El naufragi d'una pastera a Mauritània confirma que s'ha reobert la ruta dels 'cayucos' a Canàries

S'han recuperat 63 cadàvers que han arribat a la costa

Més de 400 quilòmetres d'oceà Atlàntic separen les costes de l'Àfrica Occidental de les illes Canàries. Una ruta molt perillosa per a les petites embarcacions de pescadors (conegudes com a cayucos) que els migrants fan servir arriscant la seva vida, en unes aigües més agitades que les del Mediterrani, per evitar els controls que vigilen les fronteres d'Europa. Almenys 63 persones, entre elles una nena de dos anys, van morir dimecres ofegades a Mauritània en una d'aquestes embarcacions, que es va quedar sense combustible i va topar contra un escull. 83 nàufrags van aconseguir arribar nedant fins a la costa, segons informa l'Organització Internacional de les Migracions. A la pastera hi haurien viatjat unes 175 persones, d'acord amb el testimoni dels supervivents. La recerca de cossos continua.

"Ens pensàvem que la ruta de les Canàries havia quedat tancada", explica a l'ARA en una conversa telefònica el periodista Ahmed Cheikh, des de Nouakchott, la capital de Mauritània. El naufragi, un dels més greus dels últims anys, ha causat una gran commoció al país, i també a Gàmbia, d'on havia salpat la pastera amb la majoria dels seus ocupants. L'embarcació va navegar en paral·lel a la costa i havia salpat feia una setmana. 

Totes les víctimes són de Gàmbia, el país incrustat dins del Senegal, que amb prou feines supera els dos milions d'habitants però que des del 2014 ja ha enviat a Europa més de 35.000 joves. El país està immers en una transició política des que el 2017 el dictador Yahya Jammeh va haver de marxar a l'exili després de 22 anys al poder. És un dels països més pobres del món, i la situació encara ha empitjorat els últims mesos arran de la fallida del turoperador Thomas Cook, que ha tingut un fort impacte en una economia en què el turisme representa el 30% del PIB.

Fa una dècada el llavors president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va impulsar un ambiciós pla per tallar el flux de pasteres en aquesta ruta, que consistia a implicar els països d'origen i de trànsit en el control fronterer, reforçant-los amb patrulles espanyoles. Això va fer desplaçar els migrants cap a altres rutes, però ara el camí de les Canàries s'ha tornat a obrir, amb els creixents controls a l'estret de Gibraltar i la situació de violència generalitzada a Líbia. Segons les dades del ministeri de l'Interior, enguany han arribat a les Canàries 1.987 persones en 109 pasteres procedents de Mauritània, el Sàhara Occidental o el Marroc. Fins a l'1 de desembre de l'any passat van ser 1.263, en 64 embarcacions.

Una ruta més mortal

"Davant la manca de vies legals per arribar a Europa, els migrants i els refugiats s'arrisquen a rutes cada cop més llargues i perilloses: no estem davant de cap allau, sinó d'un desplaçament dels camins que es tradueix amb més morts", recorda María Jesús Vega, portaveu d'ACNUR. I les xifres també constaten l'increment de la mortalitat, que es triplica: si l'any passat es van deixar la pell en aquest camí almenys 43 persones, enguany, amb les víctimes del naufragi a Mauritània, en són ja 155.