Internacional 05/04/2021

Mà dura de Xile amb els immigrants veneçolans

La crisi del covid-19 fa augmentar l'èxode veneçolà i el govern de Piñera fa marxa enrere en el seu compromís d'acollida

3 min
Soldats veneçolans patrullen la frontera amb Colòmbia.

Santiago de XileL’èxode veneçolà fa temps que pressiona les fronteres llatinoamericanes, però ara la crisi econòmica global del covid-19 ha posat en alerta els principals països de destinació, assolats també pels efectes del virus. Un dels punts calents actuals és la frontera entre el nord de Xile i Bolívia. Colchane, un poblat d’uns 1.500 habitants d’origen aimara i que amb prou feines compta amb serveis bàsics les 24 hores, s’ha convertit en la porta d’entrada de milers de persones procedents, majoritàriament, de Veneçuela i, en menys proporció, de Colòmbia. Hi arriben després de setmanes o mesos de viatge i d’una travessa de més de 5.000 quilòmetres per quatre països: Colòmbia, el Perú, Bolívia i Xile. Molts paguen a traficants per creuar l’altiplà bolivià, desafien temperatures extremes, gana, set i el mal d’altura. 

El dies de més col·lapse, entre 500 i 600 persones han creuat la frontera per Colchane des de Bolívia. Entre els estrangers hi ha desenes de dones embarassades i centenars de menors que han quedat bloquejats a la zona i han aixecat autèntics campaments. Tot i que la crisi no és nova, s’ha intensificat amb la mort de dos migrants, presumptament, a causa de les baixes temperatures a la zona durant la nit. Només al gener, més de 4.200 persones van ser (auto)denunciades per ingrés clandestí, segons la policia. La xifra preocupa perquè el registre d'aquest únic mes representa la quarta part de totes les denúncies d’aquesta mena del 2020. A la majoria dels casos es tracta d’autodenúncies, l’única via que ofereixen les autoritats xilenes per accedir al trasllat a una residència sanitària, on els migrants han de complir un confinament preventiu. 

24 hores per defensar-se

Davant el col·lapse, que s’ha intentat controlar fins i tot amb la intervenció de l’exèrcit, el govern xilè va decidir actuar i deportar 138 migrants. Vestits amb equips de protecció contra el covid-19 i escortats per la policia fins a l’avió, van convertir l’expulsió en una posada en escena mediàtica. “És una fita perquè per primer cop en un dia es fa una expulsió administrativa tan massiva”, va declarar el ministre d’Interior, Rodrigo Delgado. “Que les persones que venen a Xile sàpiguen a què venen”, va afegir després des de l’aeroport. 

“Eren professors, xefs, infermeres, xofers, funcionaris públics, persones que exercien una professió al seu país i que per la crisi política i social, agreujada per la pandèmia, havien decidit migrar a Xile”, diu Juan Manuel Sáez, un dels advocats que va presentar un recurs per frenar la mesura del govern de Sebastián Piñera. “La policia va arribar al centre on feien la quarantena preventiva a les 12 de la nit per notificar-los l’expulsió. Els van obligar a formar una fila i els van donar només 24 hores per trobar un advocat i defensar-se. El recurs tarda entre 6 i 10 hores –a vegades més– a tramitar-se i no podien sortir de la residència. Estaven desesperats”, explica el lletrat. 

Fa pocs dies el Tribunal Suprem va sentenciar a favor dels migrants i va deixar sense efecte l’expulsió (que ja s’havia executat) per no permetre el dret a defensa. Ara organitzacions de migrants alerten que l’amenaça de la deportació podria provocar “evasions” del procés d’autodenúncia. L’augment dels controls i restriccions a la frontera de Colchane han reduït en un 92% els ingressos clandestins al poblat, tot i que ja s’ha detectat un augment del flux migratori per altres llocs de la frontera. 

Colòmbia obre portes

Piñera ha capgirat la seva estratègia amb la migració veneçolana. Primer va anunciar un visat exclusiu per al país caribeny i va manifestar el seu “compromís moral de solidaritat”. Però inquiet per l’èxode que ell mateix havia incentivat, poc després va fer marxa enrere. Ara exigeix un visat de turista que cal tramitar al consolat del país d’origen.

Amb la pandèmia la burocràcia s’ha paralitzat, però no la mobilitat, i el president ha optat per aplicar mà dura. “Les persones en mobilitat no som moneda de canvi dels diversos sectors polítics de la regió, i això és el que ha passat amb nosaltres a escala geopolítica”, critica Benigna Zambrano, de l’Associació Intercultural Miranda de veneçolans a Xile.

Les mesures adoptades des de Santiago contrasten amb l’anunci del president colombià, Iván Duque, que ha promès regularitzar quasi un milió de migrants veneçolans a través d’un estatut de protecció de deu anys de vigència.

stats