Europa
Internacional 15/07/2021

Mor el periodista neerlandès que va ser tirotejat en un carrer d'Amsterdam

Peter R. de Vries era molt popular al país per les investigacions sobre el crim organitzat i havia rebut amenaces

4 min
El periodista neerlandès Peter R. de Vries, en una imatge d'arxiu

SabadellEl periodista neerlandès Peter R. de Vries ha mort aquest dijous en un hospital d'Amsterdam, nou dies després d'haver sigut tirotejat en un carrer del centre de la ciutat, segons ha informat la família. De Vries tenia 64 anys i era molt conegut als Països Baixos per la seva llarga trajectòria com a reporter d'investigació sobre el crim organitzat. El 6 de juliol al vespre, quan caminava per la Lange Leidsedwarsstraat cap al lloc on havia deixat el cotxe aparcat, va rebre cinc trets, un dels quals al cap.

El motiu de l'assassinat encara s'investiga, però se sospita que al darrere hi podria haver Ridouan Taghi, el principal cap de la Mocro Maffia , el nom amb què es coneixen les bandes dedicades al tràfic de drogues que operen als Països Baixos i que estan formades majoritàriament per persones d'origen marroquí. De Vries va revelar fa dos anys que Taghi (que va ser detingut poc després) l'havia inclòs en una llista de persones que calia eliminar.

Flors en homenatge a Peter R. de Vries al lloc on li van disparar

"El Peter ha lluitat fins al final però no ha sigut capaç de guanyar la batalla. Ha mort envoltat de les persones que l'estimaven", ha dit la família en un comunicat difós per la cadena de televisió RTL Nederland, amb la qual col·laborava. De fet, quan el van tirotejar acabava de sortir del plató d'un programa d'aquesta cadena, RTL Boulevard, on havia sigut convidat com a expert en delinqüència. "El Peter va viure seguint el seu lema: «On bended knee is no way to be free»", continua el comunicat, en referència a la frase que De Vries duia tatuada al braç: "De genolls no es pot ser lliure".

Per la seva banda, RTL Nederland ha assegurat que "la influència" del periodista "és més forta que cap acte d'odi" i s'ha compromès a "continuar parlant lliurement d'abusos i injustícies a la societat, com ell ha fet durant tota la seva vida".

El primer ministre neerlandès, Mark Rutte, ha destacat que De Vries va dedicar la seva vida a "buscar la veritat i defensar la justícia", i que "això fa encara més dramàtic que ell mateix s'hagi convertit en víctima d'una gran injustícia". "Li devem assegurar-nos que es farà justícia. Aquest acte covard no pot quedar impune", ha afegit a través de Twitter.

De moment la policia manté detingudes dues persones per la presumpta implicació en l'assassinat de De Vries. Delano G., de 21 anys i de nacionalitat neerlandesa, és el presumpte autor material dels trets. És un noi amb antecedents i que va ser condemnat a deu mesos de detenció juvenil quan tenia 17 anys. L'altre detingut és, suposadament, la persona que conduïa el cotxe amb què va fugir l'assassí. Els mitjans locals l'han identificat com a Kamil E., de 35 anys i de nacionalitat polonesa, però resident als Països Baixos. Tots dos van ser detinguts poca estona després dels fets, quan fugien per l'autopista. La policia també va arrestar una altra persona, que va quedar en llibertat després que es demostrés que no hi tenia res a veure.

Trajectòria prolífica

Nascut a Aalsmeer, als afores d'Amsterdam, el 14 de novembre del 1956, De Vries va començar a treballar com a periodista al diari De Telegraaf amb 22 anys i aviat es va especialitzar en la crònica negra. L'any 1983 va fer un seguiment detallat del segrest de l'empresari Freddy Heineken, propietari de la cervesera Heineken i un dels homes més rics dels Països Baixos. A banda de les cròniques periodístiques, De Vries va escriure dos llibres sobre el cas, un dels quals basat en les entrevistes que va fer a dos dels segrestadors. Anys més tard n'aconseguiria localitzar al Paraguai un altre, que havia fugit de la justícia.

Entre el 1995 i el 2012 De Vries va tenir el seu propi programa de televisió, Peter R. de Vries, misdaadverslaggever [Peter R. de Vries, reporter criminal], gràcies al qual va aconseguir una gran popularitat i va contribuir fer llum a algunes investigacions policials no resoltes. Fins i tot va dedicar un capítol a l'assassinat de l'expresident dels Estats Units John Fitzgerald Kennedy que posava en dubte la versió oficial. La investigació sobre la desaparició de l'adolescent nord-americana Natalee Holloway a Aruba (de la qual ell va acusar el jove neerlandès Joran van der Sloot) li va permetre guanyar un Emmy Internacional l'any 2008.

El 2005 va fer un breu intent d'entrar en política amb la creació del seu propi partit, que va desaparèixer poc després. Des del 2017 dirigia un bufet d'advocats, tot i que es limitava a assessorar els clients perquè no tenia formació com a jurista. Recentment s'havia convertit en assessor jurídic de Nabil B., un exmembre penedit de la Mocro Maffia que és el testimoni clau de l'anomenat cas Marengo en què es jutgen 17 presumptes membres d'aquesta organització criminal, inclòs Ridouan Taghi. Tant el germà com l'advocat de Nabil B. van ser assassinats a trets el 2019, però poques setmanes abans que li disparessin a ell De Vries havia dit que no tenia por i que la possibilitat que atemptessin contra ell "forma part de la feina".

De fet, Taghi no va ser el primer que el va amenaçar: el 2013 ja havia rebut amenaces de Willem Holleeder, un dels segrestadors de Heineken, perquè De Vries va col·laborar en la investigació dels cinc assassinats de què se l'acusava.

stats