L'estat de Washington vol combatre l'elevada desaparició de dones indígenes

BarcelonaL'estat de Washington podria aprovar una mesura pionera als Estats Units en defensa de les dones indígenes. Es tracta d'un sistema d'alerta de desaparicions específic per a aquest col·lectiu que permetria identificar i localitzar més ràpidament les víctimes. La proposta respon a una problemàtica social que fa anys que lluita per fer-se un espai a l'agenda política. I és que les dones dels col·lectius de nadius americans i indígenes d'Alaska desapareixen quatre vegades més que les dones blanques residents en aquest estat, segons dades del 2019 de l'Urban Indian Health Institute, que fa recerca sobre salut en aquestes comunitats. En un estudi del 2018 l'organització va declarar que dels 29 estats investigats, Washington era el segon amb un nombre de dones desaparegudes més alt.

Les dones i nenes indígenes pateixen deu vegades més assassinats que cap altra ètnia als Estats Units i, a més, el Centre de Control de Malalties, l'agència de salut pública del país, apunta que l'assassinat és la tercera causa de mort entre les dones d'aquest col·lectiu. Els casos de desaparegudes s'acumulen i diverses mobilitzacions han intentat alçar la veu per despertar la consciència en l'opinió pública i reclamar l'atenció i implicació que sí que reben altres casos de dones blanques.

Més de 4 de cada 5 dones indígenes han patit violència al llarg de la seva vida (un 84,3%), segons un informe de l'Institut Nacional de Justícia, i més de la meitat han patit violència sexual (un 56,1%). Aquestes són només algunes de les xifres recollides en diferents estudis que posen de manifest la rellevància de la qüestió. Per tot plegat, la intenció d'aquesta mesura és, a més de donar suport a les dones d'aquests col·lectius, sensibilitzar la població al respecte.

Alerta a la ràdio i als rètols de carretera

El sistema que es debat al Parlament d'aquest estat del nord-oest dels EUA permetria crear una alerta per a les desaparicions de dones indígenes de manera que la informació del cas es distribueixi arreu per facilitar la ràpida localització i identificació de les víctimes. L'anomenat Missing and Murdered Indigenous Women Alert System (sistema d'alerta de dones indígenes desaparegudes i assassinades) està impulsat, principalment, pel fiscal general, Bob Ferguson, i la parlamentària demòcrata Debra Lekanoff, l'única representant indígena a la legislatura estatal.

Ja hi ha un sistema semblant anomenat Silver Alerts que comparteix arreu de l'estat informació de persones vulnerables desaparegudes, com ara malalts d'Alzheimer o amb alguna discapacitat psíquica. El nou mètode proposat pretén establir que quan una dona indígena es declari desapareguda la policia activi una alerta, acompanyada de detalls sobre la persona i el cas, i aquesta informació es retransmeti a través de canals radiofònics, de rètols de carretera i notes de premsa, entre d'altres. També s'hi podrien incloure detalls com una fotografia de la desapareguda, i es debat la possibilitat de fer que no sigui la policia qui activi l'alarma, sinó que l'activació sigui automàtica per evitar que es perdi cap informació. El potencial ampli abast de l'alerta ajudaria a fer que menys casos acabessin sense resoldre o en assassinat.