Els laboristes retenen el poder a Austràlia després de guanyar unes eleccions marcades per Trump

SydneyEn una entrevista de ràdio li demanen al primer ministre que esculli un superèxit de tots els temps. Anthony Albanese respon que “no hi ha cap altre himne que Am I ever gonna see your face again? ("Tornaré a veure la teva cara?", en anglès) de The Angels”. Ningú s’esperava aquesta resposta a l’estudi. Albanese riu. “Segur que gairebé tots els oients han entès la broma –remata, confiat–, és obvi a qui va dedicada”.

Peter Dutton. El cap de la coalició conservadora –expolicia, milionari i afiliat al Partit Liberal des dels 18 anys—, ha perdut el seu escó després de 21 anys en els pitjors resultats per als liberals des de la seva creació als anys 40. En una campanya contaminada per la política estatunidenca, Dutton ha intentat distanciar-se de Trump després d’intentar copiar-li l’estil. Cap de les dues coses li ha funcionat.

Els laboristes, per la seva banda, han aconseguit capgirar unes enquestes que al febrer els col·locaven com a perdedors. Albanese serà el primer líder en 21 anys que aconsegueix dues victòries seguides a les urnes i és el primer cop que un primer ministre amplia la seva majoria després del primer mandat. “No hem de buscar la inspiració a l’estranger –ha assegurat durant el seu discurs de victòria–, ho tenim aquí, en els nostres valors i la nostra gent”. “Gairebé des del principi semblava una cursa a tres bandes amb Donald Trump –comenta Andrea Carson, professora de comunicació política a la Universitat La Trobe–, el que hem vist és que s’emportava com a mínim un 15% dels titulars”.

Austràlia, que ha rebut uns aranzels del 10% i amb qui els Estats Units té un superàvit comercial, seguirà governada pels laboristes tres anys més amb un programa de reformes graduals. “Algunes de les àrees més importants de legislació s’han descuidat o només s’han donat molt pocs detalls sobre com Austràlia resoldrà alguns dels problemes més complexos als quals s’enfronta”, conclou Carson sobre la campanya.

Tot i que les últimes cinc setmanes s’han centrat en el cost de la vida, cap dels dos grans partits s’ha volgut enfangar amb grans reformes en àrees com l’NDIS (el pla nacional per a la discapacitat), el canvi climàtic, la violència contra les dones, els afers indígenes o l’habitatge, en què els dos grans partits han proposat reformes que no poguessin reduir-ne els preus, ja que gairebé el 70% de les famílies són propietàries.

Vot tradicional

“L’altra raó per votar algú és la tradició –assenyala Carson– i alhora qui senten que és més competent o els protegirà”. Una idea que el govern laborista ha sabut transmetre gràcies als pressupostos, l’ampliació de serveis socials o la millora de les relacions amb la Xina, el primer soci comercial del país. “L’administració Trump veu les coses des de l’òptica de la competició econòmica; així, aliats clau com el Japó o Corea no són només aliats estratègics, sinó competidors”, apunta Bec Strating, directora de La Trobe Asia i professora de Relacions Internacionals: “No és gens clar el que Trump vol fer a i amb l’Àsia”.

Però el suport per a l’aliança amb els Estats Units segueix comptant amb l’aval dels dos principals partits australians. Precisament, Richard Marles, com a ministre de Defensa, va autoritzar el passat febrer el primer pagament del pacte defensiu AUKUS amb el Regne Unit i Washington, i va destinar 800 milions de dòlars australians (450 milions d’euros) a l’administració estatunidenca per als primers submarins nuclears Virgínia.

A més, tant la Coalition conservadora com els laboristes estan d’acord a augmentar la despesa militar, com ha demanat el cap del departament de Defensa dels EUA, Elbridge Colby. Per a Strating no depèn de qui governi, però admet que seria “preocupant” que els Estats Units optessin per l’aïllament, “en termes de ruptura de l’aliança, seria probablement per alguna cosa que fessin els EUA i no Austràlia”, conclou.

Segons la seva opinió, l’aliança seguirà sent la pedra angular de la política exterior australiana: “Els Estats Units estan deixant forats, i altres països els ompliran –afegeix Strating–. Si Austràlia no vol que això passi, necessita fer un esforç”.