Les contradiccions de la Casa Blanca generen més incertesa sobre el futur de la guerra

WashingtonLa xifra de morts a l'Iran pels bombardejos dels Estats Units i Israel continua creixent, però la Casa Blanca continua sense transmetre un relat clar sobre per què van començar la guerra, ni quins són els seus objectius. Donald Trump n'és conscient, els seus secretaris també ho són i, de fet, estan explotant aquestes contradiccions com a eina de contenció davant un mal que podria ser major: és millor que els mercats, els ciutadans i els líders estrangers se centrin en el desori que projecta Washington que no pas en les conseqüències del desori. Dilluns al vespre, sense titubejar, Trump defensava que era igual de certa la seva afirmació que la guerra "està gairebé enllestida", com la del seu secretari de Defensa, Pete Hegseth, que declarava que deu dies de guerra són "només el començament". Aquest dimarts al matí, el cap del Pentàgon insistia a dir que "la nostra voluntat és inesgotable".

Sense importar-li caure en una nova contradicció amb el president nord-americà –n'hi ha hagut tantes com dies de guerra–, Hegseth ha assegurat aquest dimarts que mai han precisat quan s'acabaria la guerra. També ha declarat que Trump és "qui decideix el resultat final" de la campanya militar i ha advertit que aquest dimarts seria la "jornada més intensa de bombardejos" contra l'Iran. El cap de setmana passat, els atacs de Washington i Tel-Aviv van fer que semblés que plovia petroli sobre Teheran. Una pluja negra, apocalíptica, conseqüència dels bombardejos nocturns contra quatre magatzems de cru i un centre de transferències de productes petrolífers.

El petroli

Dilluns al vespre, després que els aiatol·làs asseguressin que serien ells els que decidirien el final del conflicte, Trump els va amenaçar des de la xarxa Truth Social: "Si l'Iran fa qualsevol cosa que aturi el flux de petroli per l'estret d'Ormuz, serà colpejat pels Estats Units d'Amèrica vint vegades més fort del que ha estat colpejat fins ara. La mort, el foc i la fúria regnaran sobre ells", escrivia com si es tractés gairebé de l'amenaça d'un déu bíblic. Una advertència que no casava gaire amb l'intent de contenir el pànic a la borsa i l'augment del preu del petroli per l'impacte que el conflicte està tenint en el trànsit del cru per l'estret d'Ormuz, per on passa el 20% del petroli global.

Segons el Pentàgon, el comandament central dels Estats Units (Centcom) ha atacat fins ara més de 5.000 objectius al país persa, ha destruït més de 50 vaixells navals iranians i ha colpejat diverses fàbriques de drons per degradar la capacitat d’armes autònomes de l’Iran. El cap de l'estat major conjunt, Dan Caine, ha afegit que les forces estatunidenques han disparat desenes d’armes penetrants guiades per GPS.

Abans de la combativa roda de premsa de Hegseth, Trump havia tornat a fer un cop de volant: va declarar a la cadena Fox que havia sentit que l'Iran volia parlar amb ell i que era possible que hi negociés. Divendres passat, però, el president dinamitava qualsevol intent d'apropament diplomàtic i exigia la rendició "incondicional" dels aiatol·làs. El règim, que en un principi Trump deia que volia abolir, ha designat ara com a nou líder suprem Mojtaba Khamenei, fill del difunt Ali Khamenei.

L'única novetat que hi ha hagut entre divendres i aquest dimarts perquè Trump sembli més disposat a dialogar és que dilluns el preu del barril de cru es va disparar per sobre dels 100 dòlars mentre les borses es desplomaven. Va ser llavors quan el president, en un exercici de contenció de danys, va declarar poc abans del tancament de la jornada a Wall Street que la guerra estava "gairebé enllestida". El mercat va decidir creure'l: el preu del petroli va baixar per sota dels 90 dòlars. Però aquesta és una carta que Trump no pot jugar cada dia de forma indefinida.

Anuncis eliminats

Una de les propostes que ha plantejat la Casa Blanca és la idea que els marines escortin els petroliers que passen per Ormuz. Per fer més clara la confusió, el secretari d'Energia, Chris Wright, ha dit a X que els EUA havien escortat amb èxit un petrolier per l'estret. Després que el post es viralitzés a les xarxes i plantegés nombrosos interrogants, Wright simplement l'ha eliminat. Més tard, durant la roda de premsa del govern, la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha afirmat que l'exèrcit encara no ha acompanyat cap petrolier perquè pugui crear la regió, però que l'opció continua sobre la taula.

Així mateix, la portaveu també ha endreçat les darreres declaracions de Trump sobre un possible diàleg amb l'Iran. Leavitt ha defensat que serà el president qui definirà el que significa "la rendició incondicional" de l'Iran. "Quan el president Trump diu que l’Iran es troba en una situació de rendició incondicional, no està afirmant que el règim iranià hagi de sortir a reconèixer-ho", ha argumentat. Mentre continuen els debats metalingüístics sobre la durada de la guerra o el significat d'una rendició incondicional, ja hi ha més d'un miler d'iranians morts, vuit soldats estatunidencs caiguts en combat i 150 de ferits. Un dels darrers militars nord-americans que ha perdut la vida sota la guerra iniciada per un president octogenari - Trump compleix 80 aquest juny- és un noi de Kentucky de 26 anys: Benjamin N. Pennington.

Estem treballant per ampliar aquesta informació