Un model econòmic admirat i repudiat
Té una quarta part de l'atur català i exporta més que el Japó, però se'n sospita per l'austeritat i els 'minijobs'
BarcelonaNo fa tant de temps, només sis anys, Catalunya tenia menys atur que Alemanya. Ara pot semblar ciència-ficció, però a finals del 2007 només hi havia un 6,6% de treballadors catalans sense feina, mentre que a Alemanya la xifra s'elevava fins al 8,3%.
Però des de l'esclat de la crisi financera global, els mercats de treball de Catalunya i Alemanya han seguit camins completament oposats: mentre que aquí la desocupació s'ha disparat sense control fins a convertir-se en el principal problema econòmic i social, allà amb la crisi el nombre de gent sense feina va començar a baixar. A hores d'ara, els dos països estan separats per un abisme: a Catalunya la taxa d'atur és del 23,8%, mentre que a Alemanya és de només el 5,3%.
El bon rendiment de l'economia germànica ha permès a la cancellera Merkel imposar el seu discurs a la resta de països europeus, la majoria dels quals encara no aixequen cap. Mentre que alguns dels principals estats (Espanya, França i Itàlia) arrosseguen atur i dèficit, la locomotora europea ha assenyalat quin és el seu camí: reformes i austeritat.
Divisió
Europa està dividida entre els que defensen que la via alemanya és la correcta i els que pensen exactament el contrari. Els crítics asseguren que si Alemanya ha aconseguit esborrar l'atur ha sigut a costa de precaritzar el mercat laboral, principalment a través dels polèmics minijobs . Aquestes feines (per les quals es cobren 400 euros nets al mes a canvi de quatre hores de feina al dia) permeten que els pensionistes i les mestresses de casa complementin els seus ingressos. Els partidaris d'aquestes feines afirmen que permeten seguir treballant a gent que, d'altra manera, quedarien fora del mercat laboral. Però els detractors mantenen que a l'hora de la veritat aquest sistema destrueix llocs de treball reals. És a dir, que algunes empreses prefereixen contractar dues persones amb minijob que una de sola amb contracte normal, ja que amb el contracte normal li han de pagar més diners i més cotitzacions a la seguretat social. Actualment, 7,4 milions d'alemanys (un 20% dels treballadors) tenen un minijob .
Una altra de les crítiques que s'ha fet a aquests contractes és que augmenten les diferències entre els més rics i els més desafavorits. Tot i així, Alemanya encara és un país més igualitari que Espanya. El treballador amb el sou més baix d'una empresa alemanya ha de treballar de mitjana cinc dies per cobrar igual que el seu conseller delegat, segons un estudi recent de The Economist . A Espanya, el treballador de l'escala més baixa ha de treballar 21 dies per fer el mateix.
Als economistes més partidaris del model alemany els agrada la seva seriositat i la seva determinació a fer reformes encara que siguin doloroses (van ser els primers a rebaixar-se els sous, quan la perifèria europea estava en plena bombolla). Aquesta seriositat la traslladen cap a la resta, a qui Alemanya exigeix ara sacrificis. Tot i que l'economia germànica no s'ha trobat en les últimes dècades en una situació tan crua com la d'Espanya, Merkel ha desconfiat fins ara de la voluntat de la perifèria de posar ordre a les seves economies, i sospita que només volen seguir com sempre i que Alemanya segueixi pagant la festa.
Als progermànics també els agrada l'estructura de la seva economia, basada en la indústria i l'exportació (i en una formació professional eficient) i no en l'especulació financera, com és el cas del Regne Unit. El potencial industrial germànic li fa ser la tercera potència exportadora del món, només per darrere de la Xina i els Estats Units (països amb molta més població), però per davant d'un colós com el Japó.
Tot i la proximitat geogràfica amb França, el país on més productes compra Catalunya és Alemanya. El 2012 es van importar productes germànics valorats en 10.671 milions, mentre que les exportacions van ser de 6.674 milions (vegeu gràfic). La balança, per tant, és clarament favorable a Alemanya, que, a més, és propietària de Seat, una de les principals empreses catalanes, comprada per Volkswagen el 1986. El producte més exportat de Catalunya a Alemanya són els vehicles i, curiosament, també són el producte més importat. Les marques de cotxes alemanyes són de les que més agraden als catalans.
Inversió
Alemanya també és un dels països que més confien en Catalunya a l'hora d'invertir. El 2012 les empreses germàniques van crear amb les seves inversions 980 llocs de treball a Catalunya, una cota que cap altre país va igualar, segons estadístiques del departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat.
