Internacional 13/04/2022

Le Pen advoca per una aproximació entre l’OTAN i Rússia

ARA
2 min
L’ultradretana Marine Le Pen.

BarcelonaLa candidata ultradretana Marine Le Pen, que el diumenge 24 es disputarà la presidència de França amb Emmanuel Macron en segona volta, va apostar aquest dimecres per una “aproximació” de l’OTAN amb Rússia un cop acabi la guerra d’Ucraïna, amb l’objectiu d’evitar que Moscou i Pequín estrenyin relacions.

“Cal preguntar-se sobre el paper de l’OTAN després de la caiguda del Pacte de Varsòvia i per això després de la guerra a Ucraïna em posicionaré a favor d’una aproximació entre Rússia i l’OTAN, cosa que també respon als interessos dels Estats Units”, va dir en una roda de premsa sobre les seves propostes en matèria de política exterior i de defensa. Le Pen va defensar que França abandoni el comandament integrat de l’OTAN.

Sobre l’aposta de Finlàndia i Suècia per incorporar-se a l’Aliança Atlàntica, la líder de Reagrupament Nacional va voler deixar clar que vol “tornar a la política del 1966 al 2009”, els anys en què París va estar fora de la direcció militar. Le Pen va assegurar que “això no implica una submissió a Moscou”. Le Pen ha tingut una relació estreta amb el president rus, Vladímir Putin, que ha intentat tapar des de la invasió russa d’Ucraïna, que ha coincidit amb la campanya electoral per a la presidència francesa.

La candidata euroescèptica també va voler aclarir que vol que França continuï dins la Unió Europea, “però reformant-la des de dins”, per tal que les institucions comunitàries cedeixin competències als estats membres, cosa que converteixi la Unió en una “aliança de nacions sobiranes”. Le Pen va voler recordar que no s’ha produït cap “cataclisme” al Regne Unit després del Brexit.

Sobirania europea

La proposta lepenista és reforçar les relacions bilaterals per sobre de les multilaterals, i va reblar que el president francès “és l’únic que creu en la sobirania europea”. Le Pen va insistir que voldria establir una relació amb la Xina. Sobre Alemanya, es va limitar a dir que no sent “cap hostilitat”, tot i les seves “discrepàncies estratègiques” amb Berlín sobre l’OTAN i la política energètica.

stats