Macron canvia d'amagat el color de la bandera francesa per fer-la més patriòtica

ParísNingú se n’havia adonat, però des de l’estiu del 2020 el color blau de les banderes franceses que onegen a l’Elisi i en altres edificis oficials de la capital francesa és més fosc. El president de França, Emmanuel Macron, va decidir unilateralment fa tres anys, sense consultar-ho ni fer-ho públic, que el blau de la bandera tornés als seus orígens. La bandera tricolor –blava, vermella i blanca– històricament era del blau fosc que ha recuperat Macron, però el 1976 l’aleshores president de la República, Valéry Giscard d’Estaing, va decidir posar-hi un blau més clar, més pròxim al to blau de la bandera comunitària, en un petit homenatge a Europa. 

Per increïble que sembli, durant un any i mig el canvi havia passat desapercebut. De fet, des del 2018 en algunes al·locucions del president des del seu despatx ja hi havia la bandera amb el blau fosc. Un llibre publicat al setembre per dos periodistes sobre les coses que passen a l’Elisi de portes cap endins, Elysée confidentiel, destapava el secret, però cap mitjà se’n va fer ressò. Fins a aquesta setmana, quan Europe1 li ha dedicat un reportatge i el tema s’ha fet tan viral que l’Elisi ha hagut de sortir a confirmar –en privat– la notícia i a donar explicacions. Segons fonts pròximes al president, Macron ha volgut recuperar un dels símbols de la Revolució Francesa i retre homenatge als protagonistes de la història del país.  

La bandera va néixer durant aquesta etapa clau de la història de França: el 1794 s’establia la bandera tricolor com a símbol d’unió dels color del rei (blanc) i de la ciutat de París (blau i vermell). El blau d’aquella bandera era fosc, i és el que ara ha recuperat Emmanuel Macron. “No hi ha una guerra de blaus, no té cap sentit”, afirmen les fonts de l’Elisi citades per diferents mitjans francesos. L’entorn de Macron també nega que sigui un gest antieuropeu. De fet, el president francès és un dels líders de la UE que més defensen el projecte comunitari. A dos mesos d’assumir la presidència rotatòria de la Unió, és difícil imaginar que el cap d’estat francès vulgui provocar alguna polèmica amb Brussel·les. A més, les banderes que s'han modificat són les dels edificis oficials més importants i ha tingut un pressupost ajustat. No està previst, per ara, obligar a canviar totes les banderes oficials.

Gest polític

Darrere de la idea hi hauria l’escenògraf de l’Elisi, Arnauld Jolens, i el conseller de memòria, Bruno Roger Petit. Però la decisió de canviar el color d’un dels símbols del país pertany únicament a Macron –la Constitució del país ho permet– i suposa un nou gest polític d’un president avesat a fer política honorant el passat i engrandint la història del país. França és profundament patriòtica, i no només ho és la dreta o l’extrema dreta, sinó que forma part de la idiosincràsia del país. És habitual que Macron acabi tots els seus discursos amb un “Vive la France! Vive la Republique!” i la bandera oficial és a tots els edificis públics, incloent-hi les escoles. 

Des de la seva arribada al poder, commemorar la història del país amb tots els honors ha sigut una manera de fer política per a Emmanuel Macron. Des de l’Elisi expliquen que el color blau marí de la bandera “evoca l'imaginari dels Voluntaris de l'Any II, els poilus del 1914 i els compagnons de l’Alliberament de la França Lliure”, en al·lusió a la Primera Guerra Mundial i als combatents que van alliberar França a les ordres de Charles de Gaulle durant la Segona Guerra Mundial. 

A França els símbols són de gran importància, però no intocables. Giscard d’Estaing, el mateix president que va fer més clar el blau de la bandera, també va decidir el 1974 alentir oficialment el ritme de l’himne nacional, La marsellesa. El canvi no va acabar de funcionar, perquè anys després François Miterrand va restituir la versió antiga.