Itàlia excarcera l'assassí del jutge antimàfia Giovanni Falcone

Quan ja ha complert 25 anys de presó, es beneficia d'una reducció de pena per una llei impulsada per la seva víctima

3 min
Fitxa policial de Salvatore Riina, alies Totó Riina, mafiós inductor de l'assassinat del jutge Falcone

MilàEl 23 de maig de 1992, l'Institut Nacional de Geofísica de Sicília va registrar una tremolor del terra, similar al d'un terratrèmol, després que una bomba amb 500 quilos de material explosiu col·locada sota l'asfalt de l'autopista que comunica l'aeroport de Palerm amb el centre de la ciutat acabés amb la vida del jutge Giovanni Falcone, la seva dona i tres membres de la seva escorta.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La justícia va sentenciar que Salvatore 'Totó' Riina, l'històric cap de la Cosa Nostra, va ser qui en va ordenar l'assassinat, i que Giovanni Brusca, un dels seus més fidels lloctinents, va prémer el detonador. Riina va morir el 2017, ancià, malalt i sense mostrar ni una mica de penediment, a la presó on complia cadena perpètua. Però Brusca, que no va trigar a estirar el fil i col·laborar amb la justícia després de ser detingut, ha abandonat la presó aquesta setmana i al fer-ho ha provocat una onada d'indignació de la classe política i dels familiars de les seves víctimes.

Després de 25 anys entre reixes, el sanguinari soldat del capo dei capi de la Cosa Nostra torna a ser un ciutadà lliure, tot i que entrarà a formar part d'un programa de protecció per a mafiosos penedits i estarà sota vigilància. Conegut com U verru (el porc, en sicilià) i considerat autor material de nombrosos crims –entre els quals el d'un nen i el d'una dona embarassada–, Brusca va ser condemnat a 30 anys de presó per activar la bomba que va fer a miques el cotxe on viatjava el magistrat, però ha sigut excarcerat quan havia complert només un quart de segle entre reixes, després de beneficiar-se d'una reducció de pena per haver col·laborat amb la justícia.

La voluntat del jutge

Quan va ser detingut, juntament amb el seu germà Enzo, el 1996, Brusca va admetre haver coordinat els preparatius de la massacre en què va morir Falcone i va confessar la seva responsabilitat en la desaparició de Giuseppe Di Matteo, de tan sols 13 anys. El nen era fill de Santino Di Matteo, un altre mafiós que treballava a les ordres de Riina fins que va decidir confessar i col·laborar amb la justícia. Per venjar-se del seu antic company, Brusca va decidir segrestar l'infant. El petit va estar captiu durant més de dos anys, fins que el criminal va ordenar escanyar-lo i va fer desaparèixer el seu cos en un bidó d'àcid.

Per obtenir beneficis penitenciaris i no morir a la presó com Riina, Brusca va col·laborar amb la justícia, i l'any 2000 va revelar a la magistratura informació sobre els ambigus contactes entre el crim organitzat i el món polític i empresarial, així com dades importants sobre la presumpta negociació entre l'Estat i la Màfia durant la dècada dels 90. Encara que, en principi, el presumpte penediment no va resultar creïble per als jutges, finalment la seva confessió va provocar la condemna d'altres mafiosos i li va servir per evitar la cadena perpètua.

El seu alliberament ha estat rebut com una galleda d'aigua freda a Itàlia. "És una vergonya per a l'Estat", ha denunciat Rita dalla Chiesa, filla del general Carlo Alberto dalla Chiesa, assassinat també per la Cosa Nostra. Paradoxalment, va ser precisament Giovanni Falcone qui va impulsar l'actual normativa que permet als mafiosos penedits beneficiar-se de reduccions de penes. Per això, la germana del magistrat, Maria Falcone, ha comentat que, si bé "humanament és una notícia que fa mal", es tracta "d'una llei que el meu germà volia, i per això cal respectar-la".

stats