CRISI MIGRATÒRIA
Internacional 06/09/2015

L’ONU registra un rècord històric de refugiats

La falta d’entesa dificulta la capacitat de gestió del flux de persones que arriba a Europa fugint de les guerres

4 min
L’ONU registra un rècord històric de refugiats

BarcelonaEl món viu, des del tombant de segle, una explosió del nombre de refugiats. Si l’any 2000 la xifra de persones obligades a fugir de casa seva era de 20,7 milions, el 2014 aquesta quantitat es va més que duplicar, fins a arribar als 52,9 milions. Es tracta d’un pic que no s’havia assolit mai des de la Segona Guerra Mundial, que s’ha gestat els últims dos anys i que es percep amb tota la seva cruesa durant les últimes setmanes a Europa.

52,9 milions de refugiats

L’ONU registra el 2014 un rècord de refugiats

L’últim informe de l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) és una fotografia alarmant: 1 de cada 122 habitants del món és actualment un refugiat i la situació, lluny de solucionar-se, tendeix a empitjorar. L’informe, que suma els que han hagut de deixar casa seva per la guerra o la persecució i han hagut de marxar a un altre lloc dins o fora del seu país, atribueix l’increment de refugiats a la guerra de Síria, que l’any passat -de mitjana- va abocar a la condició de refugiat 42.500 persones cada dia. Però també destaca que, a part de Síria, els últims cinc anys han esclatat 14 conflictes armats en punts tan diversos del planeta com ara Ucraïna, Líbia, la República Democràtica del Congo o el Pakistan.

“La falta de perspectives en la guerra de Síria, que Líbia sigui ara un estat fallit, la situació d’altres conflictes com el de l’Iraq o l’Afganistan, que no milloren… Tot plegat ha fet augmentar el nombre de refugiats al món i el fenomen s’ha fet més visible”, explica Xavier Aragall, expert en immigració a l’IEMed.

Europa, superada

La crisi i les diferències internes minen la capacitat d’entesa

La xifra rècord en el nombre de refugiats al món ha coincidit a Europa amb la crisi de l’euro. “Hem estat tancats en nosaltres mateixos, amb la crisi no hem fet cas del que passava al nostre voltant, de manera que la situació, a tocar de la nostra frontera, ha anat empitjorant”, analitza Gemma Pinyol, consultora i investigadora en polítiques d’immigració.

“Fa dos anys, amb el primer gran naufragi mortal a Lampedusa, els acadèmics i les ONG vam començar a alertar que allò era només el principi, que calia preparar-se, i els governs europeus no van fer res. És indignant”, assegura Elena Sánchez Montijano, investigadora sènior del Cidob. Els socis de la UE han sigut incapaços aquests últims mesos de consensuar una resposta conjunta a l’augment del flux de refugiats. La pressió de la crisi econòmica i de les forces antiimmigració en països com ara el Regne Unit, els Països Baixos, Hongria o la República Txeca han frenat els avenços polítics tot i els esforços -i l’ambició- de la Comissió Europea. Que la qüestió de l’asil sigui una política pròpia de cada estat membre -i que, per tant, n’hi hagi 28 de diferents- tampoc no ha ajudat a donar una resposta conjunta. “La por dels governs, la seva fragilitat, la crisi econòmica, el discurs creixent antiimmigració… Tot plegat ha jugat en contra”, analitza Xavier Aragall.

No ha sigut fins a aquesta setmana que la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, han llançat una iniciativa conjunta per afrontar la situació. “Sembla com si la pressió de l’opinió pública hagués aconseguit que els governs es moguin. L’últim gest d’Alemanya i França mostra fins a quin punt es prenen seriosament la situació”, considera Elena Sánchez Montijano.

El duel Orbán-Merkel

El discurs xenòfob d’Hongria topa amb l’Alemanya acollidora

La setmana deixa un duel dialèctic entre el primer ministre hongarès, el populista Viktor Orbán, i la cancellera alemanya, Angela Merkel. Orbán, que governa amb tics autoritaris el país on han quedat bloquejats milers de refugiats, va alertar de l’amenaça que representa l’arribada d’aquestes persones “d’una religió i una cultura diferent” i les conseqüències que, segons ell, pot tenir tot plegat en els “valors cristians d’Europa”. El discurs xenòfob contrasta amb la voluntat de Merkel d’encarar “el repte més gran” que va dir que havia vist a Europa des que és cancellera. “En polítiques d’asil, Merkel sempre ha tingut un discurs impecable -reflexiona Gemma Pinyol-. Per raons històriques, els alemanys són molt sensibles a les qüestions d’asil. És una terra clarament d’acollida”.

Pal·liar els efectes

Anar a l’una dins de la UE i atacar les causes de les fugides

El repte és enorme. Pal·liar els efectes de l’actual crisi migratòria passa, d’entrada, per repensar el sistema per sol·licitar asil als països de la UE i que n’hi hagi un de comú per a tots, que eviti l’actual trànsit de refugiats cap als països que els són més favorables. “Però cedir la competència nacional en aquest camp és molt difícil. Fins i tot Suècia, el país més benèvol amb els refugiats, hi està en contra. Hi ha molta desconfiança entre els estats membres”, considera Gemma Pinyol.

Més enllà d’això, i més a llarg termini, hi ha la necessària estabilització dels conflictes armats -Síria, Líbia o la Banya d’Àfrica- que han alimentat el flux de refugiats. “El punt clau és buscar solucions pacífiques a les guerres que forcen els desplaçaments, sense caure en el parany de donar suport a règims dictatorials, ja que això no resol res”, conclou Pinyol.

stats