Mai Al Bayoumi: "La meva germana em diu que li fan mal les orelles dels bombardejos a Gaza"

Palestina resident a Madrid des de l'any 2011, té la seva família atrapada a la Franja

3 min
Mai Al Bayoumi té la seva família a Gaza i viu a Madrid.

MadridMai Al Bayoumi va néixer en un camp de refugiats palestins a Egipte, l'any 1984. La seva família viu al camp de Rafah, al sud de la franja de Gaza –a prop de l'únic pas fronterer que comença a obrir-se amb comptagotes per deixar passar ajuda humanitària–. Des de la distància, a casa seva a Madrid, intenta mantenir-s'hi en contacte de dia i de nit.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Com es troba la seva família?

— Han hagut d'abandonar casa seva. Va caure un míssil a la porta, que no va explotar. Com tot el barri, han hagut de sortir d'allà. Ara viuen a casa del meu tiet. S'hi apleguen 50 persones. Jo tinc set germans, suma-ho a una altra família. En un pis de tres habitacions. La gent està al menjador. Els primers dies ningú entenia què passava. La meva mare em va dir, literalment: "Mai: ens mataran a tots. Plouran les bombes i la franja de Gaza desapareixerà del mapa". A mi se'm va posar la pell de gallina. Però alhora, els palestins ens hem sentit un poble viu, que encara té forces per lluitar per la nostra terra. I voldria aclarir que això no és una guerra entre Hamàs, una part de la resistència palestina, i Israel. El que està passant és una neteja ètnica, un genocidi continu contra criatures, dones i avis palestins.

Com pot comunicar-s'hi?

— Ara feia tres dies que no hi parlava. Molt sovint hi perdo el contacte. Però per sort viuen al sud, encara tenen electricitat cada tres o quatre dies perquè la gent té generadors i s'hi endolla tothom per carregar els telèfons. Jo estic pendent del mòbil gairebé fins i tot quan dormo, esperant notícies horribles. I dono gràcies que la meva família segueix viva, però han matat amigues, una professora, gent del barri que conec des de petita. Són màrtirs. La meva gent.

Com s'ho fan per sobreviure?

— És horrible el que estan vivint sota el bombardeig continu. La meva germana em va dir que li fan mal les orelles. No poden més. És superdur. Comencen a estar desesperats de viure com salvatges. M'han explicat que hi ha gent que està agafant aigua del mar perquè no en tenen cap altra. No sé com s'ho fan per continuar vius. Sense aigua, sense menjar, sense llum. I sense cap lloc on protegir-se. Per què traslladar-se a una escola o un hospital, si també els ataquen? No hi ha cap lloc segur a Gaza. Però diuen "No abandonarem la nostra terra. Seguim lluitant i aquí estem. Estem units i ho aconseguirem". Demanen ajuda urgent, però la gent no vol sortir.

Com suporta aquesta situació, estant lluny?

— Mira, jo quan parlo amb la meva família, gràcies a ells tinc força. Només saber que estan vius, de moment amb això en tinc prou. Després ja veurem què passarà amb tot el que hem perdut. També estic molt rabiosa. Intento mantenir la meva rutina normal, però no estic còmode fent segons què. Em centro en anar a les manifestacions, assemblees, xerrades, entrevistes... També fem balls palestins. És important explicar que per molt que Palestina no estigui reconeguda internacionalment, té la seva cultura, una dansa, uns vestits tradicionals. És molt important per a nosaltres que la gent entengui què està passant. Desmentir la desinformació que hi ha a Europa i informar la gent al carrer. Tenim molta feina.

Què demanaria a la comunitat internacional?

— Que actuï i els tregui [als israelians]. Han de sortir de Palestina, si no, això continuarà i acabaran amb Palestina. Han de tornar als seus llocs de fa 75 anys, que es desmembri l'Estat d'Israel.

No creu en la solució dels dos estats?

— No estic gens d'acord amb els dos estats. Hi va haver un acord de pau entre l'Autoritat Palestina i Israel, que Israel no va respectar. I no el respectaran. Per a mi la solució és que abandonin Palestina, que s'alliberi Palestina del sionisme i del pla que tenen. Perquè el seu pla sionista no és viure en dos estats. El pla és ocupar tota la terra. I després començar amb altres països. Ho hem d'entendre tots. La causa palestina no és una causa religiosa, no tenim res en contra dels jueus. Hi ha jueus que donen suport a Palestina. Nosaltres estem en contra del pla sionista, l'ocupació militar de Palestina. Ells estan aprofitant el tema del judaisme i el que va passar amb els jueus a la Segona Guerra Mundial per justificar el que està fent l'Estat d'Israel.

Espera poder tornar a Palestina?

— Sí. I m'hi quedaria a viure. Trobo a faltar la vida d'allà. Sortir al carrer i veure els meus veïns. El més bàsic, tampoc demanem gaire. La meva família m'ha arribat a dir que potser vaig tenir sort d'haver-los pogut visitar [hi va estar 20 dies entre finals d'agost i principis de setembre] per acomiadar-los. Només ens queda l'esperança. I no ho normalitzem. Les persones mai s'hi acostumen. Jo sempre he dit que moriré a Palestina. He triat venir, però tinc dret a tornar-hi.

stats