Un 54% més de vaixells per la ruta polar
BarcelonaA més de facilitar l’accés als recursos naturals, el desglaç de l’Àrtic també ha obert una nova ruta comercial que amenaça de convertir-se en el nou canal de Suez. Durant l’any passat van utilitzar aquest pas un 54% més de vaixells que l’any anterior: fins a 71 embarcacions van travessar l’Àrtic, davant les 46 del 2012 i les 41 del 2011. El 2010 només l’havien utilitzat quatre.
Dels 71 vaixells del 2013, 46 eren russos i majoritàriament transportaven fuel. Però és la Xina -a més del Japó i Corea del Sud- la principal interessada a potenciar la ruta àrtica com a alternativa a la del canal de Suez, per connectar-se amb els països del nord d’Europa en molt menys temps. I és que per la via polar s’estalvia fins a dues setmanes.
El 2012 dos vaixells xinesos van creuar per primer cop la ruta polar, una expedició de recerca i un armer. El 2013 només ho va fer un, però molt més revelador. El Yong Sheng, amb bandera de Hong Kong però llogat per la companyia pública xinesa de transport de mercaderies Cosco, “va ser el primer vaixell del món a aprofitar de manera comercial la ruta”, apunta l’investigador de la UPF Joan Vicens Sard. Va trigar 33 dies a portar els productes xinesos al port holandès de Rotterdam. Per Suez n’hauria trigat 48.
“La Xina i Corea del Sud tenen molt d’interès a explotar la ruta del nord i, per poc que sigui possible utilitzar-la, ho faran”, afegeix. Les estimacions oficials -“intencions” polítiques, segons Vicens- diuen que el 15% del comerç xinès passarà per aquesta ruta el 2020. En la configuració de la nova via comercial, Islàndia també hi té molt a guanyar, ja que podria situar Reykjavík al mapa dels grans ports de mercaderies del món.
Tot i així, en aquest cas també “s’està constatant que falten infraestructures” per convertir-la en una via segura, diu el catedràtic d’estratigrafia i professor de recursos energètics de la UB Mariano Marzo. A part de les inclemències meteorològiques (la ruta només està oberta entre juny i novembre), “no hi ha ports que ofereixin serveis com els del canal de Suez, per exemple; tot això és a les beceroles”, destaca.
Acord per les terres rares
Però els interessos de la Xina al pol Nord no s’acaben amb els hidrocarburs ni la ruta comercial. També en té per garantir el seu domini en el mercat mundial de les terres rares, un mineral que s’utilitza per fabricar telèfons mòbils. La retirada del gel al nord de Groenlàndia ha permès obrir mines per accedir a les reserves de terres rares que hi ha al seu subsòl (el 20% del total mundial). Després d’intentar ficar un peu a les mines groenlandeses, finalment el març passat la Xina va tancar l’acord amb Groenlàndia per entrar en la cadena de producció dels minerals d’aquell país, i s’encarregarà de fer-ne el tractament.
