Internacional 08/11/2021

Ortega consuma la tupinada amb l'oposició a la presó o a l'exili

El règim s'atribueix un suport del 74,99%, amb una participació del 65%, a les eleccions de diumenge

3 min
Daniel Ortega i Rosario Murillo en el moment de votar diumenge.

BarcelonaEl guió previst s'ha consumat i Daniel Ortega encara el quart mandat consecutiu com a president de Nicaragua. A còpia de detencions massives i havent enviat tota l'oposició a la presó o a l'exili , en unes eleccions sense observadors internacionals ni cap garantia, la Junta Electoral ha difós aquest migdia uns resultats que ningú fora del règim es creu: un suport del 74,99% i una participació del 65%, que contrasta amb l'escassa afluència que es va veure als col·legis, en una cita on l'única manera de protestar era quedar-se a casa. Segons l'organització Urnas Abiertas, que va desplegar 1.500 observadors a tot el país, l'abstenció real hauria superat el 80%.

Els únics que van poder concórrer a les urnes van ser els partits que el règim ha autoritzat per donar una aparença de pluralisme, però l'engany quedava al descobert: si als vots obtinguts pel partit sandinista s'hi sumen els del segon partit més votat, els liberals, el suport al govern s'elevaria al 90%. "No han sigut unes eleccions, ha sigut una farsa", sentencia Erika Rodríguez, analista de l'Amèrica Llatina de la Fundación Alternativas. "Però la dada d'abstenció és interessant: Ortega ha fet totes les trampes que ha pogut, però tot i això els nicaragüencs han demostrat que no entren en el seu joc. El control era ferri i molts treballadors avui seran controlats per veure si tenen el dit marcat de tinta. Així de terrible és la situació de Nicaragua: fins i tot per abstenir-te pots tenir problemes". De fet, la repressió de les massives protestes del 2018 , que va causar almenys 400 morts, no s'ha acabat.

Més interessant que el resultat oficial, doncs, és la pregunta que s'obre després dels comicis: i ara què? "Des del punt de vista intern del règim és inevitable que en algun moment s'obrirà el debat successori, perquè Ortega ja té 75 anys i [la seva dona i vicepresidenta] Rosario Murillo en té 70", apunta Sergio Maydeu, investigador associat del Cidob. Rodríguez destaca que Murillo, a qui considera una mena d'Evita Perón ultracatòlica, es voldrà quedar al poder, com si fos una "monarquia hereditària".

Resposta internacional

Els comicis de diumenge han representat la destrucció total de la democràcia a Nicaragua i ara la pilota és al terrat de la resposta internacional. Després de la condemna unànime de la Unió Europea (inclosa Espanya: la Moncloa s'ha afanyat a emetre un comunicat qualificant "d'inacceptables" les eleccions i exigint l'alliberament dels "presos polítics i manifestants detinguts arbitràriament"), l'Organització d'Estats Americans i l'administració Biden, caldrà veure si s'endureixen les sancions. Però fins ara Ortega hi ha reaccionat sempre empresonant més opositors.

"Veurem quina posició adoptaran finalment els Estats Units, que ja han dit que volen aplicar noves sancions a Ortega. Però en el context actual de crisi de subministraments és molt fàcil que es passin de frenada i n'acabi pagant el preu la població, encara més ara que Veneçuela, que és l'únic aliat que li queda a Ortega, no està en condicions d'oferir ajuda. És molt fàcil acabar ofegant el país i que això el règim ho utilitzi per reforçar-se, per això ha fet un discurs pràcticament de guerra". No en va, la veïna Costa Rica, on s'han refugiat desenes de milers de nicaragüencs i nicaragüenques, ha demanat una acció internacional per evitar un nou èxode.

Maydeu explica que els quatre pilars de l'oposició al país són l'Església (que fins al 2018 va fer costat al règim), sectors de l'empresariat (alguns dels quals continuen fent costat a Ortega), els partits opositors amb els líders empresonats o a l'exili (la més popular dels quals és Cristiana Chamorro, filla de l'expresidenta Violeta Chamorro) i la societat civil, on destaquen els mitjans de comunicació i els defensors dels drets humans.

El Front Sandinista d'Ortega-Murillo i els seus aliats controlen totes les institucions del país. La policia va detenir abans de les eleccions set candidats a la presidència que continuen entre reixes i tots els candidats de diumenge eren poc coneguts i afins al règim.

stats