex primer ministre Netanyahu, i vol prohibir "l'oneig de les banderes d'un estat enemic o de l'Autoritat Palestina". "A l'estat d'Israel només hi ha lloc per a una bandera: la bandera israeliana", va dir Cohen, que va afegir que "qualsevol que es vegi a si mateix com a palestí rebrà tota l'ajuda per traslladar-se a Gaza en un viatge només d'anada".

Actualment i sobre el paper, penjar o exhibir una bandera palestina a Israel no està prohibit, tot i que les forces de seguretat poden adduir "disrupció de l'ordre públic i obstrucció de la pau" per confiscar-les. I així ho fan sovint, amb motiu o sense, i moltes vegades amb violència. Aquest va ser el cas del funeral de la periodista Shireen Abu Akleh , assassinada per Israel en una operació militar a la Cisjordània ocupada, durant el qual la policia va carregar contra la comitiva que portava el seu cos. L'excusa: el fèretre i el cotxe fúnebre estaven coberts de banderes, i centenars de persones en portaven i es negaven a retirar-les.

"El funeral de Shireen no va ser una excepció. Ja havia succeït abans i ha passat altres vegades després", afirma Farah. La policia israeliana despenja sistemàticament les banderes palestines als carrers de Jerusalem Est, ocupat. També es requisen pancartes amb l'ensenya en manifestacions i fins i tot hi ha colons israelians a Cisjordània que les retiren de zones administrades per l'Autoritat Nacional Palestina, amb el suport de l'exèrcit. L'ONG israeliana B'Tselem va identificar al maig fins a set incidents amb colons al poble palestí de Huwara en el transcurs de dues setmanes, que incloïen estripades de banderes, llançament de pedres, agressions i detencions per part de l'exèrcit.

Farah considera que tot plegat respon a motius polítics i de racisme. "No ens reconeixen com a poble i, per tant, no tenim drets nacionals. Els únics que tenen drets nacionals a Israel són els jueus", assegura l'activista. Tot i que Farah creu que "la majoria d'israelians saben que existeix un poble palestí", també opina que Israel està radicalitzant-se: "No és un gir a la dreta, sinó una tendència creixent cap al racisme", afirma. En aquesta línia, molts partits polítics israelians estan augmentant els seus esforços contra la minoria àrab (que suposa un 20% de la població) i contra els seus símbols.

La proposta legislativa

Jafar Farah creu que la llei per prohibir la bandera palestina als edificis públics no s'acabarà aprovant, tot i que més de la meitat del Parlament va votar a favor de la proposta a principis de juny. Explica que, de moment, la iniciativa està aturada a l'espera de les eleccions de l'1 de novembre , ja que la Knesset va ser dissolta el passat 30 de juny després de la caiguda del govern de coalició. Amb tot, si el Likud i els seus aliats aconsegueixen la majoria, la norma podria prosperar. "En aquest cas, crec que la llei serà irreversible", opina Farah.

Amb tot, per a Farah el problema principal és el tracte que dona Israel als seus ciutadans àrabs i als palestins en general. La repressió contra la bandera palestina es dona amb llei o sense, i la discriminació és el pa de cada dia: "No som ciutadans de segona. Aquest és el cas dels jueus etíops, per exemple. Nosaltres som pitjors. Som discriminats sistemàticament, legalment i econòmicament. Hi ha més de 35 lleis a Israel que garanteixen drets col·lectius als jueus i que són negligents amb els drets dels palestins", conclou.

stats