Merkel perd la paciència pels espies i expulsa el cap de la CIA
Washington manté silenci però demana continuar la cooperació
BerlínAlemanya ha dit prou i després de dies mostrant el seu malestar pels casos dels dos espies que també treballaven per als serveis nord-americans, ahir va instar el màxim responsable de l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) dels Estats Units a l’ambaixada de Berlín a abandonar el país. La mesura dóna una pista de l’estat d’ànim dels alemanys, que han vist en el cas dels dobles agents una actitud deslleial d’un soci que creien fidel, com és l’administració de Barack Obama.
La irritació alemanya s’ha anat incrementant, perquè la setmana passada, quan es va descobrir el primer agent doble, les manifestacions dels dirigents de Berlín anaven més en la línia d’escoltar les explicacions dels nord-americans i esperar els resultats de les investigacions oficials obertes. Però no hi ha hagut paciència. La gota que va fer vessar el got és la detenció, dimecres, d’un segon funcionari alemany que també hauria passat informació confidencial als serveis de la CIA. Dos agents en una setmana. Massa.
Com que des de Washington no han arribat explicacions, Berlín ha volgut donar un cop de puny a la taula per deixar clar que no pensa deixar passar l’assumpte i que el silenci de l’administració Obama pot acabar passant factura a les fins ara bones relacions entre tots dos països.
Però no ha sigut ni Merkel ni cap dels seus ministres qui ha anunciat la petició perquè el cap de la CIA a Berlín faci les maletes. El govern alemany va deixar l’encàrrec al diputat democristià Clemens Binninger, que va justificar la decisió “com una reacció al llarg període en el qual la col·laboració per demanar explicacions [als Estats Units] no ha funcionat”.
Col·laboració essencial
De totes maneres, Binninger no és un qualsevol. És el president de la comissió parlamentària que investiga les escoltes nord-americanes a personalitats alemanyes, com per exemple al telèfon de la mateixa Merkel. A la Casa Blanca es van limitar a demanar a Alemanya que no acabi amb l’aliança, ja que malgrat l’escàndol consideren “essencial la cooperació” en totes les àrees.
Però per Alemanya el manteniment del treball conjunt passa necessàriament per recuperar la “confiança mútua” i la “transparència”.
Les primeres sospites que els Estats Units havien interferit informació dels seus aliats van arribar fa un any, amb les revelacions de l’exassessor de la CIA Edward Snowden. Des de llavors els governs espiats encara esperen que Washington faci algun comunicat per donar explicacions. A Alemanya esperen que sigui el cap de la CIA el que faci el següent pas i abandoni el territori alemany en els pròxims dies, per evitar així el procés formal d’expulsió que el declararia persona non grata.
Londres guardarà dades dels telèfons fins al 2016
El Regne Unit aprovarà d’urgència una llei que autoritzarà les forces de seguretat a obligar a les empreses d’internet i de telecomunicacions a conservar dades dels correu i les trucades dels seus clients, segons informa Efe. L’anunci de la nova legislació la van fer ahir amb una compareixença conjunta el primer ministre, David Cameron, i el seu soci de coalició, Nick Clegg. El govern britànic justifica la mesura pel buit legal que va sorgir al mes d’abril arran d’una sentència del Tribunal de Luxemburg que va declarar fora de la llei la directiva de la Unió Europea en què alguns governs pretenien obligar els operadors a guardar almenys durant un any els detalls per saber des d’on, amb qui i quan es fan les connexions telefòniques. Cameron va assenyalar que la legislació només serà efectiva fins al 2016 i que es limitarà l’accés a aquestes metadades només als responsables de la seguretat del país. “Si no actuem ara ja no podrem utilitzar les dades per portar els criminals als tribunals”, va insistir.