Professor Ciència Política (uab)Donald Trump és el nou president electe dels EUA. Era impensable fa una setmana i gairebé inimaginable dilluns. Per als analistes, només una alineació dels planetes podia donar la victòria a Trump. I ho ha aconseguit.
Com ha estat possible? Per diferents factors. El primer, una part de l’electorat estava cansada de la política clàssica. Han dit prou. Han votat un personatge que no és un polític. Les accions de política van a la baixa en la borsade la societat i de l’electorat. El segon, els joves seguidors de Bernie Sanders no han votat Clinton. La base electoral d’Obama preferia un candidat diferent, com Sanders, abans que una dinastia. El tercer factor ha sigut el resultat inesperat de Gary Johnson, del Partit Llibertarià, que ha tingut un efecte letal per a Clinton. El quart, les dones i les minories no han marcat la diferència per fer guanyar Clinton.
En canvi, les classes populars i les classes mitjanes pauperitzades per la crisi han votat massivament per Trump, en un país amb unes dades econòmiques molt positives però que no han servit a Clinton. La prova més flagrant és que els estats històrics demòcrates d’implantació obrera s’han tenyit de vermell. I, com es preveia, els estats de la Confederació, menys Virgínia, han votat en bloc per Trump. És una nova coalició entorn dels republicans que, a més, mantenen la majoria en les dues cambres del Congrés. No hi ha cap dubte que el llegat de la presidència d’Obama serà esborrat.
El 20 de gener del 2017 jurarà com a nou president, però Trump ho serà per haver aplicat una nova comunicació política: la postveritat, mentir i insultar, com a base del seu discurs i del populisme inherent. Amb Trump, els Estats Units s’han europeïtzat. El model de campanya és el Brexit.
A partir del 20 de gener, el president Trump haurà de respondre de totes les promeses que ha fet durant la campanya. O no. In God we trust.