El primer ministre belga dimiteix després de la crisi de govern provocada pels nacionalistes flamencs

Charles Michel ha presentat la renúncia davant el rei però aquest ha suspès la decisió temporalment

Després que els nacionalistes flamencs marxessin del govern per la seva oposició al Pacte Mundial Migratori, el primer ministre belga, Charles Michel, ha anunciat la seva dimissió, que ha presentat immediatament davant Felip, rei dels belgues. Michel ha pres aquesta decisió després que els socialistes flamencs i el Partit Socialista li han presentat una moció de desconfiança juntament amb els Verds. Ara, però, falta saber si el rei accepta la dimissió i aboca Bèlgica a unes eleccions només començar l'any o si es decideix aguantar fins al maig del 2019 amb un govern en funcions i en minoria. De moment, el rei ha optat per suspendre la decisió temporalment mentre obre una ronda de consultes. 

El govern de coalició que liderava Michel es va trencar pel pacte migratori, al qual s'oposava la Nova Aliança Flamenca (N-VA), el partit que dona suport al moviment independentista català. Els nacionalistes flamencs s'hi van girar d'esquena fins a l'últim moment i finalment Michel va decidir tirar pel dret i anar fins a Marràqueix per firmar aquest acord de l'ONU que ha de protegir (sense ser vinculant) els drets dels migrants i refugiats. Qui fins ara encapçalava el govern federal belga va sotmetre la decisió de signar el pacte en nom de Bèlgica a votació al Parlament federal, on va obtenir un suport majoritari encara que fos sense el partit majoritari de la coalició de govern.

Oposant-se aferrissadament al pacte migratori, l'N-VA es va posar al costat de governs d'extrema dreta com el d'Hongria, Polònia i Àustria, però també del govern de Donald Trump, que es van negar a signar aquest acord argumentant que desfà les fronteres entre migració legal i il·legal i que atorga nous drets als migrants. Aquest partit sempre havia mantingut posicions poc tolerants sobre els migrants, però just abans de la signatura del pacte de l'ONU van aprofitar l'embranzida de les decisions preses per aquests altres governs ja mirant a les eleccions. Una setmana abans del dia de la firma, l'N-VA va dur a terme una campanya xenòfoba a les xarxes socials en què criticava el pacte i acusava els immigrants d'aprofitar-se dels serveis públics o assegurava que, amb polítiques com aquestes, Bèlgica se sotmetia a una immigració descontrolada i irregular. 

Després de la decisió de mantenir Bèlgica dins l'acord de l'ONU, Michel va convidar a marxar del govern els nacionalistes flamencs i va substituir els seus ministres. Aleshores va decidir governar en minoria i buscar els suports necessaris per tirar endavant mesures clau, com per exemple els pressupostos del 2019. Però els nacionalistes flamencs tampoc li han posat fàcil aquesta tasca. Durant la compareixença de Michel al ple del parlament federal d'aquest dimarts, ha rebutjat les condicions que l'N-VA li posava per tirar endavant els comptes públics del 2019 i ha acabat proposant tirar endavant els cinc mesos que falten per a les eleccions federals sense pressupostos, només amb uns comptes de contingència que només permeten despeses corrents.

Aquesta proposta desesperada l'ha feta després que diversos partits demanessin que se sotmetés a una moció de censura. Finalment, però, no ha convençut la resta de formacions i el Partit Socialista i els Verds han acabat anunciant una qüestió de desconfiança per tombar-lo. Davant aquesta disjuntiva, Charles Michel ha optat per la dimissió i ha anat automàticament a comunicar-ho al rei.

Fins que es va trencar, el govern federal belga estava format per una coalició de centredreta des del 2014 entre el partit francòfon MR i la Nova Aliança Flamenca, el Partit Cristià Democràtic i Flamenc i els Open VLD. Però l'N-VA n'era la força majoritària. L'auge del discurs antiimmigració no només ha arribat als principals parlaments europeus a través del creixement de l'extrema dreta sinó que, de moment, ja ha fet caure el govern del país que alberga la capital d'Europa.